Corria el mes juliol de 1962 quan Andy Warhol inaugurava la seva primera exposició individual, marcant l'estrena del moviment pop art a Califòrnia i a la costa oest dels Estats Units. En aquells dies, portava anys inspirant-se en objectes símbol del consumisme i, entre tots ells, tenia una musa: l'ampolla de Coca-Cola. 
Aquest envàs forma part d'algunes de les seves primeres creacions pop, que li van valer les crítiques negatives d'una comunitat d'artistes que acabaria per reconèixer la seva feina. Encara que no li faltava treball com a publicista, dissenyador i il·lustrador, Warhol volia entrar a formar part d'aquest grup de "artistes de veritat" que li rebutjava. Aqui reflexionava sobre la transversalitat de la cola:
El que és genial d'aquest país és que Amèrica ha iniciat una tradició en la qual els consumidors més rics compren essencialment les mateixes coses que els més pobres. Pots estar veient la tele i veure la Coca-Cola, i saps que el President beu Coca-Cola, Liz Taylor beu Coca-Cola, i penses que tu també pots beure Coca-Cola. Una cola és una cola, i no hi ha diners al món que puguin fer que trobis una cola millor que la que està bevent el captaire de la cantonada. Totes les coles són la mateixa i totes les coles són bones. Liz Taylor ho sap, el President ho sap, el captaire ho sap, i tu ho saps. 
I aprofitant que ja és Primavera a el Corte Inglès, que tal remullar-se en unes Águas de março, i deixem la Coca-Cola per l'esmorzar....