Vaig fer el Servei Militar a Palma de Mallorca l'any 68, el campament al CIR 14 i després em varen destinar a les bòvedes (ara ocupades per un llac) sota la Catedral de Palma. La destinació la tenia a la ''Subinspección Militar de Baleares'. La feina a les oficines militars era poca i avorrida, de fet, la ùnica feina que hi havia al departament era confeccionar les llistes del soldats que anaven i tornaven de permis, i augmentava una mica quan hi havia canvi de reemplaç. Tambè s'havia de pujar del bar que era al sòtan, el got de ginebra al Tinent asmàtic, -la medicina que deia ell-, el pobre home tardaba una hora llarga en pujar les 4 plantes més el replà cada matí. Ara bé, per fer aquesta enorme tasca hi havia un Comandant, un Tinent, un capità, un sergent primer, un sergent, el "cabo primeru" i servidor que era "cabo" a seques. En llicenciar-se el cabo primeru em va tocar se-ho a mi, malgrat  no saber contestar a l'examen que s'havia de passar, el nom del descobridor d'Amèrica o el nom de les tres Carabel·les amb les que aquest va anar per allí. O sia que em varen fer cabo primeru perquè tocaba, i a partir d'aquí ja no feia res. Bé, em passava els matins a la Gestoria del 'capitàn habilitado' fent 'segurus socials' per les empreses que ell portava.
Els militars que hi havia en aquella oficina eren tots 'xusquerus' i ascendíen de grau, a mesura que es morien els que tenien al davant de la llista. Cada més, entre ginebra i ginebra i alguna faria o caliquenyo, els arribaven les llistes i contemplaven així si ja havia traspassat algún dels qui tenien pel davant, fins el punt que sabien del seu estat físic i feien apostes a veure quan traspassaria tal o qual dels capdavanters. De mèrit doncs, a l'hora de l'ascens, només el de viure i esperar que anessin passant a millor vida o es retiressin els qui tenien al davant. 
He pensat en aquesta història de la puta mili, relacionant-la amb el vi de colors que han llençat al Mercat unes bodegues espanyoles. El sergent primer que hi havia al departament on estava jo, era valencià i tenia un negoci paral·lel de venda de vi per les casernes i a l'engrós. 
El curiós del personatge és que ell 'importava' vi blanc de la península, i aquest vi blanc es transformava posteriorment en vi blanc i vi negre, només que el negre si el deixaves en un got uns dies acabava sent blanc amb petites boletes negres al fons. Aquest és un dels misteris de l'enologia i no el vi de colors