Comentava a Ana Pastor l'ínclit Pepe Borell arran de desinfectar, que es referia al fet que quan hi havia una ferida s'havia de desinfectar, que la seva iaia li deia, "nen això s'ha de desinfectar" - quan es feia una ferida -, hem de posar-hi alcohol. Tinc entès que ara no és aconsellable posar-hi alcohol o aigua oxigenada a una ferida, però abans es feia, això i després mercromina. Es solien fer aquestes cures de cavall a una mainada que tot el sant dia voltava sola o amb els amics pel carrer, de quan el carrer era nostre i els infants érem lliures. Hi ha molts aspectes quotidians de quan érem mainada que ara podrien ser causa en alguns casos de pèrdua de la pàtria potestat dels pares amb els seus fills, bàsicament perquè les autoritats benpensants i protectores actuals són en principi i bastant, idiotes de mena i amb una gran encomi que s'hi posen, que tot s'ha de dir.
Obsessionats en la sobreprotecció de la mainada que han encomanat a molts pares idiotitzats també, estan pujant entre tots una mainada sobreprotegida que ho menja tot liofilitzat, pasteuritzat, desmicrobiotitzat, que ja es veu rima amb idiotitzat.
Mainada a qui no es deixa anar sola enlloc, sempre sota l'ombra d'algu que els vigila, i a sobre els no ensenyen a la no escola, amb el penós resultat que estem observant dia a dia. Una mica és el que deia en un comentari anterior dels nens als qui deixen anar en una moto a mes de 200 per hora i desprès no els deixen celebrar-ho amb cava perquè són menors d'edat.
Abans, i consti que soc dels que creu fermament que qualsevol temps passat fou pitjor, tot i que ja començo a tenir-ne alguns dubtes. Abans, deia, la mainada voltàvem sols arreu, menjàvem menjà sa, o sia contaminat, de la mateixa manera que és bo que un nen petit remeni o fins i tot mengi sorra al parc, tal cap i a la fi tot això són microbis que ens acaben protegint (aquesta és una de les causes que la mainada menuda d'avui en dia sempre estiguin malalts i les mares els inflin d'antibiotics a tan tendra edat).
Nosaltres berenàvem pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre, i per agafar gana, o Kina San Clemente, oli i fetge de bacallà o cervesa natural amb el rovell d'un ou batut en dejú. Moltes malalties ens les curaven a base d’herbes. Molt de gra i brou i res de pastissets industrials contaminants. I varem sobreviure prou bé. A tot això, al DDT i a Franco, i a sobre no som tan llepafils con els que pugen ara, això segur. El pitjor que es pot fer és sobreprotegir la mainada, l’únic que s'aconsegueix amb aquest sistema és crear generació rere generació subespècies sobreprotegides que entre altres coses estan en contra de tot el que signifiqui lluita, esforç o sacrifici, sense anar més lluny, i en tots els casos ni tan sols saben perquè.
Sé d'un cas, de berenar un bocadillo de pa amb tomàquet, (abans es deia bocadillo de l'entrepà) untat amb nocilla i pernil serrano que es deia abans, ara ja és duroc, bodega, cebo, recebo, ibèric, etc etc. Tot és questió de gustos, o mal gustos.Mainada a qui no es deixa anar sola enlloc, sempre sota l'ombra d'algu que els vigila, i a sobre els no ensenyen a la no escola, amb el penós resultat que estem observant dia a dia. Una mica és el que deia en un comentari anterior dels nens als qui deixen anar en una moto a mes de 200 per hora i desprès no els deixen celebrar-ho amb cava perquè són menors d'edat.
A casa a taula encara regna el porró, però nomès el faig servir jo. |
Abans, i consti que soc dels que creu fermament que qualsevol temps passat fou pitjor, tot i que ja començo a tenir-ne alguns dubtes. Abans, deia, la mainada voltàvem sols arreu, menjàvem menjà sa, o sia contaminat, de la mateixa manera que és bo que un nen petit remeni o fins i tot mengi sorra al parc, tal cap i a la fi tot això són microbis que ens acaben protegint (aquesta és una de les causes que la mainada menuda d'avui en dia sempre estiguin malalts i les mares els inflin d'antibiotics a tan tendra edat).
Nosaltres berenàvem pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre, i per agafar gana, o Kina San Clemente, oli i fetge de bacallà o cervesa natural amb el rovell d'un ou batut en dejú. Moltes malalties ens les curaven a base d’herbes. Molt de gra i brou i res de pastissets industrials contaminants. I varem sobreviure prou bé. A tot això, al DDT i a Franco, i a sobre no som tan llepafils con els que pugen ara, això segur. El pitjor que es pot fer és sobreprotegir la mainada, l’únic que s'aconsegueix amb aquest sistema és crear generació rere generació subespècies sobreprotegides que entre altres coses estan en contra de tot el que signifiqui lluita, esforç o sacrifici, sense anar més lluny, i en tots els casos ni tan sols saben perquè.
Ja entenc que tot ha canviat, que ja no poden els nanos anar tot el sant dia pel carrer jugant a pilota, xapes, o barallant-se a cops de roc un carrer amb un altre, per què ja no hi ha carrer on jugar, els carrers ja no són de la mainada que ha perdut la seva llibertat. Per això ni els nens ni els grans poden cridar alló de: els carrers seran sempre nostres, perquè no és cert... Els carrers no seran mai més nostres, ni de la mainada.
Ni la calle es nuestra,es de los coches y motos,ni el pan,ni el pollo,porque lo son de la industria del ramo.Ni siquiera tenemos la misma flora intestinal y ya no podemos soportar ni digerir el pan ni el pollo de cuando éramos niño,por mucho que nos quieran vender "este pan es como el de antes",Ni lo son los trígos ni las
ResponEliminalevaduras.Por eso es mejor no mirar atrás.
Cuando las niñas eran pequeñas estuvimos un par de veranos en Camprodon de vacaciones, íbamos a buscar la leche recen ordeñada a una casad payes en las afueras, que la hervíamos y estaba de muerte de buena, ahora no creo que nuestro hígado la tolerara sin crearnos problemas de gastroenteritis.
EliminaEs cierto que el contacto con el medio y las heridas propias del juego infantil actúan como eficaces vacunas.
ResponEliminaLa propia libertad es vacuna contra el totalitarismo. Pero claro, ni lo uno ni lo otro interesa a la industria farmacéutica y al Estado.
Si las calles no son nuestras ¿siguen siendo calles, o se convierten en meros pasillos laborales y de consumo?
Las calles solo son calles cuando nos pertenecen.
Salut!
Las calles són unidades de desplazamiento de personal variopinto, pero ya no pertenecen a nadie en concreto.
Elimina
ResponEliminaPer sort visc en una zona semi-peatonal on amb prou feines hi ha transit, llevat dels veïns que accedeixen als seus pàrquings. I ni així tan sols veig criatures jugant al carrer. Els tenen massa ocupats amb activitats extra escolars, i quan no, estan massa pendents d'alguna pantalla, consola, etc.
Vam créixer vagarejant per carrers i descampats, perseguint gossos i gats, embrancats en batalles a cop de pedra, i les conseqüències eren anar al que es coneixia com "casa de socors" (jo era ja assidu del dispensari de Peracamps) perquè ens posessin algunes grapes en una cella oberta.
Vam créixer en contacte amb la porqueria de carrers i descampats, que ens va immunitzar contra gairebé tots els virus, a excepció del tètanus, la vacuna que vaig haver de suportar en més d´una ocasió.
Vam sobreviure a això, i a la quina "San Clemente" que ens donava l'àvia per obrir la gana sense acabar alcoholitzats. I vam treballar durant dècades sent forts, amb actitud positiva per tot allò que la vida ens donava
Aquests nens d'hivernacle, no tindran ni la meitat de la motivació que nosaltres vam tenir per obrir-nos pas.
Jo anava sempre amb les cames plenes de mercromina, bermella com era, un record que tinc era una llanta de bicicleta que amb un pal amb forma de ganxo la feiem rodar, i la fona, per les baralles a pedrada va pedrada bé...
EliminaQuina Sanson y serás un campeón, y Quina san Clemente anima a la gente. Los chavales tienen que aprender a defenderse por si mismos, cogerse alguna cagalera y que no les cicatricen las rodillas y codos hasta los 14, a mi no me cicatrizaron. Estamos haciendo una generación de caprichosos y cobardes.
ResponEliminaNo se si en BURGOS teníais los sobrecitos de litines del Dr. Gustin
Eliminahttps://lithines.wordpress.com/%C2%BFlithines/
Donde hubiera Agua del Cármen...que se quitaran las quinas.
ResponEliminaJA MÉS GRANADETS, A LA FEINA AMB L'AIGUA DEL CARMEN EN FEIEM CUBALIBRES
EliminaHe de dir que sí que hi ha carrers que són dels nens, més dels nens que no pas de les nenes, i els nens acostumen a ser de les noves onades migratòries que crec que donaran cent mil voltes als autòctons, d'aquí uns anys.
ResponEliminaen aixó tens raó, no hi havia caigut.
EliminaI els nens i les nenes i els joves tenen recursos suficients per sobreviure fins i tot a la sobreprotecció, no us preocupeu.
ResponElimina