Al segle XX el capitalisme es basava en la supremacia dels shareholders on els beneficis eren per a l'inversor i el fonament de l'empresa era sobretot la rendibilitat. En canvi en el segle XXI neix el Capitalisme Conscient, on el protagonisme el tenen els stakeholders, on els beneficis són per a l'inversor, treballador, client, proveïdor, partner, societat i medi ambient i el fonament en l'empresa és la rendibilitat, les persones i el planeta en general. Kriter.net
Aquest moviment està impulsat per Raj Sisodia, acadèmic i autor de nombroses obres sobre CC (Índia, 1958) i John Mackey, fundador i CEO de Whole Foods Market (EUA, 1953).
Moltes són les empreses que destaquen que els negocis amb futur seran aquells que sàpiguen incorporar aquesta nova mentalitat sobre la gestió empresarial. Entre els líders estan, John Mackey (Whole Foods Market), Larry Page (Google), Tony Hsieh (Zappos), Idili Lizcano (Alqvimia) i Cristóbal Colón (La Fageda).
Els 4 principis del Capitalisme Conscient són:
Propòsit. Les empreses conscients tenen objectius profunds que van més enllà de la rendibilitat, un propòsit elevat que inspira i implica als empleats, clients, proveïdors, socis, etc ..
Lideratge. En els negocis conscients, el "nosaltres" substitueix el "jo". Els líders es converteixen en guies dels equips, treballen pel propòsit superior de la companyia i es recolzen en valors com la confiança i el respecte.
Cultura. Les empreses conscients es recolzen en la cultura com a motor d'èxit. Responsabilitat, confiança, transparència, igualtat, integritat... són valors subjacents a la pròpia estructura organitzacional i que representen l'eix conductor de l'activitat empresarial.
Stakeholders. Les companyies conscients no només han de rendir comptes davant els inversors, sinó aportar valor a tota la societat. Aquestes empreses desenvolupen estratègies "win to win" que generen més valor a llarg termini, el que permet redistribuir sense trade-offs, evitant sacrificar els interessos d'un stakeholder en favor d'un altre.
El capitalisme conscient aporta beneficis, com la millora dels resultats financers, la creació de sinergies i relacions a llarg termini, major compromís, satisfacció i implicació dels treballadors i la resta de stakeholders, propòsits i sentit d'empresa compartits pels membres de la companyia, augment de la confiança i el creixement de l'esperit innovador.
Cal perquè la societat ho demana. Gairebé la meitat (48%) de la societat tria a les empreses com a impulsors de solucions per als problemes mundials, per sobre dels governs. No obstant això, set de cada deu persones s'estima que el sector empresarial no està fent res o molt poc per millorar el món i el 76% de la societat considera que les empreses volen aconseguir rendibilitat encara que sigui a costa de les persones.
Els consumidors ho reclamen. El 53% dels consumidors no confia en les empreses perquè no tenen un propòsit elevat. El 72% dels consumidors recomanaria una marca enfront d'una altra pels seus valors socials i dos de cada tres consumidors entenen que la salut de les persones és una prioritat baixa o mitjana de les companyies d'alimentació.
Els empleats ho necessiten. Tres de cada 4 empleats assenyalen al seu cap la part pitjor i més estressant del seu treball. El 68% dels treballadors considera que les empreses no fan prou per crear una cultura en el si de les mateixes i sis de cada 10 col·laboradors desconeix quin és l'objectiu de la seva empresa.
Es beneficien les empreses. Les companyies conscients obtenen 10 vegades més rendibilitat en l'índex borsari S&P 500 i els empleats d'empreses conscients tripliquen l'índex de permanència de les que no ho són.
Mentre les empreses de responsabilitat, els accionistes han de sacrificar-se en pro de les millores socials, tenen independència del propòsit corporatiu, incorporen una càrrega ètica als objectius de l'empresa, tenen una tradicional visió mecanitzada sobre els negocis i assumeixen que les bones obres no formen part de l'objectiu principal de l'empresa, en el capitalisme conscient tots els stakeholders, inclosos els accionistes, estan contemplats en els objectius empresarials, integren un propòsit elevat, reconcilien les metes de responsabilitat de cura de les persones i el planeta i la rendibilitat a través de sinergies majors, compten amb una visió holística on les empreses són enteses com a sistemes adaptivos i entenen que aquestes bones accions estan dins del propòsit elevat de la companyia.
El 9 de juliol, Barcelona acull la primera Conferencia Europea de Capitalismo Consciente (CCEC2018), a veure en que en surt d'ella, la idea em sembla molt interessant, però..., s'ha de portar a la pràctica, algunes empreses ja ho han fet.
Si....la católica en en Roma, por ejemplo. Es capitalista porque es la que más pelas reporta, más beneficios obtiene y más rendimiento neto per cápita da, y a la vez consciente; consciente porque te arregla el alma con tres Padres Nuestros y dos Ave Marías...
ResponEliminaSalutte
Actualmente las empresas se cuidan de estos temas,nada que ver con las que yo me encontré en los sesenta en Cataluña.En la primera que trabajé,manejaba alquitrán en dos semanas de 10 operarios sufrieron quemaduras 3.Todos éramos del Sur.Lo que hemos llegado a "currar" en este país.Pero nos ha hecho fuertes.
ResponEliminacierto, era cuando se tenían dos trabajos a la vez en muchos casos y sin ninguna garantía.
EliminaDoncs si, a veure que en surt de tot això i si totes fianalment van agafant aquesta consciencia que es necessita consolidar entre totes les parts que velluguen el capitalisme. Bon dia ;-)
ResponEliminasembla que estem en el camí, en l'ùnic cas que conec que és el de la Fageda, funciona.
Elimina