.

ESPANYA CREU QUE TÉ LUMBÀLGIA


Fa uns mesos em van preguntar pel referèndum i pel Procés i, no sé si amb sentit de la responsabilitat o amb audàcia aventurera, vaig contestar que a mesura que passessin les setmanes i es fes evident que el referèndum seria una realitat imparable, que es convocaria i que hi acudiria a votar la ciutadania en ple, Alemanya obligaria Rajoy a reconsiderar la seva política. Que una vegada veiessin que el referèndum era una cosa imminent, els poders de Madrid haurien de posar a la balança alguna cosa que convencés una majoria de catalans que seria millor quedar-se a Espanya i que votessin no. Vaig aventurar que Rajoy, que havia creat aquest problema d’estat i l’havia portat al seu límit, era un interlocutor impossible que no podria contradir el que havia dit i fet durant mesos i anys i que, per tant, havia passat l’hora d’aquest govern del PP i caldria convocar noves eleccions legislatives.

Assenyalava també l’obstacle que suposava per resoldre aquesta crisi que Espanya fos un regne i no una república, perquè el rei, tot i que és el cap de l’exèrcit -que aviat és dit!-, no té la capacitat política d’un president de república per intervenir-hi.
En aquell moment jo mateix comprenia que el que estava dient sonava irreal als meus interlocutors, però m’hi refermava basant-me en un coneixement raonable tant de la realitat catalana com del món de la cort madrilenya. Hi ha un factor decisiu en aquest procés que no es destaca prou: la compacta ignorància dels polítics espanyols i la seva formació en el nacionalisme espanyolista en les seves dues variants, tan decimonòniques com encara actuants; l’espanyolisme imperial dels absolutistes i l’espanyolisme patèticament jacobí dels liberals.

El pensament obsolet i ranci d’aquests governants i, en diferent mesura, del conjunt dels polítics espanyols d’esquerra i dreta és sorprenent, viuen en els límits socials i culturals de la cort, que té les seves delegacions i reflexos en capitals de província.
Desconeixent prèviament la història i la cultura de la societat catalana, la seva ignorància i la seva supèrbia els van impedir aturar-se per saber què estava passant ara. No és estrany que el president i la vicepresidenta del govern creguessin que era possible sotmetre i humiliar Catalunya: “Vèncer per 10 a 0”. Així es comprèn el desembarcament fa tot just un parell de mesos de Rajoy amb Florentino Pérez i el seu seguici a Barcelona per ofendre qualsevol persona amb dignitat. Ara s’estan despertant del seu confortable sopor en el seu malson.

He esmentat la ignorància, però és més greu la cultura autoritària de tots els estaments de l’Estat i d’aquells polítics en concret. No fa tant encara consideraven una opció l’ús de la força. El seu orgull ofès davant d’una ciutadania insubmisa els va fer imaginar tornar a ocupar Catalunya militarment i empresonar-ne els governants. Això en aquest segle, a Europa i a la Unió Europea. Vostès poden no creure-s’ho i prendre-s’ho com una exageració, però deu ser perquè no coneixen el món d’on surten aquestes persones. Quan els va baixar la febre, per mantenir el “principi d’autoritat i la unitat d’Espanya” -una cosa sagrada per a “les persones normals”-, van portar al límit un procés iniciat fa set anys quan van boicotejar la renovació del Tribunal Constitucional per aconseguir la sentència sobre l’Estatut: ocupar organitzativament i políticament la justícia com a arma contra la demanda cívica catalana, al preu de negar el seu caràcter democràtic. Crear una policia política era una cosa natural per als fills polítics del Tribunal de Orden Público.

El balanç de l’estratègia seguida aquests anys pel govern central i després per tot l’Estat és brutal: la societat catalana ja ha trencat amb Espanya com a estat i com a país. La major part de la seva població adulta fa anys que no reconeix Rajoy com el seu president del govern i, a més, ha anat deixant de reconèixer la monarquia regnant, la justícia, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, l’exèrcit i els mitjans de comunicació madrilenys o estatals. No hi ha tampoc figures de la cultura o de la societat a Espanya que siguin compartides i reconegudes com a pròpies, aquí.

Quan el president Puigdemont diu que no acatarà una inhabilitació que provingui del Tribunal Constitucional, només verbalitza la realitat en què viuen avui els seus conciutadans. No es van voler asseure a la taula ni per escoltar, i ara hauran de negociar.

L’Espanya que es mostra a Marivent, la de Rajoy i el Borbó Felip, creu que té lumbàlgia i es posa la mà al costat que li fa mal, però si es fes un escàner descobriria que la malaltia que ella mateixa s’ha provocat és molt més greu i que necessita hospitalització.

Hi haurà referèndum, des de fa unes setmanes ja ho saben. Faran promeses que no podran concretar ni el PSOE, lligat a la roda de molí de Susana Díaz; ni el PP, principal culpable de tot; ni Podem, que vol seguir fent piruetes verbals -i no podrà- per ocultar que marxa rere l’estratègia d’estat de Rajoy. Els mitjans de comunicació propietat dels bancs que han embrutat i difamat la societat catalana entre l’opinió pública espanyola passaran d’ofendre i negar el caràcter democràtic de la votació a fer propaganda de la pluja de promeses si els votants es comporten com “persones normals”, tal com dicta el “sentit comú”.

Només la Unió Europea, vet aquí la responsabilitat política d’Angela Merkel, podrà tenir un paper en aquest conflicte en un estat que, després del Brexit, és important dins la Unió. Espanya és incapaç de canviar, mai ha sigut capaç de resoldre els seus problemes per si mateixa. Si Franco no hagués mort seguiríem en el franquisme i no hauríem passat a la restauració monàrquica postfranquista. Llavors els Estats Units van intervenir i van tutelar l’operació; ara li correspon aquest paper a Alemanya.

Només ens en sortirem tots, els uns i els altres, per camins democràtics gràcies a una Catalunya que, ja fora del postfranquisme, no acceptarà que els seus governants elegits democràticament siguin perseguits, ells i les seves famílies. La indignitat i les actuacions delictives de l’Estat contra aquest país han traspassat tots els límits i si algun governant ha de ser processat per les seves actuacions no és a Barcelona, sinó a Madrid. Catalunya no té interlocutor a la cort i espera Merkel.¿O algú creu que els catalans imploraran a Rajoy una amnistia per a Mas, Ortega i Rigau?


SUSO DE TORO
ARA.CAT
 

25 comentaris:

  1. Aquí el quit del meollo : ¿O algú creu que els catalans imploraran a Rajoy una amnistia per a Mas, Ortega i Rigau?....No hace falta más que mirar la propaganda de la CUP, la misma que ahora es aliada con el PdQUÉ por motivos circunstanciales.
    Salut

    ResponElimina
  2. Con permiso, esta es una de las mayores sandeces que he leído últimamente. Creo, no lo se, que algunos esperan que venga Europa a ponerse a su lado y eso aparte de utópico es de desinformados. Solo hay que ver lo que hacen los países con otros en conflicto, mirar a otro lado y cuando ya el numero de muertos es indecente y las barbaridades son publicadas miles de veces, algunas veces, no todas, intervienen, pero solo con la puntita... Y aquí no se va a dar el caso de un conflicto sangriento... Soñar con príncipes azules es gratis, pero nunca he visto ninguno.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo creo que Suso de Toro no va desencaminado en su análisis, ojo, ojito con Europa. Aquí más que soñar con principes azules lo que se quiere es dejar a la madrastra, y en el fondo depende de que los que opinamos que se debe votar aunque sea que no, vayamos todos.

      Elimina
  3. Yo mejor no digo nada que luego me caen las bofetadas, pero iré a votar si me dejan y votaré lo que creo más conveniente. Ah, y aplausos para Suso, con perdón. I

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo tambè trobo molt lúcid l'article de Suso, i s'ha de votar, si o no, però és molt important votar.

      Elimina
    2. http://www.elnacional.cat/ca/politica/entrevista-suso-de-toro_181728_102.html

      Elimina
    3. ¿Y que ha dicho Angela del tema?

      Elimina
    4. es mujer de pocas palabras, pero sobrada de sentido común, hará lo correcto, eso no me preocupa en absoluto.

      Elimina
    5. Imagino que si y también imagino que seguirá lo que dice su TC... para no generar más problemas internos de los que tiene...

      http://www.ara.cat/internacional/tribunal-constitucional-alemanya-rebutja-referendums-independencia-estats-federals_0_1718228254.html

      Elimina
    6. supongo, aunque en política ya sabes que lo que hoy es blanco mañana es negro o al revés. No és que me preocupe mucho el tema, igual nos sale mas a cuenta no estar en europa, podríamos ser un bonito paraíso fiscal. Primero hay que esperar al 1-O y luego ya se verá. Si van a votar todos, es probable gane el NO.

      Elimina
    7. Si en Alemania casi la mitad de la poblacion de un land pidiera un referèndum de autodeterminación, Merkel y el Estado aleman negociarian las condiciones de dicho referèndum. Eso es lo que escuderia allí.

      Elimina
    8. Además de intentar saber el por qué casi la mitad de la población lo pide, sin acusarlos ni de nazis ni de locos, siendo, además también, una cuestion recurrente en el tiempo. Aplicaria los protocolos más elementales en situaciones de crisis que cualquiera puede encontrar en manuales de gestión. Pero eso es lo que sucederia allí.

      Elimina
    9. Alemanya és un estat democràtic, que fins i tot té separació de poders i condemna el nazisme. Espanya no és res d'aixó. T'imagines una fundació Adolfo Hitler subvencionada per l'Estat?

      Elimina
  4. Ells van recollir firmes contra l'Estatut i també contra els catalans, perquè va ser una gran operació de xenofòbia, de fomentar l'odi, diu Suso de Toro... 'Contigo empezó todo'

    ResponElimina
  5. Vamos a ver España esta en el puesto 17 a nivel mundial sobre mas de 160 paises, a nuestro país le dices que no es demócrata... O están equivocados ellos o vosotros, ellos que nos ponen por encima de Francia, Italia, EEUU o Belgica países que todo el mundo reconoce como fascistas consumados y nos deja a 0.33 de Alemania... es curioso.
    Tambien me dices, que supones e intuyes que Angela Merkell ira en contra de una resolucion de su TC que dice y expreso textualmente:

    "En la República Federal de Alemania, como estado nacional, el poder constituyente reside en el pueblo alemán, los estados federados no son dueños de la Constitución. No hay espacio para aspiraciones secesionistas de un estado federado en el marco de la Constitución. Violan el orden constitucional ".

    Para mi que eso es mucho suponer y respecto a la Fundacion Franco y la cuadrilla de retrasados que alli se alojan, pues no se, pero Alemania no tiene reparos en apoyar a la filial de IBM que suministro a los nazis las máquinas Hollerith, con las que hacian el censo a través de unas tarjetas perforadoras, cada tarjeta asignaba a un ciudadano con identificaciones como la raza o religión, o a Ferdinand Porsche y su legado que era el diseñador nazi de coches, o a Wolkswagen que durante la época del conflicto se calcula que al menos 4 de cada 5 trabajadores de la planta de producción de Volkswagen eran esclavos, si esclavos o a Hugo Boss que hacia los uniformes o tener un estadio emblemático con el nimbre de Bayer, ese que suministro el gas Zyklon B, mediante el conglomerado IG Farben.. Todo muy democrático, ¿que sentiran las victimas del genocidio cuando vean el estadio de la fabrica que hizo el gas que mato a millones de personas?

    Suponemos muchas cosas e idealizamos lo que queremos, luego la realidad aparece y esa realidad es que nadie en Europa apoya este referendum que me discrimina como ciudadano, que me veta mi derecho a decidir que quiero hacer con mi país y que se emplea comom cortina de humo para tapar negligencias, esas si, a ambos lados.
    Fíjate que Alemania se ha preocupado por crecer, el 9 N que Artur queria dividir Alemania se preocupa de crecer y aquí estamos cogiendonosla con papel de fumar y con sacadas de pecho estériles... "Semos asin.."

    ResponElimina
  6. ESPAÑA no és un estado democràtico, Alemania ahora si, lo demas lo puedes disfrazar como quieras pero es así, y mientras Gobierne el Pp seguirà sin ser un estado democràtico. Y basta ya de demagogias con lo que paso en tiempos de los nazis, que ya lo sabemos, lo han pagado y han sido capaces de hacer una transición ejemplar, cosa de la que España ha sido incapaz, recuerda a Machado: envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora, y así le va.

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. perdona, he borrado por error tu comentario, decías lo de la transición, és una manera de decir que los alemanes pasaron pàgina al nazismo, cosa que aquí no hemos hecho con el franquismo.

      Elimina
    2. Los alemanes no pasaron pagina con el nazismo, perdieron una guerra y ya esta, lo que si hicieron fue pasar pagina con los crímenes más frescos de la Stasi, ningún procesado, ningún inculpado, después de décadas de opresión, torturas, asesinatos y vejaciones. Alemania ha hecho con la Stasi lo mismo que España con la policía franquista, si es acertado o no, ya depende de como se mire....y doctores tiene la Iglesia, pero los hechos son los hechos... En 1977 , Hanns Martin Schleyer, un ex-nazi y oficial de las SS que en ese momento era el presidente de la Asociación Alemana de Industriales,ojo, y fue secuestrado el 5 de septiembre de 1977 por esta banda...
      Y nadie dice que Alemania no es democrática...Es más algunos la ponen como ejemplo, después de hacer exactamente lo mismo que España y su TC dictase exactamente lo mismo que el su homónimo español..
      Pero... aquí lo dejo... Cada uno que extraiga sus conclusiones...

      Elimina
    3. ya no lo sé, el pasado és el pasado y ellos lo han superado y nosotros no, pero como tu dices, que cada uno saque sus conclusiones, aqui estamos encallados.

      Elimina
  8. Pero hay que pensar que si no hubo persecución de la Stasi y si no hubo persecución de los franquistas es quizás porque se buscaba un fin más grande, que todos pudiesen vivir en paz, quizás muchas victimas reales renunciaron a la Justicia merecida en busca de la paz deseada y eso es un acto de grandeza no de cobardía. Y quizás ellos veían con más claridad que otros que si empezaban nuevas persecuciones esto no se acabaría nunca, no se...

    ResponElimina
  9. Vamos a ver... En un principio fue el Caos, luego vino Adan y Eva, el huevo y la gallina o al reves.

    ResponElimina
  10. En lugar de parecer Groucho Marx parecemos Capri.

    ResponElimina
  11. primer va ser el pollastre. Bona nit! que són quarts d'onze i per a mi ja és tard.

    ResponElimina