Amb tots els avenços tecnològics, la vida es fa més agradable, més fàcil. Els homes pateixen cada vegada menys, actuen cada vegada més, i asseguren un domini creixent de la realitat. No obstant això, podem témer el revers de la medalla. Una invenció no existeix sense el seu contrapunt negatiu: l'aparició del tren suposa la del descarrilament, la de l'avió, l'aterratge forçós, el cotxe no ve sense l'accident, el vaixell sense el naufragi, l'ordinador sense el que es pengi, l'enginyeria genètica sense les quimeres i els monstres, des d'ara, en lliure circulació per la natura, amb plena ignorància dels accidents que cal témer -com les conseqüències encara subestimades de la malaltia de les vaques boges. Avui dia, el món de la tècnica s'oposa de tal manera al de la natura que es pot témer que tirem a perdre l'ordre natural.
Els progressos, proposant-se un millor domini de la naturalesa, arriben en ocasions a maltractar-la, a desfigurar-la, fins i tot a destruir-la. La desforestació amb els grecs antics, que construïen un nombre considerable de vaixells per les seves guerres contra els perses, tant com la contaminació pels hidrocarburs, les escombraries domèstiques o les deixalles nuclears, sense oblidar la destrucció dels paisatges per construir ciutats, infraestructures urbanes, de carrers o carreteres, tot això posa en perill un planeta fràgil i un equilibri natural precari.
D'aquí l'emergència i creixement en la nostra civilització, al mateix temps que una passió tecnòfila, d'una sensibilitat ecologista tecnòfoba que apel·la a un principi de precaució. De la mateixa manera, els progressos de la tècnica no s'efectuen sense dolor per als més desfavorits, tant a escala nacional com planetària.
La rasa es fa més profunda entre els rics i els pobres: uns es beneficien amb els productes d'aquesta tecnologia punta; els altres no disposen ni tan sols de mitjans per assegurar la seva supervivència (el telèfon mòbil mòbil per als estudiants dels països d'alt PNB a l'hemisferi Nord i la fam que provoca la mort de milions de nens a l'hemisferi Sud. En el mateix moment, a la mateixa hora). La tècnica és un luxe de civilització rica. Quan un té dificultats per assegurar la seva subsistència, desconeix el desig de fer-se posseïdor i amo de la natura.
Igual que l'ecologia permet reflexionar sobre la qüestió de les relacions entre la tècnica i la supervivència del planeta, el tercermundisme i, no fa gaire, les ideologies polítiques d'esquerra, pensen la qüestió de la tecnologia a la llum d'un repartiment més equitatiu de les riqueses. D'on sorgeix la idea de que la tècnica podria sotmetre menys als homes que servir-los. A Occident, condueix a la pauperització (els rics cada vegada més rics, els pobres cada vegada més pobres), a l'atur i a la precarietat d'ocupació (necessaris per als patrons que sostenen aquestes calamitats per tal de mantenir baixos els costos de producció i optimitzar la seva competitivitat), a la disminució de la feina (també sostinguda, sense preocupació real i seriosa per compartir-la, a fi d'assegurar un clima de submissió dels empleats envers el seu ocupador), a l'alienació (augment de ritmes i cadències, càlcul exigent i cronometrat de la productivitat). Només un combat per invertir el moviment i posar la tecnologia al servei dels homes pot fer esperar un món en què la brutalitat, la violència i la llei de la jungla retrocedeixin, per poc que sigui. antimanual de filosofía
Els progressos, proposant-se un millor domini de la naturalesa, arriben en ocasions a maltractar-la, a desfigurar-la, fins i tot a destruir-la. La desforestació amb els grecs antics, que construïen un nombre considerable de vaixells per les seves guerres contra els perses, tant com la contaminació pels hidrocarburs, les escombraries domèstiques o les deixalles nuclears, sense oblidar la destrucció dels paisatges per construir ciutats, infraestructures urbanes, de carrers o carreteres, tot això posa en perill un planeta fràgil i un equilibri natural precari.
D'aquí l'emergència i creixement en la nostra civilització, al mateix temps que una passió tecnòfila, d'una sensibilitat ecologista tecnòfoba que apel·la a un principi de precaució. De la mateixa manera, els progressos de la tècnica no s'efectuen sense dolor per als més desfavorits, tant a escala nacional com planetària.
La rasa es fa més profunda entre els rics i els pobres: uns es beneficien amb els productes d'aquesta tecnologia punta; els altres no disposen ni tan sols de mitjans per assegurar la seva supervivència (el telèfon mòbil mòbil per als estudiants dels països d'alt PNB a l'hemisferi Nord i la fam que provoca la mort de milions de nens a l'hemisferi Sud. En el mateix moment, a la mateixa hora). La tècnica és un luxe de civilització rica. Quan un té dificultats per assegurar la seva subsistència, desconeix el desig de fer-se posseïdor i amo de la natura.
Igual que l'ecologia permet reflexionar sobre la qüestió de les relacions entre la tècnica i la supervivència del planeta, el tercermundisme i, no fa gaire, les ideologies polítiques d'esquerra, pensen la qüestió de la tecnologia a la llum d'un repartiment més equitatiu de les riqueses. D'on sorgeix la idea de que la tècnica podria sotmetre menys als homes que servir-los. A Occident, condueix a la pauperització (els rics cada vegada més rics, els pobres cada vegada més pobres), a l'atur i a la precarietat d'ocupació (necessaris per als patrons que sostenen aquestes calamitats per tal de mantenir baixos els costos de producció i optimitzar la seva competitivitat), a la disminució de la feina (també sostinguda, sense preocupació real i seriosa per compartir-la, a fi d'assegurar un clima de submissió dels empleats envers el seu ocupador), a l'alienació (augment de ritmes i cadències, càlcul exigent i cronometrat de la productivitat). Només un combat per invertir el moviment i posar la tecnologia al servei dels homes pot fer esperar un món en què la brutalitat, la violència i la llei de la jungla retrocedeixin, per poc que sigui. antimanual de filosofía
Este libro es básico para sacar conclusiones.
ResponEliminaAyer, en el REIS (Reiserció Escolar Inmersio Social) , -ya sabes, el voluntariado con el que estoy junto a A. B. el cátedro de Teoría Económica para los críos que vienen de fuera y están con retraso escolar, y que además es traductor de Bunge al catalán-, me comentó que para mediados de año puede tener el diccionario de M Bunge ya editado. Primero harán una pruebas en digital, pero el sentido es tenerlo editado amediados de año. Por supuesto yo quiero un libro, pero firmado por M. Bunge, y me ha dicho que si, sin problemas.
Así que cuando este año que entre, si hay disponibilidad de un libro firmado por él (M. Bunge) , habrá otro para ti, también firmado.
Te doy mi palabra.
Un abrazote
Gracies.
Elimina