La mentida, l'engany en política, inhabilita o ho hauria de fer. Ho ha dit Rajoy ex càtedra en referència als dirigents que van fer transitar els catalans pels turons de l'independentisme sense el calçat adequat, sabent que el camí els produiria butllofes als peus i no els conduiria enlloc. Interessant reflexió si no procedís d'un dels més grans mentiders del regne. La paella donant lliçons al cassó. Viure per veure.
Amb les paraules de Rajoy s'elaboren de tant en tant inventaris de les seves faules, en què ja ni tan sols s'esmenten els filets de plastilina del Prestige, que molt possiblement es reservin per a l'antologia final. Es tracta de llistes actualitzades, ordenades per matèries, amb especial atenció a l'economia i a la corrupció, i suposen la constatació que, lluny de desactivar, la mentida serveix per guanyar eleccions i mantenir-se al poder.
Permetin-me un petit repàs: no pujarien els impostos perquè significaven més atur i recessió, especialment l'IVA que era un cop de sabre de mals governants; s'anava a ficar mà menys a les pensions, la sanitat i l'educació; mai hi hauria una amnistia fiscal perquè era injusta i antisocial; mai s'abaratiria l'acomiadament sinó que es promouria el contracte indefinit com a norma general; es diria a les coses pel seu nom, i per aquest motiu no hi va haber rescat sinó línia de crèdit en condicions avantatjoses, ni amnistia sinó regularització, ni augment de l'IRPF sinó recàrrec temporal de solidaritat.

De la mateixa manera, Rajoy no va cobrar sobresous en diner negre, ni va saber que la reforma de la seu del seu partit es pagava en B, ni escoltar els cops de martell amb què es van destruir els discos durs dels ordinadors de Bárcenas, ni coneixia la seva fortuna a Suïssa quan li demanava que fos fort, ni era capaç d'identificar a aquell tipus que aparcava el cotxe al garatge del PP al qual tots deien Correa, ni podia saber que aquell mateix individu i no el PP li va pagar un viatge gratis total a Canàries amb la família per relaxar-se, ni controlava les despeses quan era cap de campanya ni s'assabentava dels donatius que graciosament arribaven al partit a canvi d'obres, que són amors i no bones raons.
La mentida no inhabilita sinó que és un reconstituent tan poderós que Rajoy es veu en un dels millors moments de la seva vida i suggereix que tornarà a ser el candidat del PP a les següents eleccions, per si a la sisena segueix sonant la flauta. I que Aznar digui el que vulgui, que si vint anys no és res, vuit són encara menys.
D'Aznar precisament, i gràcies a una conversa gravada a Zaplana i al xinès de la cua que una vegada va ser president de Madrid, s'ha conegut el que era un secret a veus: que espera veure'l caure i que li professa un d'aquests odis que es diuen africans amb molt poc respecte als que habiten aquell continent. Possiblement sigui una d'aquestes veritats que fan olor a sortir de certes boques, com les lliçons de Rajoy. - Juan Carlos Escudier - publico.es