Una de les claus de tota teoria de la conspiració és contenir traces de realitat. Que es recolzi en pilars sòlids, per teixir entre ells una xarxa de faules que resolgui preguntes sense resoldre o tapi realitats incòmodes. És igual el inversemblant que pugui semblar en un principi: si tot junt ofereix respostes senzilles i assenyala a algú a qui culpar de tots els problemes, s'haurà aconseguit l'objectiu. Espanya assisteix a hores d'ara, en rigorós directe, al part d'una d'aquestes novel·lesques conspiranoies: hi ha un exèrcit de hackers russos, recolzats per Vladimir Putin i amb una branca veneçolana, esforçant-se molt per aconseguir la independència de Catalunya.

Quina és l'estratègia per dur a terme tan pervers pla? "Llançar notícies falses contra Espanya i que aquestes es moguin a la xarxa", va explicar aquest dimarts Mariano Rajoy, confirmant que tot i l'absència de tota prova que sustenti aquesta teoria, el Govern compra la teoria considera real l'amenaça exterior. "Moltes de les actuacions venien de territori rus, no sabem si exactament del Govern rus. I algunes han estat replicades des de territori veneçolà", va concretar a Brussel·les la ministra María Dolores de Cospedal sobre el nou enemic, invisible i entestat a atacar la democràcia espanyola .
Encara que soni a burla, no ho és. La llavor de la teoria dels hackers russos la va plantar El País poc abans de l'1-O i ara la reguen tots els mitjans afins al PP. La plataforma perquè el president del Govern donés pàbul a aquest guió de pel·lícula va ser una pregunta directa sobre el tema a la Cope (donant lloc a una conversa una mica absurda amb Carlos Herrera, en la qual es confonen conceptes com bots amb hackers, com s'explicarà després). L'última novetat en la teoria és la suma del front veneçolà a la causa de Putin i els seus, així com la determinació de la UE a fer front al problema. Ni d'una cosa ni de l'altra hi ha la més mínima prova fora de fets circumstancials.
La teoria dels hackers rus-veneçolans apunta molt alt. Disposa que un personatge fosc tracta d'estendre el caos per occident, i després del Brexit, el seu següent objectiu és ni més ni menys que trencar Espanya. Per a aquest paper no val Nicolás Maduro, l'enemic exterior ja clàssic del règim del 78. S'entén que el seu poder no arriba tan lluny. No, en aquesta contesa Espanya competeix cara a cara amb Vladímir Putin, que ha desplegat una xarxa encoberta d'experts informàtics.

El problema de reclamar un personatge de tal calibre per a la política nacional és que la seva influència en qüestions geopolítiques no és impostada, com la de Maduro a Espanya. La propaganda russa i els missatges dels mitjans oficials del Kremlin són un assumpte que preocupa tant als EUA com a la Unió Europea, que té una unitat especial dedicada a identificar falses notícies i informació falsa sobre la UE que aquests poguessin estar divulgant. Es tracta de l'European External Action Service East Stratcom Task Force i la seva missió és analitzar cadascuna d'aquestes ingerències i desmentir-la.

Doncs bé, de les 110 ingerències detectades per aquesta unitat en l'últim mes, quantes d'elles estan relacionades amb Catalunya? Cap. I dels 1.368 casos l'any passat? Zero. Ucraïna, Síria, la UE, Polònia i els EUA centren les notícies identificades com "desinformació" per aquesta unitat de la Comissió Europea, tal com queda reflectit en el cercador a la seva web: euvsdisinfo.eu. CARLOS DEL CASTILLO @CdelCastillo