Clara Ponsatí, en una intervenció per videoconferència des d'Escòcia en un acte organitzat per la delegació anglesa de l'ANC, va dirt que el desenllaç del procés s'explica perquè "estàvem jugant al pòquer i jugàvem de farol". Ponsatí va afegir que es va jugar al pòquer "perquè tothom desconfiava del veí", en al·lusió a la manca de confiança entre els principals actors del Govern a les hores decisives.
Ponsatí té raó quan utilitza la metàfora del pòquer, però no la té quan diu que "tots ho sabíem". Si es refereix als membres del Govern Puigdemont o als dirigents dels dos principals partits independentistes, ells sabien què maniobra estaven duent a terme. Si l'exconsellera es refereix a les bases del sobiranisme, a la gent que havia assumit un determinat relat, no sabien que la DUI era un farol. De fet, un dels grans errors de la cúpula independentista és aquesta ambigüitat que es posa en evidència: tot gira al voltant d'una declaració que, segons qui l'explica, és simbòlica o és efectiva. A la pràctica, es va tractar d'una DUI retòrica i trist, perquè el govern que havia de aplicar-la desaparèixer, va ser una DUI de Schrödinger que va néixer ja morta i amb ella esdevé la mort o la fi del procés.

Ponsatí aporta una part de veritat, però cal un tot. A més de ser un desig utòpic que volia obligar el govern Rajoy a seure a la taula de negociació, la DUI no s'entendria sense la pugna entre Puigdemont i ERC sobre l'horitzó electoral, l'hegemonia en el sobiranisme i el possible relat de "la traïció "que s'hauria construït en cas que el president hagués fet marxa enrere i hagués avançat les eleccions. Per això la DUI, al final, va ser un certificat per salvar el gabinet Puigdemont de l'acusació de traïció. A l'independentisme li convé jugar a escacs més que al pòquer, com afirma Francesc Marc Álvaro. Ha arribat l'hora dels escacs, i es hora de començar la partida, però una partida amb moviments ben pensats, el cap fred, estratègia i sobretot, temps. I això serà durament criticat pels nostàlgics de la via unilateral. Jugar als escacs vol dir fer política, més acció i menys gesticulació simbólica. Significa també explicar les coses tal com són i no com ens agradaria que fossin. En definitiva es tracta de tocar de peus al terra i deixar de fer volar coloms.