ÚLTIMS ESCRITS :

DELATORS PER LA VIDA


Avui Barcelona està de dol. Era evident que estaba en el punt de mira per a la comissió d'un atemptat terrorista per la seva privilegiada situació amb un moviment espectacular de visitants, estava cantat que Barcelona era un focus d'atenció clau, i que actuant aquí s'adquiriria un notable resultat en la sensació de vulnerabilitat, de por, que és la seva pretensió. On fa més mal?, al lloc més emblemàtic i conegut, les Rambles. ¿Quan? En el moment àlgid per al turisme: a l'agost, i una hora aparentment tranquila, ales cinc de la tarda d'un dia entre setmana. El màrqueting del terrorisme buscant el seu millor cop d'efecte, seguint fil per randa les instruccions de la revista Dabiq.

El gran poder d'aquest terrorisme és la seva acció indiscriminada: el ciutadà és conscient per primera vegada que també ell pot convertir-se en víctima, i no com en altres atemptats que es focalitzaven en polítics i personalitats rellevants. Només hi ha una manera de fer-hi front, i és involucrant-s'hi. S'ha d'aprendre a conviure amb aquesta nova realitat. Sobreviure sent conscients de les amenaces i educar-se a ser observadors actius. Cal doncs estar molt emetent i al més mínim dubte, a la mes mínima sospita, informar a les forces de seguretat, els ciutadans s'han de convertir en delators per la vida.

Dit això, em pregunto a quantes persones deurien "atropellar" els trens ahir, i abans d'ahir, avui, demà o demà passat, a penes hi ha informació, molt de passada es diu pels mitjans: el comboi tal va amb retard degut a l'atropellament d'una persona a tal lloc.... No hi ha el gran desplegament informatiu ni policial, ni tasques de prevenció per evitar aquests "atropellaments", víctimes del terrorisme neocapitalista, més subtil, més cruel, més atroç i més elevat en el número de víctimes silencioses i silenciades per les que ningú deixa flors enlloc ni els ret cap homenatge.


2 comentaris:

  1. Pues no se, eso de que nos espiemos los unos a los otros, no se. Uno de los que intervinieron en el 11M era de Burgos, yo le conocía de vista, vestía como un musulmán, barbas de musulmán y se paseaba con sus mujeres detrás como si fuesen perros. Siempre me pareció un hijo puta y luego cuando le vi por TV lo confirme...

    ResponElimina
  2. La delación objetiva evita males mayores, como en el caso que comentas de Burgos, aunque podría crearse una psicosis muy peligrosa.

    ResponElimina