• A la lluita de classes en època estiuenca se li ha posat el nom de turismefòbia, un terme pervers que serveix per ocultar el veritable conflicte. D'aquesta manera, el significat legítim de la lluita de classes es converteix en una cosa insignificant, el més semblant a un caprici de nens malcriats. Però res més lluny.

 En temps de globalització, quan toca sortir de vacances, Occident té el mapa acolorit d'ofertes. Per als europeus, la casa de putes més rendible no és altra que Espanya. Per contra, per als espanyols, l'alleujament veneri es localitza al Carib. Així, amb l'arribada de les calors, es beneeix l'aparició de turistes ja que com assenyalen els més simples, el turisme porta feina. Els que afirmen tal simplicitat encara no s'han parat a pensar que, en una societat capitalista, el treball no és altra cosa que benefici per al capital. Però seguim.

 L'altre dia va morir una treballadora d'hostaleria a Tarifa, a Cadis, per culpa de les condicions infrahumanes dels treballs a la costa, on sempre es compleix la llei d'acció recíproca: a major nombre de turistes, major índex de precarietat laboral. Alberto Garzón ho sap i, amb això, va desencadenar la polèmica amb un tuit carregat de consciència crítica. Seguint el fil, Garzón explicava que el model econòmic actual no funciona ni funcionarà mai per a les classes desfavorides.
Les estructures econòmiques d'un país com el nostre es veuen arruïnades des del moment en què l'economia depèn d'un sector tan gasós com el terciari. Després hi ha l'altre, el de l'atac al bus turístic, ja que no hi ha efecte sense causa i quan els imperatius econòmics són greus, la manera de respondre-hi sempre serà greu. No cal sorprendre amb el succeït a Barcelona quan la multitud de turistes aporta el seu granet de sorra per a l'embrutiment de les platges i els barris. Sota les llambordes només hi ha misèria.

 Per acabar, serveixi d'exemple que ha passat a la frontera de Ceuta, on homes i dones sense diners -mercancía despullada de l'atribut turístic- van intentar travessar els confins d'Europa i van ser rebuts a cops de peu per les forces de repressió directa. El poli que es va partir la biela en acte de servei tampoc es va parar a pensar que, a l'altre costat de la frontera, la vida cruix. Però clar, en una societat on es confon treball amb productivitat, l'ésser humà deixa de ser mesura de totes les coses i els diners pasen a substituir aquesta mesura. - @monterogzlez - eldiario.es