Primer va ser LexNET, després Orfila i ara Minerva que demostren que els sistemes informàtics del Ministeri de Justícia són autèntics desastres que posen en perill les persones que hi tinguin causes obertes. Una jutge gallega, Pilar de Lara, ha descobert que Minerva, l'aplicació informàtica de gestió processal amb què es tramiten els procediments judicials, té un important forat de seguretat que permet que qualsevol funcionari pugui accedir a tota la documentació dels procesos i modificar-la.
Documents, informes, escrits, resolucions judicials, declaracions...Qualsevol jutge, lletrat de l'administració de Justícia o funcionari podria accedir als processos penals i civils en fase d'instrucció dels jutjats espanyols que facin servir l'eina informàtica Minerva i modificar-los o canviar-los l'estat, d'esborrany a definitiu i viceversa. Ho ha denunciat el sindicat CSIF Justicia, que diu que almenys els jutjats d'instrucció de Lugo, A Coruña, Pontevedra i Vigo estan afectats, i possiblement el de Múrcia. A Catalunya es funciona amb un altre, Temis, que de moment no presentaria problemes.
Segons CSIF Justicia, "aquest gravíssim error de seguretat a l'aplicació informàtica Minerva és un seriós trencament del caràcter secret de la instrucció dels processos penals, que per llei són secrets" i avisa que podria ser la causa de "fàcils" filtracions, a més d'implicar "un perill per la vida i la integritat de persones en situació de vulnerabilitat, com ara menors, víctimes de delictes d'agressió sexual o testimonis protegits". Així com "un atemptat a la intimitat de les persones i la confidencialitat de les dades personals".
No es coneix de moment cap reacció del Ministeri de Justícia i els advocats consultats no tenen clar tampoc que aquest avís hagi comportat el tancament del sistema. Minerva es va començar a implantar de forma progressiva el 2009 i només de començar ja va tenir crítica rera crítica per fallades i caigudes del sistema. A Burgos, el 2010, només els dos primers mesos de funcionament va rebre més de 5.000 queixes formals.
Un any després, el vicepresident del Consell General del Poder Judicial, Fernando de Rosa, va reclamar públicament la "immediata" millora del sistema. I així, fins avui, quan el Ministeri de Justícia va anunciar a principis d'abril la implantació d'un nou sistema de gestió processal comú al territori espanyol, al qual es destinaran 27 milions d'euros. Segons fonts del Ministeri el nou sistema es dirà Minerva Digital, la qual cosa fa sospitar que més que serà un pegat de l'actual Minerva NOJ, que al seu torn era un pegat de Minerva.
El descobriment d'aquest important forat de seguretat plou sobre mullat després que el 27 de juliol es va descobrir un altre greu forat de seguretat, al sistema LexNET, que utilitzen els jutjats per enviar notificacions telemàtiques als advocats, i aquests per enviar la documentació dels seus casos als jutjats. Degut a l'error, durant un temps indeterminat que pot anar d'una setmana a un mes, qualsevol advocat connectat a LexNET hauria pogut veure la carpeta de casos d'un altre advocat.
Cinc dies després, un noi de 20 anys va trobar a Internet un servidor del Ministeri de Justícia totalment obert, sense contrasenya per entrar. Dins hi havia 11.000 documents, entre ells el codi font del sistema LexNET, certificats digitals del Ministeri i informació sobre el funcionament de LexNET i Orfila, el sistema on es guarden els informes dels Instituts Mèdics Legals de tot Espanya, amb dades sobre autòpsies, violacions, etc.
Les crítiques al ministre Rafael Català arriben de totes bandes, també del congrés on el socialistes ja han demanat explicacions urgents i dels sindicats del sistema judicial, que parlen de "dimissions". Els advocats estan també en peu de guerra i els errors descoberts ara al sistema Minerva afegeixen un nou front a l'apocalipsi. "La Voz de Galicia" posava ahir la cirereta al pastís en publicar que el Ministeri de Justícia ja sabia, abans de posar en marxa LexNET a nivell nacional el 2016, que hi havia almenys 16 deficiències greus. - naciodigital.cat
Y creo, no entiendo nada de informática, de lo demás tampoco, que un chaval con suficientes conocimientos ¿y hoy en día todos los tienen en esto? pueden entrar casi en donde quieran. Los datos no son para dejarlos en la red, son para tenerlos en el ordenata pero sin conexión.
ResponEliminajusta la fusta! però això tal com està estructurat tot el sistema informàtic no és possible, d'ací la seva vulnerabilitat, que anirà a més.
ResponEliminaLa responsabilitat d‘aquest cas no és pas la idiosincràsia informàtica i la seva suposada vulnerabilitat natural. La responsabilitat és política, simple negligència. A més de separació de poders. Aquestes dades no les ha de controlar el govern.
ResponEliminaAixí és, segur que ho varen adjudicar a algun colegui o compiyogui, i no a la millor oferta profesional.
Elimina