Quan despertem el 22D, el dinosaure del 155 seguirà aquí i Catalunya continuarà dividida en dues meitats i cap d'elles deixarà d'existir. Estan condemnades a entendre's i conviure, a pactar i a transigir, però cap dels dos blocs ho diu perquè aixó no dóna vots. Potser fora arribada l'hora que el realisme i el sentit comú imperin. Quan perds - i l'independentisme ha perdut - cal acceptar-ho, resignadament, però cal acceptar-ho, hi ha coses que no poden ser, el problema rau en com li dius a la gent que se la va jugar l'1-O, que allò que se'ls va prometre no pot ser, que de moment cal aparcar i va per llarg la possibilitat de la independència, potser, o sobretot, perquè cal calcular millor els riscos i saber qui tens davant, a qui t'enfrontes i la seva força, i aquí, o tens arguments armats al teu favor amb el consegüent vessament de sang, o no hi ha res a fer, per què en el fons estem parlant d'això, no hi ha revolució sense violència, sense ella, la revolució no és possible, i això se li ha de dir a la gent, perquè malgrat la insistencia d'Oriol Junqueras, aquí res ha estat com sempre i no tornarà a ser com sempre.
La resta, el reconeixement europeu, les empreses que s'en van (322 segons 'el Gobierno', 3.000 segons Xavier Sardà), el turisme que baixa però no baixa, etc, tot això no és important, es cura ràpid com un constipat, l'aeroport del Prat ha batut records de nou, l'atur no està pitjor que a moltes altres comunitats al Novembre (de fet s'ha reduït en 99.000 persones aquest 2017), el que passa és que Fátima Báñez no ho sap, SEAT va cap amunt batents rècords de vendes, i la gent segueix igual dins les seves possibilitats. Però s'hauria de recordar la frase: 'si no puedes con tu enemigo, únete a él', i els catalans, no podem ni podrem en molt de temps.