La decisió del Tribunal Suprem de mantenir a Oriol Junqueras a la presó, coneguda aquest divendres, era l'esperada en l'entorn del líder independentista i al seu partit. Malgrat això, l'independentisme ha clamat contra l'acord de la sala d'apel·lacions al conèixer-se l'acte.
Els líders independentistes han mostrat el seu malestar i desacord, començant pel president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, que no ha dubtat a qualificar Junqueras i la resta de presos de "ostatges". El candidat a la reelecció ha escrit: "Hi ha un conflicte a resoldre entre Catalunya i Espanya. Nosaltres hem apostat sempre per la via pacífica i el diàleg. Les urnes han parlat tres vegades inequívocament. Malgrat això, Junqueras és retingut a Estremera. I els Jordis. I Quim (Forn). Ja no són presos polítics, són ostatges".
Vist doncs que per la via pacífica i del diàleg no s'aconsegueix res, nomès queda, o la rendició incondicional, o la revolta, amb totes les seves conseqüenc¡es. Cal decidir quina opció es tria i valorar aquestes consequencies. Diuen que nomès fa la revolta qui ho té tot perdut, políticament ja estem en aquest estat, ara falta saber la decisió dels nostres polítics, però s'ha acabat el temps de les cireres, la angoixa planeja sobre el país i es l'angoixa dels justos, dels oprimits, dels segrestats. Fa ja temps, anys, que Llach ens deia que eren temps de revolta. Doncs, fotem-la d'una punyetera vegada, abans no ens esclafin del tot, a tots, tots els catalans, fins i tot als no independentistes, car ara ja no va d'aixó, sinó de dignitat com a poble. I hem arribat a un punt que en la mesura que ens perjudica, ens afecta també a tots els residents a Catalunya, pensin el que pensin políticament.
Hi ha moltes maneres de fer una revolta a la manera del segle XXI, sense vessar sang, nomès cal astucia i intel·ligencia, encara que la pregunta és: la tenen els nostres representants pol·litics?. Pel que s'ha vist fins ara no!, i aquest és el problema, el problema del tots, independentistes, unionistes o catalanistes. Quin desastre!, que malament tot.