-Tu també, Brutus, fill meu? -va aconseguir preguntar amb una veu en què hi havia pena i sorpresa a parts iguals.
-Que va! És només política, no hi ha cap motivació personal -va explicar Brutus, i li va donar una altra propina amb el puñal-. Personalment, no tinc res en contra de vostè, pare.
-Ah, doncs disculpa, jo no volia ofendre't -va dir César, i va morir.
UN HEROI
Un bon dia, passejant per la vora d'un riu, vaig veure de sobte a un nen escolta que s'estava ofegant. Conec el lloc, no és profund, així que vaig decidir salvar-lo quan es reunís una mica més de públic. Em vaig asseure en un banc a esperar. El nen escolta cridava de valent, de manera que al cap de poc es va congregar a la riba un nodrit grup de gent. Vaig esperar una mica més perquè el públic estigués al complet, llavors em vaig aixecar, em vaig acostar a l'aigua i animat pels crits d'admiració em vaig posar a llevar-me lentament la sabata esquerra. El públic em va aplaudir. Estava ja en mitjons quan em vaig adonar que un pocavergonya també es disposava a despullar-se. Em vaig posar furiós.
-Jo estava aquí primer -li vaig dir.
I ell em va contestar:
-És teu el nen escolta o què? -i es va posar a treure's l'armilla.
-¡Té raó! -es van deixar sentir unes veus entre el públic-. 'El nen escolta és de tots!
-Deixa aquests pantalons -li vaig dir-. Tu encara no eres a aquest món quan jo ja salvava nens escoltes.
-Haurás salvat a la teva àvia em va contestar en un to insultant.
-I tu a la teva tia. Vés a fer punyetes i deixa en pau al nen escolta.
El públic anava en augment. Uns estaven de la meva banda, altres deien que tothom té dret a salvar nens escoltes. Vaig veure que les coses es complicaven i que tot depenia de qui es despullés primer. Encara que ell havia començat més tard, com portava cremallera es va avançar. El vaig guanyar només en arribar als calçotets. En veure que perdia la seva oportunitat va voler saltar a l'aigua tal com estava, en roba interior. Se'm va encendre la sang i li vaig fer la traveta. Per fer-se l'heroi! No sé què va passar amb el nen escolta perquè a nosaltres ens van portar a urgències. Jo li vaig dislocar el braç i ell em va trencar unes dents.
Salvar els que s'ofeguen requereix valor i sacrifici.
-Que va! És només política, no hi ha cap motivació personal -va explicar Brutus, i li va donar una altra propina amb el puñal-. Personalment, no tinc res en contra de vostè, pare.
-Ah, doncs disculpa, jo no volia ofendre't -va dir César, i va morir.
FI
UN HEROI
Un bon dia, passejant per la vora d'un riu, vaig veure de sobte a un nen escolta que s'estava ofegant. Conec el lloc, no és profund, així que vaig decidir salvar-lo quan es reunís una mica més de públic. Em vaig asseure en un banc a esperar. El nen escolta cridava de valent, de manera que al cap de poc es va congregar a la riba un nodrit grup de gent. Vaig esperar una mica més perquè el públic estigués al complet, llavors em vaig aixecar, em vaig acostar a l'aigua i animat pels crits d'admiració em vaig posar a llevar-me lentament la sabata esquerra. El públic em va aplaudir. Estava ja en mitjons quan em vaig adonar que un pocavergonya també es disposava a despullar-se. Em vaig posar furiós.
-Jo estava aquí primer -li vaig dir.
I ell em va contestar:
-És teu el nen escolta o què? -i es va posar a treure's l'armilla.
-¡Té raó! -es van deixar sentir unes veus entre el públic-. 'El nen escolta és de tots!
-Deixa aquests pantalons -li vaig dir-. Tu encara no eres a aquest món quan jo ja salvava nens escoltes.
-Haurás salvat a la teva àvia em va contestar en un to insultant.
-I tu a la teva tia. Vés a fer punyetes i deixa en pau al nen escolta.
El públic anava en augment. Uns estaven de la meva banda, altres deien que tothom té dret a salvar nens escoltes. Vaig veure que les coses es complicaven i que tot depenia de qui es despullés primer. Encara que ell havia començat més tard, com portava cremallera es va avançar. El vaig guanyar només en arribar als calçotets. En veure que perdia la seva oportunitat va voler saltar a l'aigua tal com estava, en roba interior. Se'm va encendre la sang i li vaig fer la traveta. Per fer-se l'heroi! No sé què va passar amb el nen escolta perquè a nosaltres ens van portar a urgències. Jo li vaig dislocar el braç i ell em va trencar unes dents.
Salvar els que s'ofeguen requereix valor i sacrifici.
FIN
Slawomir Mrozek
ciudadseva.com
Molt bones, les històries, m'ha recordat allò de Camus sobre que entre la justícia i la seva mare ell triava la seva mare, ho va dir en el context dels atemptats terroristes a Algèria, i és que quan els conceptes abstractes o les dèries polítiques passen pel damunt de les relacions personals, malament.
ResponEliminaBusca a Google Slavomor Mrozek, té contes molt bons, con revolució, o rfevolució bis, o busca a Ciudadseva.com, hi ha molts contes.
EliminaI, ai dels qui ens volen salvar, per una banda o per l'altra o per la que sigui.
ResponEliminaem temo que els ciutadans som el nen escolta.
EliminaAmb FRANCESC.
ResponEliminaSalut
Aixó en recorda una vella cançód´en Victor Manuel.
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=1xP6s8rv7ww.
Salut.
ostres! esta youtuberment molt fi, estupendu, que deu ser el marit de la estupenda, un terme que em va fer molta gracia, per cert.
ResponEliminasalut