Primer va ser acabar amb el terrorisme, el narcotràfic i els accidents a les carreteres; fins aquí tot normal i en l'àmbit de les seves competències com a força de seguretat de l'Estat. A poc a poc, sense saber molt bé com, es va anar convertint en la ultima barrera enfront de la corrupció, i jutges de tot Espanya només es fien de la Benemèrita per practicar registres en seus de partits en el govern, edificis institucionals i residències VIP de prohoms del món dels negocis o expresidents, exconsellers i exgovernants en general.

A tal punt ha arribat la seva encomana en la investigació de la corrupció que fa tot just uns dies també els va tocar entrar en el món del futbol per començar a fer neteja. Per si no fos prou tenir semblant monopoli en la lluita contra la corrupció, pel camí també li ha anat tocant afrontar el tràfic d'éssers humans, les crisis migratòries, el drama dels refugiats i en general la incapacitat del govern d'Espanya i la UE per tenir una política d'immigració decent.

Fa un parell de setmanes sembla que el govern de Mariano Rajoy també li ha encarregat la solució de la crisi catalana, substituint la seva pròpia incapacitat per fer política per la capacitat de la Benemèrita per executar registres, practicar interrogatoris o comportar caixes i caixes plenes de documents. La seva llegenda ha crescut de tal manera que, almenys en els titulars mediàtics, la Guàrdia Civil ja pot fins i tot imputar directament a qui investigui, amb el consegüent estalvi en jutges i fiscals.

Ara l'executiu de Rajoy, que es nota que li ha agafat gust a la solució, també els encoloma acabar amb la vaga de la seguretat de l'aeroport del Prat entre aplaudiments i panteixos de satisfacció de la seva premsa amiga, que ara desafia des de les seves portades a els vaguistes, a veure si tenen el que cal per enfrontar-se als agents de verd.

Potser hagi arribat el moment de plantejar-nos si no estarem dipositant unes expectatives exagerades en la capacitat de la Guàrdia Civil per arreglar problemes polítics. És cert que es tracta d'un cos de referència a Europa per la seva eficiència i fiabilitat però, de moment i que sapiguem, ni es dedica a la política, ni fa miracles.
Primer privatitzen la seguretat de manera temerària, després manen a la Guàrdia Civil a arreglar-ho i mentrestant el seu amics d'Eulen fan caixa. Estem davant un altre exemple de l'aclamada superioritat del que és privat sobre el públic a l'hora d'apropiar-se del benefici. Quan haguem deixat de demonitzar els treballadors i treure a les televisions a passatgers indignats que sempre són víctimes dels vaguistes, mai de l'empresa que no ha sabut o no ha volgut evitar-la, potser hauríem de començar a preguntar-nos quant han costat les hores de cues al Prat, o per què les privatitzacions sempre acaben igual, en la sanitat, en l'educació o en el transport: quan comencen els problemes de veritat i ja no queden beneficis ràpids i fàcils d'extreure sempre ha d'acudir el servei públic al rescat. - Anton Losada - eldiario.es