Tabàrnia no existeix. Ni tampoc Catabàrnia. Mai abans s'ha previst la creació d'un territori administratiu en funció del seu vot en unes eleccions i tampoc apunta que hagi de passar ara. Però dit això, el que alguns anomenen Tabàrnia sí que existeix. És simplement l'àrea metropolitana de Barcelona.
¿L'àrea metropolitana de Barcelona arriba a Tarragona? Sí i no. Una àrea metropolitana és un espai econòmic i geogràfic (pel que fa a fluxos de població) tremendament dinàmic. Tant que no coneix fronteres ni línies al mapa. Verbigràcia, l'àrea metropolitana de Nova York taca fins a tres estats. El propi, el de Nova Jersey i el de Connecticut.
I no cal travessar l'oceà, encara que sigui allà on més s'han estudiat aquestes àrees econòmiques. A Catalunya, la divisió comarcal de Pau Vila del 1936 queda absolutament caduca en l'entorn de Barcelona. La comarca del Barcelonès o, fins i tot, el Baix Llobregat, amb capital a Sant Feliu de Llobregat, suposen un viatge en el temps, de quan els habitants de Cornellà, per exemple, baixaven a Barcelona en lloc de, com ara, treballar a Santa Coloma, anar al gimnàs a les Corts, sopar a Ciutat Vella i anar-se'n de festa a l’Hospitalet, per dir alguna cosa.

De la CMB a l'AMB - ¿I l'entitat anomenada Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), creada el 2011? Barcelona té un seriós problema terminològic. Quan el franquisme va decidir que Madrid absorbís desenes de municipis adjacents perquè superés Barcelona en població, cosa que als anys 30 no passava, va deixar la capital catalana dins les seves muralles dels 100 quilòmetres quadrats. Al final del franquisme, José María de Porcioles va crear l'Àrea Metropolitana, que, de fet, no era res més que la ciutat real de Barcelona.
Pasqual Maragall va recollir aquella entitat, la va anomenar Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) i li va dibuixar una bandera, alhora que encarregava un himne. L'etern debat entre Barcelona i el rerepaís va aparèixer amb tota la seva virulència. Al final, el 1987, Jordi Pujol va aplicar un particular 155 a la CMB (més o menys igual que Margaret Thatcher va fer amb l'equivalent londinenc).
I es va trigar 25 anys a recuperar el temps perdut, ja amb l'aquiescència de CDC/CiU/PDECat, que ja no veia el 2011 el contrapoder que Pujol va témer de Maragall. El resultat és que on es diu àrea metropolitana hauria de dir-se, en veritat, Barcelona. I la verdadera àrea metropolitana és el que aquí es coneix com a regió metropolitana. Tot molt fàcil.

Definició metropolitana

¿I que és una àrea metropolitana? Doncs un concepte purament econòmic. Es considera que un municipi pertany a l'àrea metropolitana d'un altre quan més del 15% de la seva població activa es trasllada a treballar al primer. Aquests municipis constitueixen la primera corona. Es produeix una segona corona amb els municipis en què més del 15% de la seva població activa es desplaça a la primera per treballar, i així successivament.
La millora de les comunicacions, carreteres i transport públic, faciliten que aquestes àrees metropolitanes creixin. També a Barcelona, malgrat que la inversió de l'Estat en les dues matèries és purament testimonial. Això produeix que l'extensió d'una àrea metropolitana conflueixi amb una altra. Elx-Alacant a Espanya; Dallas-Fort Worth (per dir-ne una) als EUA. 
I això és el que passa a Catalunya. Segons el projecte Urbanet de la Universitat de Delft, l'àrea de Barcelona inclouria les de Tarragona i Girona, i donaria lloc a un territori de 6.000 quilòmetres quadrats de territori i gairebé 6,4 milions de persones. Sí, Tabàrnia és en realitat Gitabàrnia, el que passa és que a la província del nord el vot a Ciutadans no es va imposar.
Però hi ha més coses. Un estudi de l'any 2000, dirigit per Joan Trullén (que després va ser regidor del PSC a Barcelona), ja explicava que l'àrea metropolitana de Barcelona estava arribant a Lleida i Tarragona. I vaticinava que el límit de la regió metropolitana de Barcelona s'estendria per tot Catalunya. El que llavors es va definir com la "Catalunya de les ciutats" i que l'AVE ha enfortit. Així doncs, a efectes econòmics, i sense mirar quins partits es voten, Tabàrnia no és tal. És GiLleTabàrnia. El poble, Catalunya.

Els orígens de Tabàrnia
Xabi Barrena - elperiodico.cat