- La translació de la responsabilitat penal del Govern de la Generalitat al Govern de la Nació és una operació que comença a dibuixar-se.
Segons José María Aznar a "Espanya hi ha un cop d'Estat sense desarticular". Els protagonistes d'aquest cop van ser desallotjats de les institucions des de les que l'havien perpetrat amb l'aplicació de l'article 155, però han tornat a ocupar-les després de les eleccions del 21-D de l'any passat. I allà segueixen.
No ha estat el primer president del Govern del PP el primer a posar en circulació la tesi del cop d'Estat que s'hauria concretat entre els mesos de setembre i octubre de l'any passat a Barcelona, ​​però sí el primer que manté que el cop d'Estat és viu i que, en certa mesura, ha triomfat, en la mesura que els protagonistes del mateix segueixen controlant les institucions de govern de la Generalitat de Catalunya. Segueixen, en conseqüència, en condicions de poder intentar-ho de nou.
Sembla clar que la desarticulació de la trama que va fer possible el cop d'estat de la tardor passada hauria de ser la tasca principal del Govern de la nació. No s'entén que hi pugui haver una tasca més urgent de la qual hagués de ocupar-se. En les paraules de José María Aznar en la seva entrevista a Onda Cero hi ha una vetllada (o no tan vetllada) acusació de "traïció" contra l'anterior president del Govern, Mariano Rajoy, i contra el seu successor, Pedro Sánchez, per haver permès el primer i estar permetent el segon que segueixi actuant una trama colpista contra l'Estat espanyol. El delicte de traïció, dit sigui de passada, és l'únic que s'esmenta expressament en la Constitució com a pressupost per a l'exigència de "responsabilitat criminal del President" del Govern (art. 102 CE).
La translació de la responsabilitat penal del Govern de la Generalitat al Govern de la Nació és una operació que comença a dibuixar-se. No és el president Torra o el President Puigdemont, que mou els fils des d'Alemanya, el que ha de ser motiu de preocupació per a la societat espanyola, sinó el president Sánchez, que no compleix amb l'obligació que constitucionalment té encomanada de garantir la "seguretat de l'Estat "(art. 102 CE).

La desintegració del PP, que s'està produint, si és que no s'ha produït ja, com a conseqüència dels anys de desistiment en l'exercici de les seves tasques com a president del Govern i president del partit per part de Mariano Rajoy, ha conduït a posar el Govern de la nació en mans d'una coalició encapçalada per un polític socialista sense escrúpols, del que es pot esperar qualsevol cosa, menys una política de defensa inequívoca de la unitat política d'Espanya i de la integritat territorial del seu Estat.
La tragèdia del que està passant a l'interior del PP no és només una catàstrofe per al partit, sinó una catàstrofe per a Espanya, que es troba desarmada per fer front al proper cop d'estat, que inevitablement vindrà, perquè la trama colpista no ha estat desarticulada.
Aquest és el diagnòstic de José María Aznar, que penso que no tindrà possibilitat d'obrir-se camí en l'interior del PP, perquè és un organisme en tan avançat procés de descomposició, que no pot servir d'instrument per estratègia política de cap tipus. El desenvolupament de les primàries ho està posant de manifest. El PP ja no és res.
Però fora del PP, el diagnòstic de José María Aznar i el programa polític que de la mateixa es deriva si va a estar present. És més que probable que ho acabi fent seu en bona mesura Ciutadans i no és descartable que faci acte de presència a les eleccions municipals i autonòmiques de maig de l'any que ve de formes molt variades. En aquestes eleccions pot començar a prefigurar-se una cosa semblant al que va acabar sent la CEDA en la Segona República. Em temo que la tesi de la deslleialtat extrema del nacionalisme català magnificada per la "traïció" del Govern de la Nació per no fer-li front, va a formar part de l'escenari polític del o dels propers anys.

Atents, com sol concloure els seus articles Miguel Ángel Aguilar.

Javier Pérez Royo
eldiario.es