Recordeu la frase atribuïda a Shakespeare, la vida és un conte explicat per un idiota ple d'ira i de furia, doncs bé podriem dir que la historia de l'escola pública Catalana l'explica una idiota plena d'ira i furia, es diu Carmen Iglesias, és directora de la Real Academia de la Historia, i diuen a el Confidencial que és una de las ments más lúcides de l'actualitat, mare de déu, lúcida o translúcida, o li canvien la medicació o continuarà la senyora desbarrant i dient barbaritats com aquestes i més si llegiu l'entrevista sencera:
El independentismo ha protagonizado un cierre de filas ante un tema que siempre se ha considerado crucial: la enseñanza.
P.- Y por encima del grupo, siempre existe una clase dominante, claro…
R.- El separatismo beneficia siempre a las clases poderosas. Si hiciéramos un estudio de las familias que mandaban en Cataluña, no en el siglo XIV, pero sí desde el siglo XVIII hasta la actualidad, veríamos cómo se reproduce una oligarquía catalana que nunca pierde. Ahora, esas grandes familias abanderan el independentismo y, para mantener esa posición de privilegio, de poder, les hace creer a los demás que la independencia les va a traer el paraíso perdido. La inmersión lingüística, por ejemplo: lo que se crea es una mano de obra barata. Cuando se le hace una inmersión lingüística a un inmigrante que llega hablando español, hasta hacerlo desaparecer como lengua con la que se pueda mover por el mundo, lo que se está es limitando enormemente sus opciones de futuro. Mano de obra barata. Igual que a esos inmigrantes, a generaciones enteras de catalanes porque el catalán es una lengua espléndida, pero el español lo hablan 500 millones de personas en todo el mundo. Los oligarcas y los intelectuales orgánicos que se están beneficiando del independentismo mandan a sus hijos a estudiar al extranjero, pero para los demás lo que han hecho es cargarse la escuela pública.
Cada dia penses que ja no pots sentir més disbarats i resulta que sempre surt algú que supera les expectatives, la ignorància és agosarada i parlar d'allò de què no és té ni idea, una constant, per desgràcia.
ResponEliminaDesprés diuen que diem, però és que la senyora aquesta deu tenir el títol a la Universitat Rei Joan Carles I.
ResponEliminaEs pot ser molt saberut en unes coses i molt ignorant en d'altres, malauradament
ResponEliminaaquesta senyora n'ès un clar exemple.
EliminaEs com allò que diuen que la cultura fa més lliures i democràtics i uns quants nazis eren grans intel·lectuals i melòmans...
ResponEliminai els hi agradava molt la música clàssica.
EliminaI a mi també, cuan escolto la "cabalgata de las walkirias" d´en Wagner en donen ganas d´invair Polonia, o de fer surf al delta del Mekong ensumant el flaire del napalm.
ResponElimina-- fí de la conya--
Coincideixo amb Júlia en què sembla haver-hi una competició en qui diu la bestiessa mes grossa. ¿Apendre un altre idiona significa oblidar el propi?.
Ja veig que la senyora Cifuentes no ha estat l'única a la qual li han regalat un màster.
Tinc entès que aquesta institució, la Reial Acadèmia de la Història, és un niu de carques, que tenen la tendecia d'interpretar la història a la seva conveniència.
Sol passar, succeeix que els han d'aparcar en algún lloc a aquests veteranus i veteranas, i de tan en atnt surten als diaris o a la tele a desbarrar una miqueta.
EliminaPer cert, si no recordo malament, en les ultimes enquestes escolars, el nivell de domini del castellà dels alumnes catalans, està per sobre d'altres comunitats, com ara Andalucia.
ResponEliminaSi, sol ser així lo dels resultats, encara quye ja no se a qui s'ha de fer cas, el meu net d'onze anys treu millors notes de català que de castellà i no ho entenc, català nomès en parla amb mi i amb la Nuri.
ResponElimina"...La inmersión lingüística, por ejemplo: lo que se crea es una mano de obra barata. Cuando se le hace una inmersión lingüística a un inmigrante que llega hablando español, hasta hacerlo desaparecer como lengua con la que se pueda mover por el mundo, lo que se está es limitando enormemente sus opciones de futuro..."
ResponEliminaNo estic d'acord.
Qui té més possibilitats de treball ? Qui parla un idioma o qui parla dos?
Si jo tinc una flota de taxis, un bar o un hotel, o una farmàcia, o una tenda de cara al públic, el primer que li demanaré a la persona que vulgui treballar en l'empresa és si sap de l'ofici i quants idiomes domina.
Si aquí solament em diu que un (el castellà, o l'anglès o el català, però només un ...) i hi ha una altra persona que em diu que el de casa i el castellà, és evident que agafaré a aquesta persona perquè m'aportarà un plus en el treball.
Hi ha coses que em confonen.
la que es confon és la senyora Catedrática d'Historia, Miquel. No tu.
Elimina