-Les preguntes que em fan, ens va dir un dia G., sovint es relacionen amb textos o paràboles dels Evangelis. Al meu parer, encara no ha arribat per a nosaltres el moment de parlar dels Evangelis. Això requeriria major coneixement. Però de tant en tant, prendrem certs textos dels Evangelis com punts de partida per a les nostres converses. D'aquesta manera vostès arribaran a llegir-los com cal, i sobretot a comprendre que generalment falten els punts més essencials en els textos coneguts per nosaltres.
"Prenguem per començar el text ben conegut sobre la llavor que ha de morir per néixer.«Si el gra de blat, quan cau a la terra no mor, queda sol, però si mor, porta molt de fruit».
"Aquest text té múltiples significacions i tornarem a ell sovint. Però abans de res, és indispensable reconèixer que el principi que conté s'aplica totalment a l'home.
"Hi ha un llibre d'aforismes que mai ha estat publicat i que probablement no ho serà mai. Ja he parlat d'ell quan ens preguntàvem sobre el sentit del saber, i l'aforisme que els he citat ha estat extret d'ell.
"Amb referència al que estem parlant ara, aquest llibre deia:
«L'home pot néixer, però per néixer primer ha de morir; i per morir, primer ha de despertar.»"
En una altra banda, aquest mateix llibre diu:
«Quan l'home desperta, pot morir; quan mor, pot néixer.»
"Hem de comprendre el que això significa.
"«Despertar»,«morir»,«néixer». Aquestes són tres etapes successives. Si estudien els Evangelis amb atenció, veuran que es tracta sovint sobre la possibilitat de «néixer», però els textos no parlen menys de la necessitat de «morir», i també molt sovint de la necessitat de «despertar»: «Vetlleu, perquè no coneixeu ni el dia ni l'hora...» Però aquestes tres possibilitats: despertar (o no dormir), morir, i néixer, no es posen en relació una amb l'altra. no obstant això, tota la qüestió està allà. Si un home mor sense haver despertat, no pot néixer. Si un home neix sense haver mort, pot esdevenir una «cosa immortal». Així, el fet de no haver «mort» impedeix que l'home «neixi»; i el fet de no haver despertat li impedeix «morir»; i d'haver nascut abans de «morir», aquest fet li impedirà «ser».
"Ja hem parlat prou del significat del« naixement ». Néixer no és sinó una altra paraula per designar el començament d'un nou creixement de l'essència, el començament de la formació de la individualitat, el començament de l'aparició d'un «Jo» indivisible.
"Però per ser capaç d'aconseguir-ho, o almenys d'entrar en aquest camí, l'home ha de morir; això vol dir que ha de alliberar-se de una multitud de petites afeccions i d'identificacions que el mantenen en la situació en què es troba actualment. En seva vida té afecció per tot, està aferrat a la seva imaginació, aferrat a la seva estupidesa, apegat a tots els seus sofriments - i potser als seus patiments més encara que a qualsevol altra cosa. Ha alliberar-se d'aquest aferrament. L'afecció a les coses, la identificació amb les coses, mantenen vivents en l'home un miler de «jos» inútils. Aquests «jos» han de morir perquè el gran Jo pugui néixer. Però com es pot fer-los morir? No volen morir. És aquí on la possibilitat de despertar ve a ajudar.
"Despertar vol dir adonar-se de la seva pròpia nul·litat, és a dir, donar-se compte de la seva pròpia mecanicitat, completa i absoluta, i de la seva pròpia impotència, no menys completa ni menys absoluta. Però no n'hi ha prou comprendre-ho filosòficament amb paraules. Cal comprendre-ho amb fets senzills, clars, concrets, amb fets que ens afecten. Quan un home comença a conèixer-se una mica, veu en si mateix moltes coses que no poden deixar de horroritzar-lo. En tant que un home no s'horroritzi, no sap res sobre si mateix.
"Un home ha vist en si mateix una cosa que el horroritza. Decideix desfer-se d'això, eliminar-lo, acabar amb això. No obstant això, sent que malgrat els seus esforços no pot fer-ho, que tot roman com abans. Llavors veurà la seva impotència, la seva misèria i la seva nul·litat, o també, quan comença a conèixer-se a si mateix, un home veu que no posseeix res, és a dir que tot el que ell considerava com a seu, les seves idees, els seus pensaments, les seves conviccions, els seus hàbits, tot i els seus defectes i els seus vicis, res de tot això li pertany: tot ha estat pres d'arreu, tot ha estat copiat tal qual és. L'home que sent això pot sentir la seva nul·litat. En sentir la seva nul·litat, no per un segon ni per un moment, sinó constantment, un home es veurà tal com és en realitat, i no ho oblidarà mai.
ENSEÑANZA DESCONOCIDA
PD.OUSPENSKY (pdf)
.png "English"){kind=small}
13 Comentaris
Genial! I l,has posat en pdf. Tu si que sabes..
ResponEliminaEm recorda bastant als textes dels Esenis.
ResponEliminaOuspensky em sembla que com Gurdjieff no era vegetarià, cosas que no he entes mai dels Essenis.
ResponEliminaHace muchos años tropecé con un hombre muy anciano. Díjome que era discípulo de Ouspensky. Y fue él quien me regaló el libro que por aquél entonces no se editaba en España y si en castellano y en Bélgica.
ResponEliminaFragmentos de una enseñanza desconocida debería ser texto obligado en todos los colegios.
Salut
Tenia un bon mestre Ouspensky, un tal Gurdjieff.
EliminaEl que tenen en comú es un misticisme bastant semblant.
ResponEliminaI no tots els esenis eran vegetarians, n´hi habien que guardaban las normas khoser.
Gracies per l'aclariment, els curiós és segons diuen, és que la gran majoria de gent que segueix les normes alimentaries Khoser, no són jueus. I el més curiós encara, és que aquest matí parlant amb una persona de vegans i tal, m'ha parlat de les normes Khoser, quan ni tan sols sabia aixó dels carnissers francesos i el seu conflicte amb els vegans, encara que es possible que aquesta conversa de primera hora del matí hagi influit en publicar aquest escrit.
ResponEliminasalut
El controlar l'alimentació dels creients és una altra faceta del fonamentalisme religiós. Ho sento molt pels seguidors del khoser, el de no menjar les gambes de Palamós si que és un pecat mortal. Khosers, vegans... ¡¡ Quina colla de babaus !!.
ResponEliminahi ha uns religiosos que no son fonamentalistes alimentaris, els pastafaristes.
ResponEliminaDoncs el menjar si s,accepta com a part d,una cultura (dieta mediterránea) s,hauria d,acceptar com a part d,una religió l,exemple dels muslmans. El que no pot ser és que en una cultura establerta s,introdueixin per la força fonamentalistes alimentaris que parteixen d,unes creences que no estan culturalment introduïdes. Respecto aquesta diferencia sempre i quant tinguin molt clar que l,escudella és part de la meva "religió cultural". Anar pel món et fa estimar encara més l,escudella, recordo el chucrut de Praga i jo morta de gana per exemple.. si em fessin menjar cucs no ho soportaría i en alguns països són els seus snacks com aquell que obre unes patatetes fregides i unes olivetes i es posa a fer el vermut. Es de ne me quitte pas, que acabarem malament que amb la dieta no es juga, és sagrada, vaja, per això els entenc però que m,entenguin a mí i a tots els francesos que volen el seu filet al cafè de Paris..
ResponEliminachucrut en vaig menjar a Paris per primera vegada i pensa que aqui mengem, almenys a mi m'agraden molt, caragols, que són com cucs en certa manera, o conill que a molta gent li resulta estrany.
EliminaPer cert el filet al cafè de Paris no era originari de França sinó de Suïssa però com que la base és la mantega se l,han fet seva
ResponEliminaoh la la! s'apoderen de tot els francesos, el croissant és d'origen austriac, es va fer en forma de mitja lluna per celebrar la derrota dels turcs.
Elimina