A la fi, la visualització: Espanya no és un govern, ni un cap de govern, ni un abocador de la història del qual només cal fugir com sigui. Aviat enyoraran molts líders independentistes a Mariano Rajoy!
-Cada vegada que viatges a una ciutat espanyola et sembla tot fantàstic ...
Una amiga indepe em va fer setmanes enrere aquest comentari. Tenia raó. És una reacció inconscient: sóc d'una terra, Barcelona, on portem anys menyspreant el que sigui Espanya, la culpable de tot el que aquí no funciona, una estratègia reeixida perquè no hi ha trampa més senzilla a les nostres vides que atribuir limitacions, fracassos i errors als altres.
La imatge del nou Govern d'Espanya destrueix el relat del país endarrerit, otomà i franquista. La justícia (espanyola) s'ha carregat al govern del PP, curiosa demostració que no hi ha separació de poders i que els jutges actuen al dictat de l'executiu. I no consta, ara per ara, que la sortida del PP sigui la d'esborrar les seves sigles per desmarcar dels seus casos de corrupció ...
-Ets un tio esplèndid (o maco o simpàtic), no sembles català ...
Ho he sentit algunes vegades. És una mostra anecdòtica dels tòpics, un tic universal que aquí també practiquem - "ets molt treballador, no sembles andalús" - i que en el món anglosaxó té als escocesos o australians com a víctimes. Jo crec que no n'hi ha per tant.
La història d'Espanya és la que és, en part perquè es compta des de l'esperit autocrític, com a mínim des de 1898, amb el parèntesi del primer franquisme. Patrimonialitzar la lluita contra la dictadura és un altre frau intel·lectual del sobiranisme que s'intenta transmetre, com, per exemple, el mantra que Catalunya ha tingut 'més de 130 presidents! Més fins i tot que la mateixa democràcia britànica, degana del planeta ...
Espanya no és el PP. Aquí convenia la simplificació contrària per fer creure que estàvem davant d'una societat endarrerida i impossible d'entendre llevat a garrotades, el curiós mètode escollit per l'interlocutor més feble ("anàvem de farol", ha reconegut una veu autoritzada de l'independentisme, pèssima estratègia si no es tenen asos a la màniga, com el suport d'un sol Estat de la UE o el de la meitat de la pròpia població).
Una societat acollidora amb la immigració -dos grans atemptats i ni un sol partit islamófob-, farta de la corrupció i practicant d'un estil de vida que fa l'existència agradable difícilment és una merda de país. Els espanyols no són uns morts de fam que viuen de la nostra suor (és significatiu que un personatge com Trump digui ara: "El món ens roba").
No veuran una bandereta espanyola a casa meva. Però tant de bo l'esperit autocrític d'Espanya es donés a certa Catalunya, tan narcisista.
Espanya no és
una merda.
JOAQUIN LUNA
lavanguardia.com
La verdadera merda la tinc a casa...en el WC...me tiro unos torpedos...que te cagas.
ResponEliminaet moi aussi. Chaque Jour
ResponEliminaGracias por esta entrada, Francesc. Se necesitan voces fraternales, libres de prejuicios, sinceras, como las que aquí se expresan.
ResponEliminael escrito és de JOAQUIN LUNA, pero lo he publicado porqué lo comparto casi al cien por cien.
ResponEliminaMe gusta llevar a mis nietos y sobre todo a mi yerno el separatista a Córdoba.Nos perdemos por los pueblos de la Campiña cordobesa,kilómetros y kilómetros ,un mar de trigo,Granero de Roma,donde las guerras de César.Luego a otro mar interminable,el de olivos,para acabar en el de viñedos.España no es una mierda,es rica,variada.Ahora es él,que quiere ir para disfrutar de sus restaurantes y de sus gentes.Sigue siendo separatista,porque lo ha
ResponEliminamamado,pero ve las cosas con otro respeto.
yo tengo un yerno merengue, que es peor. Por cierto, és cordobés.
ResponEliminaTodo es matizable, pero en lo esencial estoy de acuerdo con cuanto se expone en este artículo.
ResponEliminaOjalá encontremos la manera más consensuada y mutuamente ventajosa de permanecer unidos.
COMO DIRÍA JOSEMARI, estamos trabajando en ello, creo.
EliminaOstres, aquest article del Luna em fa sentir culpable d‘alguna cosa, no sé, com quan te n‘adones que no estimes prou als papes, que fa temps que no telefones a la tieta soltera o fa anys que no vas al cementiri a portar flors. És cert, pobra Espanya, tant criticada injustament!!! El Luna té tota la raó. Vaig telefonar a la tieta, pobreta, està deprimida des de que la va deixar tirada el novio aquell cubà.
ResponEliminaNo estic d'acord amb tot el que diu Luna, pero si en el conjunt en general, t'agradi o no, és allò de que no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.
ResponEliminaContinuen confonent molts Espanya amb el Govern de torn a Madrid, i aquest és un error que s'ha de corretgir.
La república catalana és tan inexistent avui com la república espanyola. I totes dues són desitjades per molta gent dels pobles de l'anomenada Espanya. Tant de bo siguem capaços de canviar les coses i triem un model de convivència diferent. Som molts els que, sense ser catalans, sempre hem donat suport al dret a decidir de Catalunya, d'Euskal Herria, de Galícia ... Més que les banderes, que els governs i que els interessos de certes elits, al meu m'importa la gent que, finalment, haurem de posar-nos d'acord per conviure. Si els catalans trien la independència em semblarà molt bé, però independència no és el mateix que separatisme. Jo estic a favor de la independència dels pobles, però no de separar-los. El nostre enemic comú, que tant agita les banderes d'uns i d'altres, és més apàtrida del que molts pensen.
ResponEliminaExactament, no hi ha pitjor cec que el que no ho vol veure.
ResponEliminaI sé que tampoc estàs d'acord en que els pobles tenen els governs que es mereixen. Penso que si no fos així seria encara pitjor pels pobles.
Tenir que escriure articles com aquest del Luna em fa sospitar que la cosa està molt, però que molt malament. Un francès mai ho faria, mai escriuria un article dient que la France c'est pas une merde, naturalment que no ho és.
George Orwell:
“Tinc molts mals records d’Espanya, però molts pocs mal records dels espanyols. (...) És indubtable que tenen una generositat, una espècie de noblesa, que no són pròpies del segle XX. Això és el que permet esperar que a Espanya fins i tot el feixisme pugui adoptar una forma relativament àmplia i tolerable. Pocs espanyols posseeixen la maleïda eficiència i consistència que un estat totalitari modern necessita”.
Ara bé, què significa que pocs espanyols posseeixen la maleïda eficiència i consistència que un estat totalitari modern necessita? El de Franco va durar quaranta anys que no és precisament poca cosa en quant a consistència i eficiència.
Jaime Gil de Biedma:
Y qué decir de nuestra madre España,
este país de todos los demonios
en donde el mal gobierno, la pobreza
no son, sin más, pobreza y mal gobierno
sino un estado místico del hombre,
la absolución final de nuestra historia?
De todas las historias de la Historia
sin duda la más triste es la de España,
porque termina mal. Como si el hombre,
harto ya de luchar con sus demonios,
decidiese encargarles el gobierno
y la administración de su pobreza.
Nuestra famosa inmemorial pobreza,
cuyo origen se pierde en las historias
que dicen que no es culpa del gobierno
sino terrible maldición de España,
triste precio pagado a los demonios
con hambre y con trabajo de sus hombres.
A menudo he pensado en esos hombres,
a menudo he pensado en la pobreza
de este país de todos los demonios.
Y a menudo he pensado en otra historia
distinta y menos simple, en otra España
en donde sí que importa un mal gobierno.
Quiero creer que nuestro mal gobierno
es un vulgar negocio de los hombres
y no una metafísica, que España
debe y puede salir de la pobreza,
que es tiempo aún para cambiar su historia
antes que se la lleven los demonios.
Porque quiero creer que no hay demonios.
Son hombres los que pagan al gobierno,
los empresarios de la falsa historia,
son hombres quienes han vendido al hombre,
los que le han convertido a la pobreza
y secuestrado la salud de España.
Pido que España expulse a esos demonios.
Que la pobreza suba hasta el gobierno.
Que sea el hombre el dueño de su historia.
_______________
En fi. Espanya és una merda? És clar que no, naturalment que no. Espanya és estupenda, molt millor que molts altres paisos. Un país extraordinari per tenir-hi bons veïns i bons amics. Per ser visitat i per viure-hi com demostra el munt de jubilats europeus que venen a viure i l'allau de turistes i jovenalla que ens visiten, els treballadors foranis que venen a treballar i les empreses que s'estableixen. Un país molt bonic, sí senyor, preciós.
chi lo sa
ResponEliminasaps quina es la diferencia entre Espanya i Catalunya? que no hi a penes cap diferencia.
Eliminavols l'adreça de General Optica, o ja la tens en previsió?.
ResponEliminaEs veu que tu sí la conèixes l'adreça de General Ôptica. Hi vas sovint?
EliminaQuines similituds tinc amb un català de Perpinyà i amb un andalús de Cadis?
ResponEliminachi lo sa
Eliminafa molts anys que no hi vaig General óptica, no ho necessito, pero tu si i urgentment, ja et veig venent cupons un dia d'aquestgs.
EliminaSayonara baby
En fin, mon ami, crec que tothom estarà d'acord en que:
ResponEliminaEspaña no es una mierda
The United Kingdom is not bullshit
France n'est pas une merde
Deutschland ist kein Schwachsinn
Polska to nie bzdury
المملكة العربية السعودية ليست هراء
Россия не дерьмо
The United States is not shit
中国不是废话
한국도
I tampoc ho és Catalunya
chi lo sa
Elimina