La solució Budapest per al conflicte Catalunya-Espanya. L'historiador Julián Casanova té una proposta per a Rajoy i Puigdemont.

Julián Casanova, un especialista en el tempestuós segle XX espanyol i en violència política, té una pacífica proposta per als presidents Rajoy i Puigdemont. Penja del seu mur de Facebook, i consisteix en una invitació a dinar a Budapest, ciutat que coneix bé ja que és professor visitant a la Central European University. A una setmana del referèndum de l'1 d'octubre, el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Saragossa proposa una trobada cara a cara, un repàs a la història recent i un acord que posi fi a l'escalada de tensió que està provocant el desafiament independentista i la resposta del govern central. Casanova també té un pla B, si l'acord és impossible.

Davant la sequera d'idees de la classe política, benvinguda sigui l'aportació dels nostres intel·lectuals.

Conversa a Budapest.

Convido a dinar a Rajoy i a Puigdemont, sense seguici -ni intèrprets-, en un restaurant de Budapest (que ja he triat).

1. En l'aperitiu, jo introduiria el que ha passat a la història quan la confrontació -i després la violència i les armes- han substituït la política i al diàleg, amb diferents casos històrics, amb especial referència a Espanya. Encara que molts estiguin pensant en Franco i la seva dictadura -cinc minuts d'aquesta història per a Rajoy serien suficients-, a Puigdemont li explicaria com va viure una bona part de la burgesia industrial catalana -i la gent d'ordre com ell, encara que ara no ho vulgui aparentar - la col·lectivització anarquista, la revolució i on i amb qui estaven quan les tropa de Yagüe/Franco van entrar a Barcelona a finals de gener de 1939. en suma, el conflicte entre els interessos nacionalistes i els de classe quan l'esquerda social s'obre i provoca un abisme.

2. En el plat principal -aquí jo els suggeriria foie o aus, perquè el peix a Hongria no és bo-, cada un tindria temps -vint minuts d'entrada- per explicar els seus arguments -els retrets consumirien temps- i les conseqüències dels seus actes (que mai s'han atrevit a comunicar a la gent, a això que a banda i banda diuen "poble" o "nació").

3. En les postres, i assumint les dificultats d'entesa, fins i tot després d'aquests dos primers punts, haurien de pactar una sortida política, una de les poques existents, vist ja que s'ha vist i després errors d'embalum per les dues parts en els últims anys: reforma de la Constitució, un referèndum legal i un projecte democràtic comú, amb un pla molt clar de respecte a la llei -a la Constitució reformada-, enfront de la corrupció i apropiació del que és públic per elits a les quals representen.

Només podrien prendre una copa de vi cada un -jo l'elegiría- i, si al final del partit no hi ha acord, els dos es comprometrien a dimitir i deixar pas a altres polítics -amb convocatòria d'eleccions generals i autonòmiques.

Abans de tornar a Espanya, o a l'Estat espanyol com dirà Puigdemont, els demanaria que em diguessin de quin costat estaran quan esclati el veritable conflicte que ens ha de preocupar, el qual tindrà a un costat a Trump i a un altre a Kim Jong-1.

Jo ja ho he intentat - "La meva fellow Spaniards, ask not what your country can do for you; ask what you can do for your country". Si no surt, que el cel ens guardi. - elhuffingtonpost.es