A pocs dies de l'1-O, sembla clar que no hi haurà referèndum sobre la independència a Catalunya. Hi haurà una altra cosa, mobilitzacions ciutadanes amb missatges de relleu i segurament aldarulls innecessàris. L'Estat, amb tot el seu poder, els seus Poders, ho està aconseguint. A un preu elevat, aixó si. Doncs algunes de les mesures que s'han pres no només poden encoratjar l'independentisme, sinó dificultar el necessari diàleg i sortida posteriors. Encara que era difícil no incórrer en danys. Tots sabien, o havien de saber-ho, que això tindria costos per ambdós bàndols. I és que possiblement uns i altres s'han menystingut, i en el cas de Rajoy escarmentat com estaba pel 9-N on s'el varen rifar, s'ha vist gairebè obligat a actuar amb la força i la duresa en que ho ha fet, més que per ell mateix, per la seva pròpia supervivència, encara que li pot sortir el tret per la culata.
Tot el que està passant per impedir la celebració del referèndum, i buidar-lo de efectivitat, entra en el terreny de l'esperable després d'assegurar Mariano Rajoy que "el referèndum no es celebrarà", i Carles Puigdemont assegurant el contrari. Realment resulta sorprenent? Ja ho he dit: els independentistes no han sabut mesurar el poder de l'Estat, ni aquest el poder social a Catalunya.
El que ha passat, està responent, per part dels independentistes i de molts dels espanyolistes, més a les emocions que a la raó, i quan ambdues s'enfronten, solen predominar les primeres i no aporten res de bo. Fins ara, s'ha parat el referèndum des de l'Estat de Dret. Encara que hi hagi quedat en entredit la divisió de poders, s'ha produït un greu deteriorament institucional, i s'ha provocat la indignació en amplis sectors de la societat catalana.

La sortida més raonable en l'horitzó proper són unes eleccions a Catalunya. Unes 'eleccions o eleccions' que diria el President, que em sembla les enquestes no saben llegir quan diuen serien una repetició de les de 2015, encara que amb els d'Ada Colau en posició d'àrbitre. No ho crec, les ferides que s'han produït no són només internes a Catalunya, sinó generals per al conjunt d'Espanya. Són ferides profundes i difícils d'estroncar, i juguen a favor d'ERC i els Comuns.

Tot això no treu perquè s'hagi instal·lat la idea que això no acabarà de resoldre's sense un referèndum pactat i per tant legal. La demanda d'un referèndum sobre la independència és majoritaria a Catalunya, encara que a  Madrid no estiguin per la labor. Aquesta ha de ser la nova etapa en què caldrà serenitat, generositat i imaginació, i sentit comú polític. Per tant és l'hora de la política. Però per començar-la, i a falta del que pugui passar en els dies immediatament posteriors a l'1-O, manca quasi una setmana, una eternitat en aquesta situació en la qual encara poden passar moltes coses i cap de bona. Compte amb els atemptats de falsa bandera.