Que el Pp intenti treure avantatge de les víctimes del terrorisme etarra no resulta sorprenent. El cridaner és la facilitat amb la que tots li deixem que ho segueixi fent. Els vells hàbits sempre resulten difícils d'abandonar. El Partit Popular està tan habituat a utilitzar a les víctimes del terrorisme etarra que no ha pogut resistir la temptació d'apropiar-se de manera partidista de l'aniversari del segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco. A més, s'ha trobat en Ciutadans aquest soci de govern entusiasta i també sempre disposat a fer caixa electoral amb les víctimes i amb el que faci falta. No és més que una obscena e interesada manipulació de les víctimes del terrorisme a la que ja hi están habituats.

 Tots els fantasmes i dimonis dels populars, des de la alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, als nacionalistes de més variat signe i origen, s'han vist sotmesos als bastos i descarats intents de convertir els actes i gestos d'homenatge al regidor assassinat i l'esperit d'Ermua en judicis sumaríssims per traïció, equidistància, complicitat o baixesa moral, animats per aquest habitual cor mediàtic viril i cipotero, sempre disposat a cridar gilipolles, covards, miserables i fills de puta a tots els que no pensin com ells .
Que el PP intenti treure avantatge de les víctimes del terrorisme etarra no resulta sorprenent. El cridaner és la facilitat amb la qual tots els altres li deixem que ho segueixi fent.
Costa d'entendre la docilitat amb què les restants forces política permeten que les assenyali impunement amb el seu dit acusador el mateix partit que va utilitzar la Fundació Miguel Ángel Blanco per falsejar factures i pagar de manera irregular actes electorals, o ha emprat el terrorisme per justificar i fins i tot legitimar pagaments en B. Lluny de fer causa comuna per denunciar i exposar el desvergonyiment i el cinisme exhibit pel PP a l'hora d'acusar als altres de misèria moral, covardia o menyspreu a les víctimes, el normal sembla ser sentir-los córrer a sumar-se a la torba indignada per veure si poden caçar algunes engrunes, sigui en titulars o sigui en vots.

 Costa d'entendre la passivitat i la manca de valor d'una part de l'opinió pública i publicada per dir, alt i clar, que al Partit Popular només li interessen les víctimes que pot rendibilitzar de manera partidista o pot emprar per desgastar als seus adversaris polítics.
Al Pp no li interessen les víctimes de l'accident de metro de València ni les víctimes d'Angrois, als que ignora i agreuja sistemàticament amb la seva indiferència i falta d'empatia. Tampoc li preocupen les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, a les que prefereix mantenir enterrades a les cunetes. Tampoc li inquieten les víctimes de l'Hepatitis C i les seves retallades sanitàries, investigades per la justícia a Galícia. Molt menys li ocupen o l'afecten les víctimes de la política migratòria i les pilotes de goma. Per a totes aquestes víctimes no hi ha memòria ni dignitat, només silenci i oblit. - antón losada - eldiario.es