A Vilaweb entrevisten al professor de la Universitat de Stanford Joan Ramón Resina, la podeu llegir sencera aquí. No puc cpmpatir tot el que opina com diu ell des de la distància, però em quedo amb aquest fragment, per què és el punt clau dels fets del 27 d'Otubre, que ens han portat on estem actualment.

—"Ara, vist en perspectiva, què va faltar per a fer efectiva la República?"
—"Pot semblar pretensiós i abusiu que ho digui algú que no era davant el parlament el 27 d’octubre i no s’exposava a que li trenquessin la cara. Però crec que, un cop proclamada la República, calia defensar-la. Proclamar-la i tot seguit abandonar les institucions no fou edificant. És impossible de dir-ho amb certesa absoluta, però sempre he pensat que, després de la condemna global de la violència de l’1-O, l’estat no s’hauria atrevit a fer-ne una de més grossa. El cínic d’en Manuel Valls ja va dir, per justificar la passivitat de la Unió Europea, que no hi havia hagut morts. Suposem que n’hi hagués hagut. El cost de la factura espanyola en imatge hauria estat molt més alta, i un assalt armat al parlament amb ‘víctimes col·laterals’ haurien estat inassumible per als polítics de les institucions europees. Em costa d’entendre els qui diuen que la llibertat d’un poble no val la vida d’una sola persona. Les grans causes no s’han guanyat mai amb anestèsia. Per què a Catalunya la llibertat hauria de ser més barata que en altres indrets?"

 Aqui, el preu per la llibertat que estan pagant uns i altres té molt a veure amb el que va passar el dia 27 d'Octubre, el dia en que a alguns els va faltar el valor de ser consequents i els va sobrar cobardía, una cobardía que ha portat a alguns dels seus socis a la presó. No sé que va pasar aquell dia per què es prenguès la decisió de proclamar NO proclamar la República, ni crec s'arribi a saber mai, ni per què uns s'en varen anar a l'estranger i altres es varen quedar, tots hi han perdut en aquests fets, ells i nosaltres, tots nosaltres, indepedentistes o no.