El Ministeri de la Veritat (Miniver en neollengua) era sorprenentment diferent de qualsevol altre objecte que estigués a la vista. Era una enorme estructura piramidal de lluent formigó blanc que es projectava, terrassa després terrassa, fins a una alçada de tres-cents metres. Des de la posició que Winston ocupava, s'assolien a llegir les tres consignes del Partit, destacades amb elegant cal·ligrafia sobre la blanca façana:

LA GUERRA ÉS PAU
LA LLIBERTAT ÉS ESCLAVITUD
LA IGNORÀNCIA ÉS FORÇA

Es deia que el Ministeri de la Veritat albergava tres mil tres-sales sobre el nivell del sòl i les seves corresponents ramificacions en els soterranis. Disseminats per Londres hi havia altres tres edificis d'aspecte i mida similars.
L'arquitectura circumdant quedava tan empetitida que, des de la teulada de les Cases de la Victòria, es podien veure els quatre edificis al mateix temps. Eren les seus dels quatre ministeris que formaven l'aparell de govern: el Ministeri de la Veritat, que s'encarregava de les notícies, de les celebracions, l'educació i l'art; el Ministeri de la Pau, que s'ocupava de la guerra; el Ministeri de l'Amor, que mantenia la llei i l'ordre; i el Ministeri de la Opulència, responsable dels assumptes econòmics.

--¿Com va el Diccionari? preguntà Winston, aixecant la veu per vèncer el soroll.
--Va a poc a poc --contestá Syme--. Estic amb els adjectius. És fascinant.
--La ​​onzena edició és la definitiva --va dir--. Estem donant al llenguatge la seva forma final, la forma que tindrà quan ningú parli una altra cosa. Quan haguem acabat, la gent com tu haurà de tornar a aprendre-ho. Em sembla que creus que la nostra tasca fonamental és inventar noves paraules. Doncs res d'això. Estem destruint paraules, quantitats ingents, centenars d'elles cada dia. Estem deixant el llenguatge en els ossos. L'onzena edició no contindrà ni una sola paraula que pugui quedar antiquada abans del 2050.
La destrucció de les paraules és una cosa molt bonica. Per descomptat, el gran malbaratament està en els verbs i adjectius, però hi ha centenars de substantius dels que també ens podem lliurar. No es tracta només dels sinònims, sinó també dels antònims.
Després de tot, ¿quina justificació té una paraula que és simplement l'oposat d'una altra? Una paraula conté en si mateixa la seva contrària. Fixa't, per exemple, en la paraula bo. Si tenim la paraula bo, ¿per què necessitem una com dolent? Nobo serveix igual. En realitat, millor, perquè és exactament la seva oposada, i l'altra no. O si, per contra, vols una forma superlativa bo, quin sentit té comptar amb tota aquesta tirallonga de vaguetats inútils com a excel·lent, esplèndid, i altres per l'estil? Plusbo compleix la mateixa funció, o, si vols alguna cosa encara més fort, biplusbueno. Sé molt bé que ja fem servir aquestes formes, però en la versió definitiva de neollengua, aquestes seran les úniques que hi hagi. Al final, els conceptes de bondat i maldat es podran expressar amb només sis paraules, que en realitat es redueixen a una. No t'adones de la bellesa que això comporta, Winston?
--¿No t'adones que l'objectiu últim de la neollengua és reduir la capacitat de pensament? Al final aconseguirem que el crimental sigui literalment impossible, perquè no hi haurà paraules amb què expressar-ho. Qualsevol concepte que alguna vegada hagi existit s'expressarà amb només una paraula, amb el seu significat rigorosament definit i totes les accepcions secundàries eliminades i oblidades.
En l'onzena edició ja estem a punt d'aconseguir, però el procés continuarà molt després que tu i jo hàgim mort. Cada any que passa hi haurà menys paraules i els límits de la consciència seran cada vegada més estrets. Per descomptat que ni tan sols ara hi ha motius ni excuses per cometre crimental. És simplement una qüestió de disciplina, de control de la realitat. Però quan arribem al final ni tan sols necessitarem això. La Revolució s'haurà completat quan la llengua sigui perfecta. Neollengua és Socing i Socing és neollengua --va afegir, en una mena de rapte místic--. ¡Winston!: ¿no se t'ha acudit mai pensar que per al 2050 com a molt tard no quedarà un sol ésser humà viu que pugui entendre una conversa com la que estem mantenint?

--excepte ... --va començar a dir Winston, indecís, però es va aturar. Havia estat a punt de dir "excepte els proles", però es va contenir perquè no estava del tot segur que aquell comentari fora ortodox. No obstant això Syme havia endevinat el que Winston havia tingut a la punta de la llengua.
--Els proles no són éssers humans --va dir amb indiferencia--. Per al 2050, o probablement abans, haurà desaparegut qualsevol coneixement efectiu de la primillengua. Tota la literatura del passat haurà estat destruïda. Chaucer, Shakespeare, Milton, Byron, només existiran en versions en neollengua, no només transformats en una cosa diferent, sinó en realitat a l'oposat del que eren. Fins i tot la literatura del Partit canviarà. Fins i tot les consignes canviaran. Com anava a existir una consigna com "La llibertat és esclavitud" si el mateix concepte de llibertat ha estat abolit? Tot el clima de pensament serà diferent. En realitat no hi haurà pensament tal com avui l'entenem. L'ortodòxia significa no pensar, no tenir necessitat de pensar. L'ortodòxia és inconsciència. "Qualsevol dia d'aquests -- pensà Winston amb una sobtada i profunda convicción-- vaporitzarán a Syme. És massa intel·ligent. Veu les coses amb massa claredat i les expressa sense cap marrada. Al Partit no li agrada aquesta gent. Un dia desapareixerà, ho porta escrit a la cara." 

GEORGE ORWELL - 1984 - JUAN IGNACIO ZOIDO - 2018