La complexitat de la fase decisiva del procés català ha generat situacions inesperades. L'última va arribar després que Carles Puigdemont "assumís" que els resultats de l'1-O conduïen cap a la constitució de la República catalana i, immediatament, deixés en suspens aquesta decisió. Una part del sobiranisme, més en privat que en públic, va sentir-se decebuda -esperaven una declaració d'independència formal- i, al mateix temps, a la Moncloa no acaben de tenir clar què és el que va passar. Per això, aquest dimecres el consell de ministres, reunit de forma extraordinària, ha enllestit el redactat d'un requeriment que vol escatir si Puigdemont, en efecte, va proclamar l'estat català.

Aquest requeriment és el primer pas, a banda, per aplicar l'article 155 de la Constitució, que atorga poders al govern espanyol per intervenir una autonomia que no segueix les directrius de l'ordenament jurídic de l'Estat. Una resposta que dista molt de la que esperaven a Palau després de contemporitzar l'aplicació dels resultats del referèndum i apel·lar, per enèsima vegada, al diàleg amb l'Estat. Mariano Rajoy, tal com ha quedat clar en el debat al Congrés dels Diputats, té el PSOE i Ciutadans al seu costat per frenar el procés sense atendre les demandes de negociació internacional. Només un líder estatal, Pablo Iglesias, ha demanat una sortida dialogada.

"No hi ha mediació possible entre la llei i la il·legalitat", ha assegurat Rajoy en el torn inicial, durant el qual ha elogiat -entre aplaudiments- l'actuació policial que va causar 893 ferits durant la jornada de l'1-O. El president del govern espanyol, al matí, ha llegit una declaració institucional de tres minuts i mig en què ha apuntat les línies mestres del requeriment a Puigdemont. Sánchez ha parlat poc després, per avalar l'aplicació de l'article 155, que es començarà a aplicar si el president català no respon la carta de Rajoy o bé si transmet a la Moncloa que sí que va declarar la independència. El líder del PP i el secretari general del PSOE van tancar els detalls del text dimarts al vespre.

Al Congrés dels Diputats, les dues forces que s'han alternat al govern espanyol han exhibit sintonia. Fins al punt que Joan Tardà, diputat d'ERC, ha deixat clar que els socialistes seran corresponsables de totes i cadascuna de les mesures coercitives que l'Estat apliqui contra l'independentisme, detencions incloses. No ha estat l'únic moment de tensió entre constitucionalistes i independentistes: Carles Campuzano ha definit com a "falangista" el discurs d'Albert Rivera, de Ciutadans, que s'ha queixat amargament. La presidenta de la cambra baixa, Ana Pastor, li ha ofert a Campuzano retirar la paraula del diari de sessions. La negativa ha fet que ella la retiri unilateralment.

Una negociació per començar a negociar

La relació entre l'Estat i la Generalitat és tan gèlida que Puigdemont ha de fer esforços, fins i tot, per plantejar opcions per com negociar la negociació. En una entrevista a la cadena nord-americana CNN, el president català ha proposat que dos interlocutors de cada administració s'asseguin a la taula per triar quin és el mediador més adequat. El dirigent nacionalista sosté que planteja un diàleg "sense condicions prèvies" que és, també, una manera de "guanyar legitimitat" -així ho plantegen a Palau- en el flanc internacional. Si Puigdemont va retirar la declaració de la independència que tenia prevista és, en part, perquè li van arribar missatges des d'Europa perquè no ho fes.

Aquest posicionament, però, no és compartit per tothom. "Ja sabíem que no dialogarien i que aplicarien el 155. Potser hauria valgut la pena anar més enllà", destaca un dirigent de Junts pel Sí consultat. La coalició no ha viscut hores senzilles, i la tensió va ser palpable quan Puigdemont, acompanyat de la cúpula del PDECat, va decidir aplicar la suspensió. La CUP tampoc ho va rebre bé, i considera "tocada" la relació de confiança amb el president. Una part del seu entorn defensa que, després de la negativa reiterada de Rajoy i Sánchez a buscar una sortida dialogada, caldrà aplicar la declaració d'independència signada pels 72 diputats independentistes.

"Un diàleg sincer és el prec de la comunitat internacional i el que espera Catalunya, no la confrontació i noves amenaces", va reflexionar el vicepresident Oriol Junqueras durant el ple del Congrés. El líder d'ERC i Puigdemont van liderar ahir una nova reunió de l'estat major del procés per explorar quina resposta cal donar al requeriment de Rajoy. El text s'ha de replicar dilluns abans de les deu, i el president espanyol dona com a marge a la Generalitat fins dijous a primera hora per "tornar a l'ordenament constitucional". La carta a la Moncloa es definirà al llarg de les properes hores.

I, de passada, amb l'amenaça del 155 ja damunt la taula, Sánchez ha posat damunt d'aquesta un pacte amb Rajoy per abordar durant els propers sis mesos la reforma de la Constitució. El primer estadi d'aquesta presumpta modificació de la llei és una comissió d'estudi per repensar el sistema autonòmic, a la qual el PDECat té pensat assistir-hi. Just el contrari que ERC, que no hi serà. Amb la declaració de la independència suspesa, el dubte que recorre ara el Govern és quan activar el botó per fer-la efectiva. I gestionar-ho en el moment adequat: ni massa d'hora per no enervar la comunitat internacional, ni massa tard per no trencar els fràgils equilibris interns. 

Em temo que el President Puigdemont està inutilment esperant a Godot, i no és per fer un spoiler, pero Godot no arriba mai i, en certa manera tampoc se l'espera. Entesos!