DE QUI ÉS EL CARRER?

L'espai públic de pobles i ciutats no pertany a la Generalitat; tampoc als de "la calle es mía". És de tots els ciutadans, els que hi passegen, els que hi treballen o els que ens visiten, els que hi creen riquesa i els que professen amor, admiració, afecte o simplement inclinació a cadascuna de les seves poblacions i llocs. 

La batalla desencadenada a propòsit dels símbols per demanar l'alliberament dels líders independentistes empresonats pel Tribunal Suprem, és un fenomen  que pot anar a més, en la mesura que l'afany de posar i treure creix de forma exponencial. És previsible que aquest afany, més ben aviat que tard, desemboqui, com comença a passar, en petites batalles, que fàcilment seran, si no es posa remei, preludi de possibles episodis majors, en la indesitjable travessia a l'enfrontament civil.

Semblaria que també és molt generalitzat el consens pel que fa a la necessitat d'evitar la violència. Els uns, els que els posen, pensen així perquè la violència danya la causa de la independència però els altres els que els treuen, en canvi la busquen desesperadament, perquè la confrontació es desenvolupa en un territori hostil i aquesta violència perjudicaria la causa de la independència.

comando CBL improvisat vestits d'espermatozoides a La Bisbal d'Empordà

Paradoxes de la vida, els cercadors de violència, el partit de l'odi, C,s va organitzar ahir un acte en desgreuge a una senyora presumptament agredida per un independentista, i van ser precisament els seus els que van escridassar primer a Dolors Montserrat del PP (aspirant a tontolcul de l'any) i després van agredir diversos d'ells (no un infiltrat com ha dit el mentider de Rivera) a un càmera de Telemadrid al confondre'l amb un de TV3. Sembla un guió del Polònia, però és cert i va succeir ahir per vergonya de C,s i alegria dels partits independentistes.

I és que digui el que digui la Justicia, posar llaços no és delicte, però treurel's encara que no sigui delicte s'hi acosta ja que mentre que el primer és un acte de reivindicació de llibertat d'expressió, el segon és només una rebequeria, una provocació buscant i intentant trobar aquesta violència, que, només procedeix quan es produeix de la gent del seu bàndol.

A partir d'aquí, sorgeix la baralla acostumada i interminable. El Palau de la Generalitat exigeix ​​que Madrid no s'immisceixi en la controvèrsia doncs, segons el Govern independentista, la seguretat ciutadana és una "competència exclusiva" de la Generalitat. I van més lluny, en estendre la sobirania, perquè afegeix que també ho és la "funció d'autoritat governativa", és a dir, l'obertura d'expedients o la imposició de sancions per vulneració de normatives.

Al Ministre de l'Interior li ha faltat temps per replicar que la seguretat pública, d'acord a la Constitució, és "competència exclusiva de l'Estat". És a dir, rebatent la pretensió segons la qual els actes d'instal·lació o retirada de llaços en honor als exmembres del Govern a la presó o fugits a l'estranger, és competència única dels Mossos. Oblida el ministre de l'Interior que la Generalitat tambè és Estat i digui el que digui, la competència hauria de ser dels mossos, cal no oblidar que Policia nacional i Guàrdia civil, el que són és forces d'ocupació, com s'ha pogut comprovar últimament en més d'una ocasió.

El que clarament i sense discussió és desitjable és que no continuï creixent el fictici enfrontament i la divisió en la societat catalana, alimentat per premsa ràdio i televisions de Madrid, intoxicadors massius que desitgen també desesperadament que hi hagi violència i no aconsegueixen trobar-la, com deia, més que en actes organitzats per Ciutadans, el Pp o Societat Civil Catalana.