ÚLTIMS ESCRITS :

LLIÇONS DE PERIODISME?


Els mitjans gairebé sempre mereixen crítiques de part de presumptes defensors de l'ètica, i la majoria de les vegades els retrets es refereixen al tractament de les imatges de la tragèdia.
Quan es produeix una tragèdia com la que va tenir lloc dijous a Barcelona, un terrible atemptat terrorista que ha causat 13 morts –14 amb la víctima de Cambrils--, solen aparèixer els que aprofiten l'ocasió per criticar els periodistes i el tractament que els mitjans de comunicació donen a la notícia. Els elogis es reserven, amb raó, per a l'actuació diligent de les forces de seguretat i per a la reacció cívica i solidària dels ciutadans.

Els mitjans, no obstant, gairebé sempre mereixen crítiques de part d'aquests presumptes defensors de l'ètica i la majoria de les vegades aquests retrets es refereixen al tractament de les imatges de la tragèdia. Les xarxes socials, naturalment, han elevat a l'enèsima potència la intensitat de les crítiques i dels insults, moltes vegades anònims.

Dards des de l'independentisme

En aquest cas, no és casualitat que els que s'esquincen hipòcritament les vestidures siguin destacats representants de l'independentisme i que llancin els seus dards cap a dos mitjans de comunicació que fa bastant de temps que són en la diana d'aquests sectors. Un conegut excantant i actual diputat de Junts pel Sí ha assegurat en un tuit que mai tornarà a llegir EL PERIÓDICO, al qual ja va qualificar temps enrere d'"unionisme verinós", mentre no canviï el seu director. 

L'onada d'indignació dels que manipulen cada dia informacions sobre el procés, per exemple, no té res a veure en realitat amb l'ètica periodística. 

Un periodista que era conegut no fa tant pels seus espais humorístics, en els quals manipulava i treia de context declaracions de polítics per fer broma, convertit ara en adalil del procés, ha arribat a afirmar que no s'asseurà mai amb els periodistes que critica i que si un dia se'ls troba en un acte o en un bar s'aixecarà i se n'anirà per no compartir l'aire que respiren.

En el primer cas, l'escàndol es produeix, segons sembla, per la foto de portada d'aquest diari, una imatge publicada en nombrosos diaris espanyols i internacionals, i en què es veu l'escenari de la tragèdia, però en la qual no es pot identificar cap víctima perquè no apareix cap cara ni cap primer pla. En el segon cas, els retrets es refereixen a un article del director d''El País' a Barcelona en el qual es comenten les instruccions donades, abans dels atemptats, pels càrrecs polítics dels Mossos sobre el compliment de les lleis i en què es relacionen els atacs terroristes amb els que han anomenant en pintades públiques terroristes els turistes.

Ètica no, posicionament

Està molt clar que aquesta onada de presumpta indignació dels que manipulen cada dia informacions sobre el procés, per exemple, no té res a veure en realitat amb l'ètica periodística, sinó amb la postura d'aquests dos mitjans en el procés polític que viu Catalunya. Una postura, a més, que no és ni de bon tros la mateixa, però el que importa és que no és la seva, la dels censors.

Pot ser discutible si una imatge ha de ser publicada o no. És etern el debat sobre si s'ha d'ocultar la realitat per no ferir sensibilitats o publicitar l'horror –sempre amb certs límits, això sí-- per combatre'l millor. Hi ha un cert consens a no publicar fotos de la cara de persones mortes –cosa que no es va respectar l'11-M, per cert--, però les altres línies vermelles són discutibles. Es recorda sempre que en l'11-S dels Estats Units no vam veure imatges de morts. Però vam veure fotos de vius que es llançaven al buit des de les Torres Bessones uns segons abans de morir. ¿Què era més ètic? ¿On és la frontera que no es pot traspassar? La discussió està oberta, però de lliçons de periodisme de certs opinadors, i menys amb l'acarnissament amb què ho fan, cap.

¿Lliçons de periodisme?
José A. Sorolla

He decidit publicar aquest escrit, en primer lloc per què ja que hi ha hagut tanta crítica sobre el Periòdico, bo és escoltar les seves explicacions que no justificacions, i per què en el fons té molta raó Sorolla quan es refereix a l'independentisme, que fa ja temps ha iniciat una croada contra ells, simplement per que no van en la seva línia i com aixó no ho suporten ni els hi agrada, van a per el Periódico o La Vanguardia. Podem discutir i ho hem fet, sobre la idoneitat de publicar a no segons quines fotografíes (ja vaig dir que no m'agradava la portada de 'el Periódico del dia 18', però cert és també que la foto era llunyana i no es veia la cara de cap víctima. La noticia eren les víctimes i aqui el que s'hauria d'obrir és un debat sobre quines fotos s'haurien de publicar i quines no, i per qué, com deia l'altre dia ningú va dir res, ans al contrari per la foto d'Aylan, o les imatges quasi diaries de refugiats en camps de concentració o saltant tanques a Melilla. 
Tampoc entenc que no es pixel·li la cara dels nens que van a visitar el Borbó i senyora, o potser el que entenc es que es publiquen aquestes fotografies que em remeten a temps passats en blanc i negre del 'Domund'.
El més preocupant és veure com qui no està amb el procés, està per a ells, contra el procès i comencen a haver-hi atacs indissimulats i llistes negres que em recorden altres temps i époques, que pensaba haviem superat. No anem bé, car si ara que encara no han guanyat es comporten així, que faran i com es comportaran si guanya el Si, com ens ho farem en aquesta futura o futuda República els qui no pensem com ells.

10 comentaris:

  1. ¿Vols dir ?...¿ comencen a haver-hi atacs indissimulats i llistes negres que em recorden altres temps i époques, que pensaba haviem superat ?...
    Solsament són informs, solament aixó. Simples i pauperrims informs...
    No hi cap acusació. Cap. alguna petita delació, pero rés més. Tipus
    em sembla senyor que aquet es jueu...¿ a si ? ¿i perqué ? perquè els dissabtes està tancat i no treballa. Més aixó no és una acusaciò, és una sugerencia, una petita delació. Algo sense cap importancia. Algo similar a tres espanyols i dos catalans.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. no anem bé Miquel, acabarem prenent mal, uns i altres.

      Elimina
    2. Ja fa tems que ho dius...i em sembla que tens raó.
      Salut

      Elimina
  2. Els periodistes han de servir a la veritat, contrastar les notícies, publicar les fons, corroborar les informacions rebudes per no ser víctimes de manipulacions interessades. I ser independents que no independentistes.

    I un no és independent quan manipula noticies com ha succeit aquests dies. No em posaré amb les images publicades per que la meva només seria una opinió entre milions.

    I això de les creuades en contra i de les listes negres que cadascú assumeixi la seva responsabilitat que li pertoqui. A mi de jovenet em van prohibir moltes vegades parlar en català al meu pais i en més d‘una llista negra em van posar. I això no ho oblidaré mai, ho perdono, però no ho oblido.
    La veritat és la mateixa, tant si la diu Agamenon o el que li cuida els porcs.

    ResponElimina
  3. la veritat és un mirall trencat en mil bocins del que cadascú en te un petit trosset, quina veritat vols?
    I que vols que et digui, els procesistes estan entrant en una deriva feixistoide censurant i assenyalant als qui no pensen com ells, i és una deriva que em preocupa, més per ara, per quan assoleixin el seu objectiu.

    ResponElimina
  4. L'única veritat que vull per part d'un periodista, que és del que estem parlant, són dades i informació contrastrada, no vull mentides ni intoxicacions, vull professionals independents.

    A Espanya l'únic feixisme reixit, uniformat, que ha fedt una guerra i ha ocupat el poder i que n'ha fet un us extensíssim i que continua vigent i essent legal, és el feixisme d'origen nacionalista espanyol. Això que acabo de dir espero que no se'm consideri que és una opinió sinó un fet. Un feixisme que ha impregnat (des d'abans de Franco) tot el nacionalisme espanyol de matriu castellana, fent certa aquella expressió irònica que diu que: el més similar a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres. Tot aquest univers espanyol no està acostumat a la rèplica i a l'enfrontament dur, però civilitzat i pacífic, se sentien més còmodes amb l'ETA, i ara estan desconcertats i el millor que se'ls acut és que no se'ls hi acut dir res de realment interessant. Semblen un marit mascliste i violent en front de la demanda de divorci de la seva dona a la que acusa de tots els mals, la mateixa demanda de divorci per a ell ja és tot un insult, no és capaç d'entendre-la, no té enines ni intelectuals ni emocionals per fer-ne front.

    En fi, Serafí, el que ja sabem.

    ResponElimina
  5. cert el que dius, la cosa va per aquí, només que Franco ni tan sols era feixista, era franquista que és una altra perversió pitjor plena d'ignorància. En el feixisme hi havia odi i el mal pero des de la intel·ligència, aqui nomès hi ha el mal i l'odi. pero rupestre, ranci i ignorant.

    ResponElimina
  6. GASTEM MALA MEMORIA EH?...LLISTES NEGRES?...QUI VA FOTRE FORA DE CATALUNYA RADIO EN RAMON BARNILS?...QUI VA FOTRE FORA EN TONI BASSAS?,SEGUIM?
    ELS DIARIS TENEN "PATRONS",I QUI PAGA MANA,PERO TAN A LA DRETA COM A ESQUERRES.

    ResponElimina
  7. No basta decir solamente la verdad, mas conviene mostrar la causa de la falsedad.
    Aristóteles

    Engullimos de un sorbo la mentira que nos adula y bebemos gota a gota la verdad que nos amarga.
    Denis Diderot (1713-1784) Escritor francés.

    Por lo demas , un periódico es un negocio y se debe a sus clientes y es bueno que existan muchos negocios con muchos clientes, eso pienso yo, luego que cada cual extraiga lo que quiera... o lo que pueda..

    ResponElimina