-De on vénen? -va preguntar Reordon.

 -De tot arreu -va replicar Carmack.

 Els dos homes romanien al costat de la carretera de la costa, i, fins a on arribaven les seves mirades, no podien veure més que cotxes. Milers d'automòbils es trobaven embotellats, costat contra costat i paracops contra paracops. La carretera formava una sòlida massa amb ells.

 -Aquí en vénen uns quants més -va assenyalar Carmack.

 Els dos policies van mirar a la multitud que caminava cap a la platja. Molts xerraven i reien. Alguns romanien silenciosos i seriosos. Però tots anaven cap a la platja.

 -No ho comprenc -va dir Reordon, movent el cap. En aquella setmana devia ser la centèsima vegada que feia el mateix comentari-. No puc comprendre-ho.

 Carmack va arronsar les espatlles.

 -No hi pensis. Passa. Això és tot.

 -Però és una bogeria!

 -Sí, però aquí van -va replicar Carmack.

 Mentre els dos policies observaven, la gentada va travessar les grises sorres de la platja i va començar a endinsar-se en les aigües del mar. Alguns van començar a nedar. La major part no va poder, ja que les seves robes els hi ho van impedir. Carmack va observar a una jove que lluitava amb les ones i que es va enfonsar a la fi a causa del seu abric de pells.

 Pocs minuts més tard tots havien desaparegut. Els dos policies van observar el punt en què la gent s'havia ficat a l'aigua.

 -Durant quant de temps seguirà això? -va preguntar Reordon.

 -Fins que tots s'hagin anat, suposo -va replicar Carmack.

 -Però..., per què?

 -Mai has llegit res sobre els Lemmings?

 -No.

 -Són uns rosegadors que viuen als Països Escandinaus. Es multipliquen incessantment fins que acaben amb tota la seva reserva de menjar. Llavors comencen una migració al llarg del territori, arrasant quant troben al seu pas. A l'arribar a l'oceà, segueixen la seva marxa. Neden fins a esgotar les seves energies. I són milions i milions.

 -I creus que això és el que passa ara?

 -És possible -va replicar Carmack.

 -Les persones no són rosegadors! -va cridar Reordon, irat.

 Carmack no va respondre. Van romandre esperant a la vora de la carretera, però no va arribar ningú més.

 -On són? -va preguntar Reordon.

 -Potser se n'hagin anat.

 -¿Tots?

 -Això passa des de fa més d'una setmana. És possible que la gent s'hagi dirigit al mar des de totes parts. I també hi ha els llacs -Reordon es va estremir. Va tornar a repetir-: Tots ...

 -No ho sé; però fins ara no havien parat de venir.

 -Déu meu...! -va murmurar Reordon.

 Carmack va treure un cigarret i el va encendre.

 -Bé -va dir-. I ara, què?

 Reordon va sospirar:

 -Nosaltres?

 -Vés tu primer -va replicar Carmack-. Jo esperaré una mica, per si apareix algú més.

 -D'acord -Reordon va estendre la seva mà-. Adéu, Carmack -va dir.

 Els dos homes van canviar una encaixada de mans.

 -Adéu, Reordon -es va acomiadar Carmack.

 I va romandre fumant la seva cigarreta mentre observava com el seu amic creuava la grisa sorra de la platja i es ficava a l'aigua fins que aquesta li va cobrir el cap. Abans de desaparèixer, Reordon va nedar unes dotzenes de metres.

 Després d'uns moments, Carmack va apagar la seva cigarreta i va donar un cop d'ull al seu voltant. Després ell també es va ficar a l'aigua.
Al llarg de la costa s'alineaven un milió de cotxes buits.

FIN



Lemmings
[Minicuento - Texto completo.]
Richard Matheson
ciudadseva.com