Imaginin que viuen en una població espanyola. Imaginin també que el seu alcalde, un tipus trempat, molt bé preparat, es dedica a omplir-se les butxaques venent pseudoefedrina -ingredient essencial per fabricar metanfetaminas- al major traficant de la zona. Posats a seguir suposant, imaginin que és habitual veure a l'alcalde a casa del traficant, de copes, gaudint, envoltant-se de empresaris de la comarca.

 Un bon dia, una vintena de joves del poble moren víctimes de la metamfetamina. El municipi sencer queda consternat i l'alcalde en persona proposa convocar una manifestació contra les drogues. I allà estan, volent encapçalar la manifestació el regidor, el seu amic el traficant i aquest grapat d'empresaris que s'anaven de festa amb el narco, que feien negocis amb ell.

 Unitat contra les drogues, clamen tots i totes. Tot d'una se sent una veu que diu que no, que ni parlar-ne, que ell no comparteix pancarta amb qui té les mans tacades de sang, amb qui ha comerciat amb vides humanes, que sosté directament o indirectament el tràfic de drogues. Una part del poble, en lloc de posar-se del seu costat, mira a l'alcalde trempat, al traficant que, fins i tot, patrocina a l'equip de futbol del poble, i arremetren contra el discrepant, acusant-lo de trencar la unitat contra les drogues.

 Saben com acaba la història? Que les metamfetamines van seguir venent-se, que els joves van continuar caient com a mosques, que alguns van continuar lucrant-se gràcies a això i que l'alcalde, va seguir semblant el tipus trempat, fins i tot, en les festes del traficant.
Doncs bé, avui jo em sento com aquesta persona que va alçar la veu i no va voler compartir pancarta. I, afortunadament, moltes persones crec que avui se senten com jo. Ens acusaran de no compartir el dolor i potser, precisament perquè ho sentim més, som incapaços de sostenir una pancarta, compartir si més no un recorregut amb certs personatges.


POSOS DE ANARQUÍA - DAVID BOLLERO
Parábola de una manifestación que duele
DIARIO PÚBLICO - publico.es