Centrats en dilemes tan rellevants per a les nostres vides com la xiulada a l'himne o els problemes entre Letizia i Sofia, és probable que se'ns passi que, en les coses de l'economia i les polítiques, ens les segueixen ficant doblades, com en els millors anys de la crisi.
Mitja Espanya s'afanya a arreglar els problemes de l'esquerra, perquè els de la dreta ja els ha resolt tots Ciutadans. Una altra mitja discuteix la capital qüestió de si és o no és terrorisme i violència xiular al Rei i a l'himne, deixant en l'aire una altra qüestió no menys capital: llavors el de Letizia i la Reina Sofia amb la foto i les nétes què és: delicte d'odi contra una pobra àvia, delicte contra els sentiments religiosos per esdevenir a la porta d'una església, desobediència de les nétes, sedició per haver estat pública i tumultuària... a Espanya, les conseqüències penals ja no tenen fi, val tot.

Centrats en dilemes tan rellevants per a les nostres vides és probable que se'ns passi que, en les coses de l'economia i les polítiques, ens les segueixen ficant doblades, com en els millors anys de la crisi. Mentre ens recorden diàriament que les pensions no resulten sostenibles perquè cada vegada som més vells i els nostres salaris no poden créixer més perquè produïm poc, ens vam assabentar que els salaris dels treballadors de les empreses cotitzades van créixer tot just un 0,8% el 2017, mentre que les retribucions dels seus consellers creixien un 21,35; ho explica un mitjà tan poc sospitós com El País.
Tot just vam parlar de l'assumpte, però constitueix un dels problemes greus del nostre sistema de pensions: els que més guanyen i més tenen està fora del sistema i els importa un rave si se sosté o no. Des del seu punt de vista, les pensions només suposen una altra càrrega que ells, els veritables creadors de riquesa i benestar amb les seves genials estratègies i els seus màgics models de gestió, han de suportar per la nostra culpa, força bruta de treball que no aporta cap valor ni crea riquesa i només sap gemegar i picar de peus.
No menys temps portem parlant del nou boom immobiliari a compte del lloguer. Tots els informes de prospectiva econòmica, amb els bancs al capdavant, es mostren unànimes: invertir en habitatge per llogar és un dels secrets de l'èxit per als propers anys. Portem el mateix temps culpant als turistes, a internet i milers de avars casolans individuals que, pel que sembla i miraculosament, s'han posat d'acord per desnonar, alhora, als seus inquilins i multiplicar per tres els lloguers.
Paradoxalment, tot just s'esmenta el fet que a Espanya, a dia d'avui, els grans casolans siguin els propis bancs o fons voltor com Cerberus o Blackstone, propietaris dels habitatges de lloguer social venudes a preu de saldo per Ana Botella a Madrid. Com que no podem comprar habitatge amb salaris de 800 euros ens lloguen a l'alça els pisos que treuen a comptagotes perquè els preus dels lloguers compensin, sense riscos, les hipoteques que no s'arrisquen a col·locar-nos. Això és el que està passant; la resta, contes per a nens. - Antón Losada - eldiario.es