El dret a manifestar lliurement el que es pensa en una societat democràtica, s'hauria de retringir el mínim possible. Els límits es cenyeixen a les injúries i calúmnies o a la incitació a la violència o l'odi. Res d'això passa a Catalunya. Així que el problema dels llaços grocs potser no és una qüestió de llibertat d'expresió. No he penjat mai cap bandera a l'ampit d'una finestra casa, però des de fa molts anys, els catalans en general opinen amb banderes als balcons. Quan han sorgit els problemes? Si es planten creus a la platja, acaparant l'espai públic de manera invasiva per forçar a l'altre a veure la pròpia i legítima reivindicació, s'estarà exercint la llibertat d'expressió de manera poc cívica. Si per contra es retiren símbols en grups organitzats per esborrar l'opinió aliena, amb ràbia i menyspreu, s'estarà exercint la llibertat d'expressió de manera injusta. És un dret utilitzat com a arma llancívola per uns i altres.

Que l'assumpte hagi arribat a aquesta magnitud provoca una profunda tristesa perquè aquest no és un debat sobre llibertat d'expressió, sinó sobre la confrontació entre dues comunitats que es donen l'esquena cada vegada amb més acritud, la prova és com en C,s van bojos buscant violència contra ells i si no la troben se l'inventen. Per tant, el tema es podrà abordar en una junta de seguretat, però el que comptarà serà el sentit comú dels ciutadans. Un sentit comú que no té Ciutadans, el distorsionador de tot aquest assumpte, en el qual el PPC manté una actitud molt més intel·ligent, lúcida i racional.

El problema no són els llaços grocs, ni les creus, ni on es col·loquen, el problema és un jutge que arbitràriament ha tancat a la presó a una sèrie de polítics, polítics presos o sigui presos polítics, per que d'això ha anat el procés, de la judicialització de la cosa política, aquest és el problema, i ara estem en un cul de sac del qual ni uns ni altres saben com sortir-se'n.