El dret a manifestar lliurement el que es pensa en una societat democràtica, s'hauria de retringir el mínim possible. Els límits es cenyeixen a les injúries i calúmnies o a la incitació a la violència o l'odi. Res d'això passa a Catalunya. Així que el problema dels llaços grocs potser no és una qüestió de llibertat d'expresió. No he penjat mai cap bandera a l'ampit d'una finestra casa, però des de fa molts anys, els catalans en general opinen amb banderes als balcons. Quan han sorgit els problemes? Si es planten creus a la platja, acaparant l'espai públic de manera invasiva per forçar a l'altre a veure la pròpia i legítima reivindicació, s'estarà exercint la llibertat d'expressió de manera poc cívica. Si per contra es retiren símbols en grups organitzats per esborrar l'opinió aliena, amb ràbia i menyspreu, s'estarà exercint la llibertat d'expressió de manera injusta. És un dret utilitzat com a arma llancívola per uns i altres.
Que l'assumpte hagi arribat a aquesta magnitud provoca una profunda tristesa perquè aquest no és un debat sobre llibertat d'expressió, sinó sobre la confrontació entre dues comunitats que es donen l'esquena cada vegada amb més acritud, la prova és com en C,s van bojos buscant violència contra ells i si no la troben se l'inventen. Per tant, el tema es podrà abordar en una junta de seguretat, però el que comptarà serà el sentit comú dels ciutadans. Un sentit comú que no té Ciutadans, el distorsionador de tot aquest assumpte, en el qual el PPC manté una actitud molt més intel·ligent, lúcida i racional.
El problema no són els llaços grocs, ni les creus, ni on es col·loquen, el problema és un jutge que arbitràriament ha tancat a la presó a una sèrie de polítics, polítics presos o sigui presos polítics, per que d'això ha anat el procés, de la judicialització de la cosa política, aquest és el problema, i ara estem en un cul de sac del qual ni uns ni altres saben com sortir-se'n.
Que l'assumpte hagi arribat a aquesta magnitud provoca una profunda tristesa perquè aquest no és un debat sobre llibertat d'expressió, sinó sobre la confrontació entre dues comunitats que es donen l'esquena cada vegada amb més acritud, la prova és com en C,s van bojos buscant violència contra ells i si no la troben se l'inventen. Per tant, el tema es podrà abordar en una junta de seguretat, però el que comptarà serà el sentit comú dels ciutadans. Un sentit comú que no té Ciutadans, el distorsionador de tot aquest assumpte, en el qual el PPC manté una actitud molt més intel·ligent, lúcida i racional.
El problema no són els llaços grocs, ni les creus, ni on es col·loquen, el problema és un jutge que arbitràriament ha tancat a la presó a una sèrie de polítics, polítics presos o sigui presos polítics, per que d'això ha anat el procés, de la judicialització de la cosa política, aquest és el problema, i ara estem en un cul de sac del qual ni uns ni altres saben com sortir-se'n.
Bé, peça, allí anem. Tu poses l'esquer i l'idiota, (jo), pica.
ResponEliminaTots, tots tenim llibertat. Estem condemnats a ser lliures, sense més. Però això no és una classe de teológico-filosófica, sinó una expressió particular.
La llibertat d'un individu acaba quan comença la de l'altre. No hi ha més. I és igual que ho digui un Jutge o ho desdigui un altre. Si faig una utilització partidista de l'espai públic, (meu i teu), per a ús de les meves idees, la cosa no va bé.
Si jo sol estic comandant per a una part i no per a tots, tan si més no per a la majoria, solament per a una part...la cosa no va ben (Aristòtil. Política. Llibre V.)
Si jo poso un llaç, i tu el lleves i jo et parteixo la cara per fer-ho i ningú diu gens, per molta denúncia que hi hagi, i fins i tot et crido estrangera de merda (pejorativament s'inclou en racisme), la cosa no va bé..
I simplement, la cosa no va bé. Em guardo tot la resta, perquè no solament no guanyo gens, sinó que em creo enemics, així que em autocensuro (la cosa no va bé); em limito a pensar, a seguir estudiant i a veure l'esdeveniment de tant polític absurd, que l'única cosa que han aconseguit és fragmentar sentiments.
T aquests polítics de mira cuatroanual és el que sincerament no necessitem.
I la cosa no va bé.
Salut
És més senzill, jo poso un llaç i tu no l'has de treure, el meu cas és llibertat d'expressió, el teu si el treus, és repressió.
EliminaLa llibertat és un altre cosa. La llibertat no es ser espanyol o catala es que no hagis de ser res ni de ningú. Utilitzar la paraula llibertat és un atemptat a la convivencia sempre ho ha estat quant un es pensa que la llibertat és assolir i no alliberar. L'home lliure no necessita res ni banderes ni autonomies ni estat de dret ni emocions fortes que l,atabalin i l,allunyin de la seva llibertat. Sabent això estem davant d,un escenari ple d,esclaus.
ResponEliminaOn en el fons no es persegueix un altre cosa que tenir poder, paraula, presència, determinació, són en realitat uns esclaus perquè la veritable llibertat els fa por, els fa por no tenir poder sobre els altres quant realment els hauria de fer pànic no tenir poder sobre els seus complexos i sobre lo indigne que resulta viure sotmès a uns ideals confosos que no alliberen sinó que transtornen i ens fan febles davant de qualsevol majoria.
ResponEliminaSom esclaus, mai hem deixat de ser-ho, nomès ha cambiat la situació, ara bastant millor que abans. No som lliures del tot, ni mai ho arribarem a ser.
EliminaNo, no. Disculpa FRANCESC, pero no.
ResponEliminaEstamos condenados a ser libres. Kierkegaard dixtit, y muy acertado.
Desde que te despiertas estás condenado a tomar decisiones.
Levantarte o no hacerlo. Salir de casa o quedarte. Encender la luz o quedarte a oscuras, Ir a poner lazos o quitarlos...
Eres libre, completamente libre de hacer lo que te plazca.
A tu libertad le has de sumar tu responsabilidad y te dará el resultado de conciencia.
Eres libre para colaborar con el partido político que desees, completamente libre, pero has de saber que si utilizas la fuerza bruta podrás hacer daño al próximo, y allí reside tu responsabilidad. Esa es la conciencia.
No hay nada que te impida coger un arma y hacer el animal. Nada, por más que digan lo que digan. Y ahí reside tu responsabilidad. Sabes que hay ciertos límites, ciertas líneas, ciertos comportamientos que no los vas a cruzar, por mucho que te inciten, te prometan o te induzcan.
Y esa es tu conciencia.
Se, lo se y seguro que me juego todos mis bienes y no los pierdo, que tu jamás levantarías la mano a nadie por una idea política. Lo se porque te conozco, y se que antes está la persona que llevas dentro con una conciencia limpia.
Una abraçada.
Amb Júlia, diguessim que estem en Llibertat provisional controlada.
EliminaMuy bien Miquel,muy bien,se nota que estudias Teología. Somos libres hasta para equivocarnos y joderla,que le vamos hacer.Claro,que la libertad no se puede entender
Eliminacomo hacer lo que a uno le viene en gana,pero si quieres lo puedes intentar y apechugar con las consecuencias.Nuestra vida está llena de errores,pero hemos sido libres para cometerlos.
Pongo trocitos de pan,en mi jardín ,al lado de mi pie ,se acerca un gorrión coge una miga,y vuela a otra casa,de esa a otra,triangula y vuelve a mi pie cogiendo una nueva miga.Una vez y otra hace el mismo triangulo de recorrido.Lexe,podía ser libre,pensar y decidir otro camino,pero repite y repite.NO ES LIBRE,su cerebro no está desarrollado
para el libre albedrío.
Hace muchos años que acabé. Me dediqué a la Metafísica, CAR RES.
EliminaCuando dices "..NO ES LIBRE,su cerebro no está desarrollado..." (referncia al pajarillo), es ahí donde reside la diferencia entre un animal y un humano. Ir, no ir, tomar el camino más corto, decidir si vale la pena otro intento...
Salut
JO CREC que no som lliures, tot ens condiciona des del néixer, on caus, la família, la genètica i fins i tot l'atzar i el moment històric, la llibertat és un miratge i una il·lusió.
ResponEliminad'acord, a banda que la nostra llibertat sempre es a costa d'algú.
EliminaDispose d'una mica de llibertat - diu Fuster - i em pregunto, qui paga per mi?
Si soy buena por naturaleza tampoco soy libre de hacer el mal, me temo.
ResponEliminaDentro de tu condicionamiento ( yo soy yo y mis circunstancias -Ortega-), JÚLIA, no está evidentemente el poder triar nacer blanco teniendo padres negros. Hablo de capacidad cognitiva, aquellas que tienen los humanos TODOS, para restablecer analogías, la comprensión (de eso hablamos, de la comprensión), y la resolución de problemas. Y ahí si que uno es libre.
ResponEliminaEs evidente, insisto, que si yo quiero aprender a escribir con las manos y sufro amputación de ambas por la Talidomina, eso será circustancial, y que cohartará mi libertad exterior, pero seguiré siendo libre para poder expresar mi deseo de que si tuviera manos, mi ilusión sería aprender a escribir con ellas.
Una abraçada.
Salut
Chico hoy te doy sobresaliente alto.En la libertad tiene que ver los condicionamientos,las circunstancias....Muy bien.
EliminaMe preocupa la violencia y quienes se excusan en ella.
EliminaMe preocupan los niños chicos.
Me preocupa que no tengamos estadistas, sólo políticos de vuelo gallinaceo.
En fin.
Un abrazo y gracias CAR RES.
Cada vegada s'està veient més que la genètica i la biologia, encara que no ens agradi, condiciona el caràcter, no em refereixo tan sols a qüestions de limitació física o econòmica. Encara més, els valors de cada època condicionen, si en un moment el patriotisme és un valor en alça el patriota que lluita pel seu país serà ben vist, si en un altre prima la universalitat, això serà d'una altra manera, hi ha gent que creient fent el bé ha fet molts disbarats, no és gens senzill, tot això de la llibertat. No tothom té aquesta capacitat que dius per triar, això de la capacitat cognitiva per triar no és, ni molt menys, general, la gent és molt diversa i en la seva tria hi compten molts factors, interns i externs. Els condicionaments del comportament encara són molt poc coneguts i tenim al damunt el pes de la religió, de la filosofia... Som molt mes 'animals instintius' del que ens agradaria creure.
ResponEliminaHi ha gent que en nom de la bona fe, ha fet molt de mal.
ResponEliminaL'infern està empedrat de bones intencions...
ResponElimina"—La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierra la tierra ni el mar encubre; por la libertad así como por la honra se puede y debe aventurar la vida, y, por el contrario, el cautiverio es el mayor mal que puede venir a los hombres. Digo esto, Sancho, porque bien has visto el regalo, la abundancia que en este castillo que dejamos hemos tenido; pues en mitad de aquellos banquetes sazonados y de aquellas bebidas de nieve me parecía a mí que estaba metido entre las estrechezas de la hambre, porque no lo gozaba con la libertad que lo gozara si fueran míos, que las obligaciones de las recompensas de los beneficios y mercedes recebidas son ataduras que no dejan campear al ánimo libre. ¡Venturoso aquel a quien el cielo dio un pedazo de pan sin que le quede obligación de agradecérselo a otro que al mismo cielo!
ResponElimina—Con todo eso —dijo Sancho— que vuesa merced me ha dicho, no es bien que se quede sin agradecimiento de nuestra parte docientos escudos de oro que en una bolsilla me dio el mayordomo del duque, que como píctima y confortativo la llevo puesta sobre el corazón, para lo que se ofreciere, que no siempre hemos de hallar castillos donde nos regalen, que tal vez toparemos con algunas ventas donde nos apaleen."
Es normal no valorar aquello de lo que nunca se ha andado escaso, hay veces incluso que se lo desprecia, justo hasta el dia que se carece de ello...
Un saludo
Los cielos no dan libertad, los cielos no dan nada, pero eso Cervantes no lo sabia o quizás quiso ignorarlo, por eso puso estas palabras en boca de Don Quijote.
ResponElimina