Sosté monzó: Si tot ha anat com estava previst, abans d'ahir hi va haver al Congrés debat a partir d’una proposta de Ciutadans que neix de les denúncies que hi ha aquestes últimes setmanes sobre el suposat adoctrinament dels alumnes als centres escolars de ­Catalunya. Bé, no sols de Catalunya ­perquè, segons ells, també n’hi ha a les Balears i al País Valencià (Comunitat Valenciana, perdó). Exigeixen “responsabilitats disciplinàries” als directors i els professors “per la realització d’actuacions d’adoctrinament de l’odi nacionalista”. Ofereixen als denun­ciants “protecció adequada, inclòs l’anonimat”, perquè no pateixin les represàlies i la fustigació dels bàrbars quadribarrats. Com es va comprovar al vídeo que Espejo público d’Antena 3 va emetre la setmana passada sempre hi ha a punt figurants de Societat Civil Catalana i Ciutadans disposades tant a denunciar aquests actes terribles com a, en un altre vídeo, explicar que ja han fet dues carreres i busquen feina.

Segons els del partit carabassa, hi ha col·legis on els professors expliquen que “els guàrdies civils i els policies [espanyols] són dolents” i els “únics bons són els mossos”. En d’altres, els nens de set anys escenifiquen contes on al final “es mata el rei i els policies dolents”. Com als putxinel·lis, vaja. Hi trobo a faltar un putxinel·li fent de dimoni amb tricorni al cap. La presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat dictamina que “s’ha de respectar el no parlar als alumnes de política, almenys mentre siguin a l’educació obligatòria”.

Jo vaig ser adoctrinat durant tots els anys que vaig anar a l’escola i a l’institut. Ja s’ho poden imaginar: havent nascut el 1952, vaig tenir classes de Formación del Espíritu Nacional setmana rere setmana, any rere any. Treia molt bones notes, per cert. Al pati, cada matí a les 9, em feien formar amb la resta d’alumnes, perfectament alineats, mentre hissaven la bandera espanyola, l’ornitològica, i sonava l’himne d’Espanya. També em van fer aprendre el Cara al sol. Encara me’l sé de memòria. ¿Va servir de gaire tot aquell adoctrinament nacionalista? Em sembla que no, perquè a mitjans dels seixanta vaig passar a ser abduït per unes altres conviccions, les úniques que, segons els carabasses, abdueixen. Tenia catorze o quinze anys, començava a descobrir el món que hi havia més enllà de la infantesa i les consignes ofi­cials, llegia sense parar i rumiava: sobre l’existència, sobre la mort, sobre la pintura, el je-ne-sais-quoi i aquest país on, sense demanar-ho, havia nascut. Va ser així com em vaig abduir, jo a mi mateix, en un acrobàtic exercici d’autoabducció. Infinitament menys espectacular, evidentment, que el de l’estatunidenca Bettina Aguilera, candidata al Congrés de la Florida pel Partit Republicà, que la setmana passada va parlar amb Asso­ciated Press i explica que quan tenia set anys la van abduir tres alienígenes rossos, semblants al Crist Redemptor de Rio de Janeiro, que se la van emportar a una nau espacial i després la van deixar anar. Cosas veredes.

QUIM MONZÓ - LA VANGUARDIA