17.4.18

TEMPS AFEGIT


Quan em desperto miro la persiana, Americana, en diuen, de llistons horitzontals. No queda mai abaixada del tot, compacta. Per això ara veig estretes franges paral·leles de foscor i de llum. Els llistons opacs alternen amb les ratlles de claror, i en la intensitat d'aquesta claror matinal he aprés, amb el temps, a llegir l'hora que marca el rellotge de persiana.... 
Espinàs va publicar 'Temps afegit' als 73 anys, l'any 2000, 73 era en aquell temps l'esperança de vida dels homes; el llibre li vaig regalar al pare que tenia deu anys més que l'Espinàs. Divuit anys mès tard en fa dos que el pare ens va deixar, però l'Espinàs encara piula i escriu amb la seva Olivetti; ara diu que nomès publicarà tres columnes a la setmana a el periódico, prou s'ho ha guanyat desprès d'anys i panys publicant una columna diaria. Diuen que el Periódico se'l quedarà ABC, alea jacta est, si és així, diria que l'Espinàs deixarà de col·laborar-hi, de dignitat n'hi sobra.
... aquests llistons de llum entre els llistons de fusta em diuen que, una vegada més, ressuscito en un nou dia. M'agrada mirar uns minuts aquestes franges, abans de llevar-me, i avui les compto: són catorze, com els versos d'un sonet.  La fosca i la claror fan la bandera del món. M'alço del llit, estiro la corretja fins que la persiana puja del tot i s'amaga. He hissat doncs, la bandera gloriosa de la llum, i immediatament li ret honors el sorollós himne de la ciutat, i l'escolto uns segons, quiet, agraït LA PERSIANA - Temps afegit (Josep Maria Espinàs)



.

Autor: verified_user

1 comentari: