Al juny de 2015 van aparèixer fotos de la interpretació que Roly Serrano va fer com Diego Maradona en la pel·lícula Joventut. Se'l veia nedant en una piscina, asfixiat, jugant amb una pilota de tennis. Sota a direcció de l'italià Paolo Sorrentino, el film mostra a un Maradona sense nomenar-lo, però deixant clar que és ell. A l'esquena té un gegantesc tatuatge amb la cara de Karl Marx, una exageració que es basa en el tatuatge real que "El Deu" té en el seu braç amb la cara d'Ernesto "Che" Guevara, una altra figura del socialisme.

"En la pel·lícula el personatge és Diego Maradona, però ell el nomena com a tal, és una cosa innombrable com si fos una llegenda, algú que està més enllà. Ell parla del mite", va dir l'actor argentí en una entrevista de l'any passat, i després es va referir a l'enrenou que va generar durant el rodatge: "Hi havia cinc persones i a la mitja hora n'hi havia 500 al voltant de la filmació pensant que jo era Maradona".

La seva aparició es dóna en petits moments del film, sent un paper menor però terrible on es mostra la decadència del personatge, una caricatura de si mateix, com és el Maradona real. Les escenes el mostren al costat d'una rossa (¿Claudia Villafañe? ¿Verónica Ojeda?) Signant autògrafs i conversant a la piscina amb altres personatges. 

 
  La recreació d'aquest Maradona decadent interpretat per Roly Serrano, és cruel, però real, com moltes de les situacions de la pel·lícula el visionat de la qual recomano, juntament amb la Gran Bellesa del mateix director.


Es diu Madalina Diana Ghenea i és la gran bellesa de la mateixa pel·lícula de Paolo Sorrentino, La joventut. Al film interpreta una model que després de guanyar Miss Univers rep com a regal una estada a l'hotel dels Alps on s'allotgen els dos protagonistes, un director d'orquestra jubilat al qual interpreta Michael Caine i un director de cinema que està acabant el guió de la seva última pel·lícula i que té la cara d'Harvey Keitel.
 Sorrentino, imitant al seu mestre Federico Fellini, associa la bellesa femenina a l'exuberància i les corbes mentre l'extrema primesa queda descartada. Ghena, d'origen romanès, és una meravellosa barreja de voluptuositat, exotisme, intel·ligència i bondat. Aquesta figura femenina no només està per extasiar a Caine o Keitel, també per donar lliçons de vida als que no les esperen d'algú com ella. L'escena gairebé al final de la pel·lícula reflecteix aquest contrast entre la decadència del balneari i els seus ocupants i la insutant i exuberant joventut de Ghena.