De com un nombrós escamot de policia assalta una escola de Girona apallissant sense miraments a la massa estoica.

Encara em tremolen les cames. Ja han passat unes quantes hores. Però persisteix en la retina la violència que he vist. Centenars de gironins s'han agrupat a la cantonada Maragall/Lorenzana, en l'estret Eixample de la ciutat, davant de la porta del pati del Col·legi Verd, històrica escola del temps de la II República.
Diverses furgonetes de la policia espanyola han bloquejat el carrer Maragall (sense importar-los que la clínica Girona, veïna de l'escola, tingui en aquest carrer l'entrada d'urgències). Surten desenes de policies amb cascos negres i arma llarga. Volen entrar per la porta del pati, però la gent la protegeix amb les mans alçades i eslògans ingenus: "Votarem!". "Som gent de pau!", "No violència!". Els policies han obert un passadís fins a gairebé arribar a la porta. Durant una bona estona, no passa res greu. Els policies fan por, però no actuen pavorosamente. Hi ha qui comenta la jugada amb una barreja d'indignació i fatalitat.

A l'altre costat de la porta i del mur, dins el pati de l'escola, protegint les urnes i el col·legi electoral, hi ha molta més gent que no podem veure. Cavalcant el mur, un home amb un megàfon demana als concentrats al carrer que s'agrupin per barrar el pas a la policia. Tot d'una, noves columnes de policia armada entren al so de trets per Lorenzana. Operació marrada. Passant pel carrer paral·lel a Maragall, han encapsulat als concentrats per davant i per darrere. Els trets impressionen. Ressonen moltíssim en aquest carrer estret emparedada per alts edificis. L'home del megàfon s'esgargamella per dirigir el grup humà que intenta bloquejar l'assalt. Els crits de la gent augmenten de to. Sonen més trets. La massa cívica s'encara als policies aixecant les mans. Ara el crit no és tan ingenu: "Assassins !, Assassins!". Els policies són molts. "Fora, fora!", Criden els concentrats, mentre arriben des de Maragall més policies, ara amb casc blanc o gorra de maniobres. "In, inde, independència!". La tensió ambiental pot mastegar. La massa cívica aguanta, però de tant en tant la policia aconsegueix arrencar a algun dels concentrats, que, empès grollerament, surt lliscant pel passadís policial com si caminés sobre gel.

Una altra vegada els trets. "Són salves!", Explica algú, el que tranquil·litza relativament el personal. La policia aconsegueix dominar el perímetre de la porta del pati escolar obrint-se pas amb les porres. Són més llargues i fines que les de la meva joventut. Colpegen sense miraments. Medievals i cinematogràfics, impressionen amb el seu casc fosc. Ciutadans amb la cara enrogida, el braç o el ronyó adolorits abandonen la massa. La policia dedica ara una bona estona a colpejar la porta amb la vana pretensió de rebentar-: és de metall. Els cops contra el metall ressonen barrejats amb els crits de la multitud.

Tornen els trets i les porres. Tot d'una, sense que els concentrats hagin fet res més que protestar verbalment, la policia surra de valent. Els concentrats no tenen a penes espai de retirada. Tancats, no poden fugir. Suporten estoicament la pallissa. Passa davant meu un home portat a coll, desmaiat: té un color com de quadre del Greco. Veig altres dos rostres ensangonats. La gent retrocedeix, i la policia reposa forces. "Fora, fora!". Uns quants armats escalen el mur, que no és alt. Un d'ells rellisca. La gent aplaudeix. Altres aconsegueixen superar el mur esquinçant la xarxa que l'escola té sempre col·locada per evitar que, durant els jocs del pati, les pilotes caiguin al carrer. ¿Policies d'un Estat democràtic destrossant béns públics per evitar que la gent s'expressi? Costa entendre-ho, però és així. Molts altres policies, alguns de paisà, assalten el pati. Han entrat. Allà es troben amb una altra gent. Se senten crits i plors. El cronista plora amb ells. Ara ja no és el moment dels guants de seda argumental ni dels dubtes ideològiques. És hora de triar entre qui reclama drets i qui desembeina porres. Antoni Puigverd - lavanguardia.com