El recent cas del vaixell Aquarius de l'ONG SOS Mediterranée i de Metges Sense Fronteres (MSF) i dues naus italianes, que transporten 629 immigrants procedents de Líbia, ha estat el principal succés a debatre durant el ple del Parlament europeu. Els atacs al ministre d'Interior Italià, Matteo Salvini, que va prohibir l'entrada argumentant que Itàlia "no assumirà ni a un sol immigrant més", han provocat la indignació dels eurodiputats italians del Moviment 5 estrelles i de Lliga Nord, un "contracte" que ha fet possible aquest nou govern.
El destí de les embarcacions, que actualment es troben en direcció a València, i la gran quantitat de migració forçosa que reben països com Itàlia, Grècia, Malta o Espanya, ha passat, però, desapercebut al Parlament Europeu, la política migratòria ha estat durament criticada per molts dels eurodiputats presents, majoritàriament espanyols i italians.
El president del Parlament, Antonio Tajani, ha inaugurat el debat apel·lant a una "reacció immediata per part de la Unió Europea (UE)" i ha admès que "el problema no pot resoldre a nivell nacional ni amb polèmiques entre estats membres", en referència a l'estira i arronsa entre Espanya i Itàlia per l'arribada de l'Aquarius i les altres dues naus italianes.
"El proper Consell Europeu (CE) no pot seguir sense que es prengui una decisió, està en joc en la supervivència de tota la UE" ha afirmat Tajani, en referència a la incapacitat del Consell per consensuar una reforma de Dublín (Reglament sosté que els refugiats són responsabilitat del país en què desembarquen en primer lloc) que porta 18 mesos gairebé sense avenços i que està repercutint de manera real en la vida (i la mort) de moltes persones migrants.
La viceministra per a la Presidència Búlgara del Consell de la UE, Monika Panayotova, ha volgut destacar que el destí dels migrants a la Mediterrània no només és una responsabilitat de la Unió Europea "tot i que estiguem implicats plenament al nostre nivell" i ha apel·lat " la manca d'oportunitats en els seus països d'origen "com a principal problema a resoldre.
El comissari de Migració i Assumptes d'Interior, Dimitris Avramopoulos, ha deixat anar, per la seva banda, que no "a entrar al jueguecito de tirar-li la culpa als altres" i ha lloat a Itàlia ia altres estats membres per "defensar els nostres valors i assumir la seva part de responsabilitat ". No obstant això, no són pocs els eurodiputats que li han retret que aquesta decisió del govern italià està vulnerant el dret internacional i marítim de la UE.
Avramoupoulos també ha afirmat que la "reubicació ha de ser una cosa normal per a les persones que necessiten protecció" i que segueixen formant al personal dels guàrdies costaners libis perquè estiguin millor preparats per dur a terme operacions al mar. Ha acabat la seva intervenció amb la frase: "Salvar vides a la Mediterrània, sí, i també protegir les nostres fronteres". Són les persones migrants, una amenaça de la qual cal protegir-se?

Representants de gairebé tots els partits espanyols han intervingut durant el ple. Elena Valenciano ha estat la primera d'elles, en representació del grup socialista, i ha afirmat que aquesta "situació només està donant beneficis a aquells que estan en contra del projecte europeu, i s'alimenta de xenòfobs i racistes". Com a portaveu del grup dels liberals (ALDE) ha pres la paraula Javier Nart, bla, bla, bla... la vergonya és que més del 90% de l'Eurocambra estaba absent durant el debat sobre l'Aquarius, en l'obertura de la sessió plenària, celebrada dilluns passat, que es va aprovar amb 212 vots va incloure un punt de debat extraordinari per abordar la situació a la Mediterrània.  O sigui, que el 90% dels parlamentaris europeus no es varen ni molestar en asistir a la sessió plenària per tractar del drama dels refugiats, aquesta és la solidaritat d'Europa, o dels parlamentaris europeus. Ben peixats, cobrant les seves dietes, treballant tres dies a la setmana com a molt, un retir daurat per els elefants de la política destinats a Brussel·les. Poca feina, mal fotuda i ben pagada. Deia en l'escrit anterior que un fantasma recorre Europa. Un? no molts, masses fantasmes, que deambulen per l'Eurocambra de la vergonya, vergonya pròpia i aliena.