El Regne d'Espanya és ara mateix com una nau enmig d'una gran tempesta. Ones i vents la dominen com una joguina. Està en risc el sistema democràtic que va néixer enmig de grans dificultats i equilibris, però en un context de gran esperança històrica. Ha estat una llarga època de prosperitat i llibertat. Les ombres dels anys finals no poden eclipsar les bondats d'una època que, però, ara perjudica les joves generacions, que són les més desencantades i, per tant, les més fàcilment seduïdes per tremendisme: del "a por ellos" a els CDR.
Hi ha molta tensió ambiental. En el seu moment, la flegma del president espanyol va arribar a semblar grandiosa: heus aquí l'home que deixa passar els problemes. Era el nou inventor de la màquina del temps: els problemes es resoldrien sols o es podririen. No s'han podrit: cremen. La corrupció ho infecta tot, fins i tot a les universitats; i la crisi territorial s'està enverinant cada dia més, ara ja internacionalitzada. El tempo de Rajoy ha deixat d'enlluernar. El que està en risc ja no és el timó del Govern (tothom sap que a mitjà termini acabarà en mans de Cs). El que ara està en risc és el sistema. La monarquia se la juga. Una república aznariana (que a Catalunya literalment explotaria) és molt més versemblant avui que fa 10 o 15 anys, quan es parlava d'ella.
Ara tothom es dóna compte de la irresponsabilitat de no afrontar els problemes. La judicialització del conflicte català està desgastant Espanya en el context internacional. Cada dia es destinen més energies a castigar els díscols, a forçar les lleis, a evitar que Puigdemont es converteixi en un home respectat a Europa. Si la crisi generacional i la crisi catalana eren les dues columnes esquerdades de l'edifici del 78, ara una nova columna amenaça ruïna: el primer partit, el PP, no només podria perdre les pròximes eleccions, sinó que podria desaparèixer, engolit per Cs. La gota de Cifuentes ha fet vessar el got.
Mentrestant, donant per feta la protecció d'Alemanya, l'independentisme està eufòric. És bipolar. Ara bé: l'estratègia catalana de la complicació pot patir molt aviat algun revés sonat, ja que, després de la decisió dels jutges de Schleswig-Holstein, l'Estat espanyol és ara un lleó ferit. La seva ferida, un ressò del malestar de 1898, no anuncia res de bo: recordem que el pessimisme de la generació del 98 va desembocar en el falangisme. El PP voldrà tapar els seus errors amb més tremendisme. Ciutadans ja no pot moderar-se: ha de tensar la corda encara més. El PSOE agonitza (esperant el sorpasso trist, inútil, de Podem). Per la seva banda, l'independentisme, abandonant les temptacions pragmàtiques, persistirà en la via de la complicació internacional, indiferent a la governació catalana.
Tremendisme jurídic, cruesa policial, tensió internacional, intensificació del conflicte, cap concessió a la política... Espanya retroba el vell camí de sempre. La veritable memòria històrica d'Espanya és l'addicció al desastre.
El lleó ferit
Antoni Puigverd
lavanguardia.com
"...del "a por ellos" a els CDR..."
ResponEliminaY ahí está la fractura, aunque tu comentes que no la ves.
No discutiremos por ello, para mi no vale la pena, de verdad, pero yo si noto el ambiente cambiado y las personas más recelosas.
El domingo , guste o no, en Sant Antoni habían dos bandos bien diferenciados, los del lazo amarillo y los que NO lo llevaban. Y unos criticaban a los otros sin ambajes. Vivo detrás mismo del Paral lel, y te puedo asegurar que viví aquello con desesperanza, porque no había una nació, habían dos, man que le pese a quien le de la gana. A mis 65 ya no me venden poemas de amor desesperados.
Y este si es el problema de Rajoy, de dejar pudrir la cosa, y ahí le doy la razón al cronista. Todo lo demás, lo de Pugdemont, los de Cs, lo de Alemania...son jugadas de trile que se hacen porque benefician en un momento dado al apostante, pero no tener visión de futuro es lo peor para un gobernante, y aquí el Rajoy la ha cagado.
Ganará Ciudadanos de largo, y será peor, al tiempo, y ganará porque está Catalunya, por culpa de Rajoy, enfrentada, y como en Física, a toda acción , reacción, y ahora se votará el extremo contrario por lo del voto "útil". Y espérate en las municipales de la Colau. Nos llevaremos sorpresas.
Jamás, nunca se han visto tantas banderas de España colgando de los balcones, ni cuando el cabo Paco. Y nunca se han enfrentado en un recinto deportivo por las banderas, y ya ha pasado en Reus, que se han liado a hostias, y no son cosas aisladas, son el bullir de l´olla.
Aquí se ha hecho todo con el culo, empezando por Rajoy, mal , muy mal estadista, pero nefasto de verdad, y nos ha jodido a todos, incluso a los suyos.
Salut
Doncs amb Ciudadanos al poder encara serà pitjor que amb el Pp, apañados estamos.
ResponEliminaEs que ha jodido a todos, FRANCESC, de veritat. Es que és molt i molt dolent gobernant. Pero molt ¡
ResponEliminaI ara Ciudadanos, para liarla mejor. Es la derecha jóven, la que da miedo, porque la juventud es muy osada y hay ganas de revancha.
Lo hemos hablado en privado, y no poco, por aquí no vale la pena, pero pintan bastosporque se tendrá que empezar por el Estatut, como en el 78, lo veo venir.
Mientras, los vascos y las vascas, con su rollo patatero de que si hay el 155 no hay presupuestos....y lo están esperando como agua de mayo, que les caen cerca mil millones más.... Todo una puta mentira, todo de trileros. No hay nadie con un poco de dignidad ni honradez.
he perdido la fe en en los políticos . No se salva nadie.
salut
els bascs són els més llestos de la classe, i nosaltres nomès som els pagafantas.
ResponEliminaDius que has perdut la fe en els polítics, jo no l'he perdut perquè no n'he tingut mai. Són un mal major o menor pero necessari, i això ens pasa perque no som capaços de viure instal·lats en l'anarquia.
Os dejáis la innata habilidad que tenemos en Celtiberia de abrir la boca antes de haber conectado el cerebro en modo reflexivo. Y ahora con eso que llaman las redes, aún es peor.
ResponEliminaCon este ruido permanente de fondo, con este rebuzno interminable no hay manera de encontrar un momento para hablar y empezar a poner orden y soluciones.
¡¡ Mierda de "hooligans" !!.
Salut
Diria que al final s'acabarà arreglant tot sol, 'laissez faire' que diria M.Rajoy. Ja fa sis mesos que estem sense Govern, o potser un parell d'anys, i bé que anem tirant. A Itàlia fa ja anys que van fent sense govern, o a banda d'ell.
ResponElimina