Una persona amb un càrrec polític, gran influència i ni més ni menys que 171.000 seguidors a Twitter hauria de saber com es pren una foguera, i quines són les conseqüències de prendre-la.
Que internet és un formiguer d'insults, amenaces i altres derivats del bocamollisme no és cap secret. Que les dones solen ser objecte de comentaris sexuals depravats que farien ombra al més fastigós que hagi rebut mai un home, tampoc. Un estudi de Twitter va demostrar que allà, cada pocs segons, diuen puta a una dona. A Espanya no hi ha cap famosa que no hagi rebut propostes de sexe, valoracions repulsives sobre el seu físic i fins i tot amenaces o desitjos de violació. Dóna fàstic.
Li ha tocat a Inés Arrimadas, diputada de Ciutadans. Aquest dimarts al matí publicava a Twitter el pantallasso d'un comentari abominable dirigit a la seva persona. Una dona, el nom no penso reproduir aquí, havia escrit en el seu perfil de Facebook, de nul·la repercussió, que tant de bo violessin a Arrimadas en grup. Es veu que la senyora estava veient una tertúlia a la tele i Arrimadas dir una cosa que no li va agradar. La senyora, ni curta ni mandrosa, va publicar aquesta burrada al seu Facebook. Acabava de cavar la seva tomba.
El que va posar aquesta senyora és horrorós, des de qualsevol punt de vista. Però Inés Arrimadas ha comès una tremenda irresponsabilitat. Una persona amb un càrrec polític, gran influència ni més ni menys que 171.000 seguidors a Twitter hauria de saber com es pren una foguera, i quines són les conseqüències de prendre-la.
Si Arrimadas volia desfogar-se, cosa comprensible, hauria d'haver amagat la foto i els cognoms d'aquesta dona. Quan va publicar el seu nom i els seus cognoms, la diputada va posar a una desconeguda al sistema de justícia paral·lela més cruel del segle XXI: la ira de les xarxes, l'eixam on una gota d'odi produeix un tsunami i on el càstig per qualsevol crim, real o fals, és impossible de controlar.
L'insult i la calúmnia no estan emparats per la llibertat d'expressió, així que, amb el Codi Penal a la mà, Arrimadas podia portar a la dona a la porta del jutjat. Allà els jutges decideixen si un insult mereix una multa, un mes de treball per a la comunitat o la cadira elèctrica. La víctima té dret a ser compensada i el culpable a una defensa. I sobretot: es garanteix una pena proporcional al delicte.
Però Arrimadas la va tirar irresponsablement al regne de la desproporció. La captura de pantalla es va expandir amb milers de retuits i el nom de la usuària va arribar a 'trending topic'. En menys del que es triga a tuitejar 'miserable', desenes de milers marxaven amb torxes cap a l'autora del comentari. Els seus perfils de Facebook i LinkedIn van desaparèixer però era tard: els pantallassos són inesborrables. Els caçadors més ràpids havien agafat les seves fotos personals i una cosa molt més important: les laborals.
Els justiciers digitals sempre es dirigeixen a l'empresa on treballa la seva presa, i la troll d'Arrimadas no ha estat una excepció. A aquesta hora, tot just les sis de la tarda, la dona ja ha estat acomiadada del seu treball. Però hi ha més: amb el seu nom i cognoms dispersant-se per tota la xarxa, li serà difícil tornar a treballar. Els insults que està rebent com a resposta al seu es compten per desenes de milers. El seu nom i la seva cara apareixen ja en molts mitjans de comunicació. Així són les condemnes del Tribunal de twitter.
No la defenso, ni l'excuso pel seu missatge. Però conec massa bé la destrucció que suposa un linxament com per manifestar dubtes. El que va dir aquesta dona és fastigós, si. Hem de ser responsables i saber que el que escrivim a les xarxes té conseqüències, si. Inés Arrimadas té dret a denunciar-la, si. Però ja que ens hem convertit en jutges implacables, faré unes poques preguntes més. ¿Saben ses senyories en quines condicions estava la dona quan va escriure això, o ho ignoren? ¿Se li havia mort el gat? ¿Estava borratxa? ¿Té depressió i es medica?
No la defenso, ni l'excuso pel seu missatge. Però conec massa bé la destrucció que suposa un linxament com per manifestar alguns dubtes. Jo no sé si aquesta dona mereix que li enfonsem la vida entre tots. I vosaltres tampoc ho sabeu, però li aneu a enfonsar.
España is not Spain
JUAN SOTO IVARS
La tremenda irresponsabilidad de Arrimadas en Twitter
elconfidencial.com
.png "English"){kind=small}
20 Comentaris
"... Inés Arrimadas té dret a denunciar-la, si. Però ja que ens hem convertit en jutges implacables, faré unes poques preguntes més. ¿Saben ses senyories en quines condicions estava la dona quan va escriure això, o ho ignoren? ¿Se li havia mort el gat? ¿Estava borratxa? ¿Té depressió i es medica?..."
ResponEliminaHay una cosa que si me gustaría aclarar, pero antes decir que no soy abogado y que carezco por completo de preparación para ser juez, por eso, si se me pidiera alguna vez que actuara de tal, no podría negarme, pero diría que soy un analfabeto funcional para el caso.
Y a lo que vamos.
Desde que la droga ha entrado en nuestro país, ha hermanado más que dividido.
Lo que antes era suma de responsabilidad, ahora es eximente; y lo que antaño sumaba, ahora resta.
Yo no se en que condiciones escribió la misiva, pero que se haya visto no hizo sólo una sino varias. A unos los llama "mongolos" (tiene suerte de no tener nadie en la familia con sindrome de Donw, sino seguro que ya no aplicaba el apelativo); a otros los tilda de abogados del ISIS; le queda tinta para poner a no se quien de puerca y no se que más... pero antes denigra a las personas de su género con una salvajada.
Y el periodista, haciendo de niño bueno, nos asalta con esta diatriba, y si nos hemos hecho la pregunta del millón : ¿ y si se le había muerto el gato y el humor de la señora no estaba como para tirar cohetes ?
Pues nada, como decía aquel: es más importante como eximente la muerte del gato que el que la violen en grupo por ser "una perra asquerosa".
Uno puede y debe de tener diferencias ¿porqué hemos de pensar todos igual?, pero los Tuitis o cómo se llamen, llegan hasta la Antártida, y es lógico que quien los escribe (no quien los recibe), se atenga a las consecuencias de lo que pone, porque al igual que el escupir hacia arriba, corre uno el riesgo de salivarse todo el traje.
Así que cuando se dice "tremenda irresponsabilidad de ...", se tendría que pensar que, y sin concesiones, hubiera sido el colectivo de mujeres contra la violencia de género, u otro cualquiera, quien al final lo hubiera denunciado.
Y decir por último al periodista, que si ese insulto le hubieran hecho a su señora, o a sus hija, de seguro , seguro, hubiera escrito su reflexión de manera diferente.
Poco más.
Gracies por dejar que me exprese.
salut
Aquí del que es tracta es de fins a quin punt Arrimadas habia d'esbombar nom i fotos de la señora que l'ha insultat, no deixa de ser un cop de twitt a sangs calentes, i el correcte sembla que seria la denuncia amb ets i uts, pero estaria d'acord amb el Periodista del Confidencial en que ha estat un acte irresponsable, una rebequeria que es podia haber estalviat.
ResponEliminaBé. Estic d´acord.
ResponEliminaLo que no se es si se puede sacar la foto del Tiliter o no si quieres dar la información sin que se vea la imágen (no lo se, de verdad) y, si no denuncias, que a mi si me parece mal porque has de denunciar, igual que cuando se apalea a dos chicos cogidos de la mano, si en este caso lo hubiera hecho otro colectivo, (que segurísimo que si),. Pienso que la Sra Ines ha de denunciar el cómo, la forma, el método..no lo se, no lo se...pero que se ha de denunciar, creo que si, y a saco.
Independientemente de si somos del PP o de la CUP, a una señora, o señorita, a una mujer, vamos, no podemos dejarla sin la protección de la Ley y la justicia, y para eso, delante los y ahora LAS cafres, se ha de denunciar.
A mi, la Sra Anna Gabriel me desagrada tanto como un vaso de vinagre, pero es que podría ser mi hija...y no admito que nadie la fuerze ni con palabras del tipo que se han dicho. Es que se ha pasooo tres pueblos.
Una abraçada.
Salut
D'aixó es tracte Miquel, té tot el dret a denunciar a qui l'ha insultat, però s'hauria de discutir sobre si té dret a esbombar la seva identidad amb el que representa com explica el periodista de el confidencial.
ResponEliminaJo crec que el twitter no ha de ser anònim, tothom ha de ser responsable, aquí hi ha molt a discutir, estem massa acostumats a la impunitat, jo si algú m'insulta també esbombaria qui és, si ho arribava a saber, la resta pot anar al jutge o allà on calgui, si en lloc de ser Arrimadas fos una dama de l'esquerra tothom li cantaria les gracietes
ResponEliminaaixó seria el correcte, cap anònim. Potsert es debarraria menys.
EliminaNo em cau bé Rahola però algú ha manipulat la seva entrada a wikipedia dient molts disbarats, en aquests casos crec que s'han de donar noms i cognoms, no pot ser que tot quedi en l'anonimat, així ens va
ResponEliminaés més, si fos algú de l'esquerra qui hagués estat víctima de tal barbaritat tindríem totes les feministes fent-li escratxe o coses pitjors...
ResponEliminaaixó també és cert, pero hi ha hagut un recolzament general prou ampli.
EliminaFa poc, i sense que s'hagi demostrat, un cantant va tocar el cul a una noia i fa temps que les feministes li boicotegen tots els concerts, i no hi ha denuncia... vull dir que segons què es mira d'una manera i segons què d'una altra, no anem bé
ResponEliminasi que va haver-hi denuncia i va guanyar la cantant, només que la multa va ser d'un euro.
EliminaNo deu ser el mateix cas, el cantant era l home
EliminaTampoc es diu que gent com Ada Colau ha donat suport a Arrimadas, per cert.
ResponEliminahttp://www.publico.es/tremending/2017/09/05/ines-arrimadas-denunciara-a-una-usuaria-de-facebook-por-desear-que-la-violen-en-grupo/
ResponEliminaEncara més, no calia ni que Arrimadas esbombés res, la dama en qüestió té el twitter amb noms i cognoms... això de si estava borratxa o depressiva ja és cosa dels jutges i no és problema de l'Arrimadas qui, per cert, ja ha entomat molta absurds insults des de fa temps sobre la seva persona, i que consti que no em cau gens bé el seu partit però una cosa és una cosa i una altra, una altra.
ResponEliminapitjor em cau a mi, pero el que li han dit no s'ha de dir, i tampoc ella ho havia d'haver esbombat.
EliminaLa que ho havia d esbombar era la qui insultVa, per demanar perso, no esti d acord amb l article del Soto
ResponEliminaNo es tracte d'estar d'acord amb Soto, simplement de parlar-ne i comentar-ho, que no discutir-ho, a mi tambè m'ofén profundament aquest insult, en rep molts Arrimadas, però tambè s'ho busca encara que no fins a aquest punt
EliminaTWITTER,ES CADA DIA MES UN GIBRELL DE LES ESCOMBRERIES,APTA PER SPIN-DOCTRS,O BUSCA-RAONS...SRA.ARRIMADES I QUI NO VOL POLS...I ELS ATACS VAN AMB EL SOU. EL SEU "JEFE"VA DIR,NO FA GAIRE,QUE EN POLIICA "SE VIENE LLORADO DE CASA"..DONCS AIXO.
ResponEliminasi, pero aqui es varen passar, el defenestrat Gregorio Moran va dir coses pitjors de Forcadell i npo va passar res, és questió d'estil, a Forcadell n'hi sobra i a Arrimadas ni falta, i molt.
Elimina