Primer.- Quan tinguis alguna cosa a dir, digues-ho; quan no, també. Escriu sempre.

Segon.- No escriguis mai per als teus contemporanis, ni molt menys, com fan tants, per als teus avantpassats. Fes-ho per a la posteritat, en la qual sens dubte seràs famós, ja que és ben sabut que la posteritat sempre fa justícia.

Tercer.- En cap circumstància oblidis el cèlebre dictum: "En literatura no hi ha res escrit".

Quart.- El que puguis dir amb cent paraules digues-ho amb cent paraules; el que amb una, amb una. No facis servir mai el terme mig; així, mai escriguis res amb cinquanta paraules.

Cinquè.- Encara que no ho sembli, escriure és un art; ser escriptor és ser un artista, com l'artista del trapezi, o el lluitador per antonomàsia, que és el que lluita amb el llenguatge; per aquesta lluita exercita't de dia i de nit.

Sisè.- Aprofita tots els desavantatges, com l'insomni, la presó, o la pobresa; el primer va fer a Baudelaire, la segona a Pellico i la tercera a tots els teus amics escriptors; evita doncs, dormir com Homer, la vida tranquil·la d'un Byron, o guanyar tant com Bloy.

Setè.- No persegueixis l'èxit. L'èxit va acabar amb Cervantes, tan bon novel·lista fins al Quixot. Encara que l'èxit és sempre inevitable, Procura't un bon fracàs de tant en tant perquè els teus amics s'entristeixin.

Vuitè.- Forma't un públic intel·ligent, que s'aconsegueix més entre els rics i els poderosos. D'aquesta manera no et faltaran ni la comprensió ni l'estímul, que emana d'aquestes dues úniques fonts.

Novè.- Creu en tu, però no tant; dubte de tu, però no tant. Quan sentis dubte, creu; quan creguis, dubte. En això rau l'única veritable saviesa que pot acompanyar a un escriptor.

Desè.- Tracta de dir les coses de manera que el lector senti sempre que en el fons és tant o més intel·ligent que tu. De tant en tant procura que efectivament ho sigui; però per aconseguir això hauràs de ser més intel·ligent que ell.

Onzè.- No oblidis els sentiments dels lectors. En general és el millor que tenen; no com tu, que no tens els d'ells, ja que d'altra manera no intentaries ficar-te en aquest ofici.

Dotzè.- Una altra vegada el lector. Entre millor escriguis més lectors tindràs; mentre els donis obres cada vegada més refinades, un nombre cada vegada més gran vindrà de gust a llegir les teves creacions; si escrius coses per al munt mai seràs popular i ningú tractarà de tocar-te el botet al carrer, ni t'assenyalarà amb el dit al supermercat.

L'autor dóna l'opció a l'escriptor de descartar dos d'aquests enunciats, i quedar-se amb la resta de deu



AUGUSTO MONTERROSO
Digital Ciutat Seva