En un futur no especificat, el Govern dels Estats Units d'Amèrica descobreix al Perú un poble singular: tots els seus habitants viuen molts anys i a més a més són feliços, sempre estan rient i de bon humor i no tenen cap maldecap. Decideixen enviar a un grup de científics per esbrinar les causes d'aquesta felicitat de la que tant necessitada n'està el cada vegada més convuls planeta, a veure si són capaços de descobrir el motiu de tanta longevitat i felicitat. En la seva estada al poble, els científics descobreixen que el motiu d'aquest estat dels habitants del poble és que beuen les aigües d'un volcà que tenen al costat mateix, i arriben a la conclusió que la ingesta d'aquesta aigua és la causa de la seva longevitat i felicitat,
Informen els científics d'aquesta causa al President i a la Secretaria d'Estat, tot i que els hi recomanen esperar un temps prudencial per analitzar més a fons el fenomen, però el President preocupat per la mala situació Mundial pren una decisió: Fer explotar el volcà amb la potencia suficient perquè la seva aigua s'escampi per tot el món i així tothom es beneficiarà de l'aigua i el món sencer serà feliç.
Posen la potent maquinària en marxa i fan explotar el volcà que escampa l'aigua miraculosa per tot el planeta i el President dels Estas Units se sent cofoi per haver solucionat un problema com el del benestar dels ciutadans que el tenia preocupat.
Mentre i quan ja ha fet explotar el volcà, arriba la conclusió dels científics que va enviar al poble: Els habitants d'aquell poble peruà, no són feliços, són beneits, car aquest és l'efecte que l'aigua produeix als seus cervells, atrofiant-los. Però ja és massa tard, l'efecte nociu de l'aigua s'ha escampat per tot el planeta....(*)
(*) Aquest és un conte que vaig llegir fa anys i que em sembla és de Stephen King, però que he estat incapaç de trobar, si algú en sap d'ell, agrairia m'ho fes saber i em digues on el puc trobar.
Gracies a McAbeu, he trobat el conte del Volcà Miraculós, i efectivament l'autoria del mateix és de Stephen King. El Títol del conte és 'El final del desastre', i per variar com sempre passa amb King, per explicar la història dona abans mil voltes detallant amb pels i senyals les circumstàncies que precedeixen a la història, en aquest cas el conte. Si el voleu llegir el trobareu aquí. Aviso que es bastant llarg, però tractant-se de Stephen King, s'ha de reconèixer que la brevetat no és una de les seves virtuts...
No sé si és exactament el mateix relat perquè hi ha algun detall que no acaba de quadrar però aquest argument que expliques coincideix força amb un conte que, efectivament, és de Stephen King i que es titula ""The End of the Whole Mess".
ResponEliminaSegons la Viquipèdia, en espanyol el van traduir com "El final del desastre" (https://es.wikipedia.org/wiki/El_final_del_desastre)
gracies, el buscaré, jo és que l'he escrit de memòria, tal com el recordava.
EliminaBután tiene un Ministerio de la Felicidad...
ResponEliminaAunque las malas lenguas dicen que es debido al Propán y al Metán que las cosas les va bien.
salut
aqui, si ho recordes, Lo Saura d'Iniciativa verds, ecologistes de debó, quan el tristpartit, tambè volia incloure en l'Estatut que fos obligatori ser feliç.
Elimina