Quan la sala segona del Tribunal Suprem dispara oficiosament contra la justícia belga oculta els errors del magistrat instructor, Pablo Llarena. Llarena tenia sobre la taula des del 12 d’abril totes les pistes per evitar la seva derrota d’ahir a Brussel·les, perquè el tinent fiscal, el número 2 de la Fiscalia del Rei, Dirk Merckx, li va donar tot el temps necessari per corregir els seus errors, producte del desconeixement del sistema d’euroordre i la incapacitat per deixar-se assessorar. Merckx el va advertir de la falta de l’ordre de detenció nacional contra els processats que havia de suportar l’euroordre, que no és per se ordre de detenció nacional. A més, li donava l’opció de sol·licitar el lliurament per fets, com estipula l’acord marc de l’euroordre, i no per delictes concrets. Llarena podia, doncs, esmenar l’euroordre, basada en una ordre de detenció ja desfasada dictada per la magistrada Lamela el novembre de 2017, i dictar una ordre de detenció per enviar-la ipso facto a Brussel·les. El fiscal l’avisava que no els podria lliurar per desobediència perquè no és delicte a Bèlgica, ni per malversació com a delicte de corrupció. El fiscal li recordava que podia activar el lliurament pels fets que estiguin tipificats com a delicte en la seva llei, però que llavors només els podria jutjar per aquests fets.

Què va fer Llarena amb aquesta valuosa informació de Merckx? Res. Durant quinze dies es va quedar de braços plegats i el 27 d’abril va contestar que en efecte no existia una ordre de detenció nacional i que l’ordre de processament del 21 de març relatava uns fets complexos i que allà es mantenia la mesura cautelar de presó dels processats. En lloc de fer servir les dades de Merckx es va limitar a confirmar el que el fiscal ja sabia. No hi havia ordre de detenció nacional i, a més, no hi havia correspondència entre l’euroordre i aquesta ordre ja desfasada, cosa que havia subratllat el fiscal. En lloc d’assumir la proposta del fiscal belga, Llarena va demanar el lliurament per rebel·lió i malversació en el cas de Comín i per malversació i desobediència en el de Serret i Puig. A més, assenyalava que si es produïa el lliurament dels dos últims per malversació també se’ls jutjaria per desobediència. Llarena no jutjarà res i el que delata la seva resposta és el seu tarannà. La sala segona, que ha brillat per donar l’esquena a la UE i els seus acords marc en casos com la doctrina Parot, ara s’erigeix en el paladí de l’espai judicial europeu, mentre que països com Alemanya i Bèlgica falten als seus compromisos de cooperació perquè adopten resolucions contràries.
Després d’aquesta derrota escandalosa, l’euroordre del 23 de març està enterrada. Kaput. Llarena té l’opció de dictar una ordre de detenció, adjuntar-la a l’euroordre i enviar-la a Brussel·les, i sol·licitar el lliurament per fets, com li aconsellava Merckx. Ho pot fer? Sí. Hi ha casos en què s’han enviat a Bèlgica 3 euroordres, per exemple contra l’etarra Natividad Jáuregui. No han sigut admeses, però per raons diferents de la mera repetició de l’euroordre, que no ha sigut qüestionada. Atès que Alemanya i el Regne Unit no han decidit sobre l’euroordre, Llarena els pot enviar aquesta nova ordre de detenció com a informació complementària. El paperot no pot ser emmascarat ara amb atacs als tribunals estrangers. Ernesto Ekaizer - ARA.CAT