Pel proper 29 de setembre s'ha anunciat una manifestació espanyolista a la plaça de Sant Jaume. Ha estat convocada per Jusapol, una organització concebuda, teòricament, per donar suport a l'equiparació de les policies estatals amb les autonòmiques. No obstant, com es pot veure, també incita a l'acció política directa en un clima de crispació i enfrontament amb la intenció òbvia d'intensificar-los perquè, en aquella data, la plaça estarà ocupada pels independentistes en suport del govern del MHP Torra.
La manifestació es fa en suport i homenatge als agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que l'1-O es van dedicar a atonyinar salvatgement la població pacífica, amb un saldo de més de mil ferits que tothom ha pogut comprovar. És impossible imaginar un objectiu més colonial i provocador. Els mateixos que van cometre actes vandàlics aquell dia, i pels quals ja n'hi ha mitja dotzena imputats als tribunals, o bé els seus companys, volen humiliar una altra vegada les víctimes, imposant-los la seva presència indesitjada en homenatge als apallissadors o airmant que tenen un objectiu comú quan, el seu, va ser anihilar per la força bruta el dels altres sense aconseguir-ho, per cert.

La responsabilitat dels convocants i de les autoritats que no impedeixin aquesta agressió planificada a la convivència ciutadana serà enorme. Perquè no es tracta de l'exercici legítim del dret a manifestació d'uns ciutadans normals amb un punt de vista propi. Es tracta d'una manifestació convocada per una associació de funcionaris armats on es convida a assistir a altres funcionaris armats i sense que estigui clar ni garantit que no hi vagin de paisà però amb armes i amb la intenció de provocar aldarulls i violència, com ja s'ha demostrat prou en altres ocasions que fan. I sense que estigui clar que, al final, no hi hagi actes de vandalisme i agressions als ciutadans a Barcelona com, irremeiablement, passa en cloure les manifestacions de la dreta nacional espanyola.
Perquè se sumarà encantada a la convocatòria, amb els seus cúters, els seus pals i els seus vestits del Ku Klux Klan, els seus Vox, els seus SCC, els seus Democracia Nacional i altres organitzacions feixistes o parafeixistes. És, per tant, una convocatòria intimidatòria, per fer veure als catalans, un cop més a mastegots, com se'ls estima a l'Estat que els oprimeix.

En realitat, aquesta convocatòria és el segon acte del "¡A por ellos!". I deixa a l'aire el dubte de si el govern controla els aparells repressius de l'Estat. Ja està clar que als jutges no. Falta veure si controla les forces de seguretat o si, pel contrari, és una joguina a les seves mans. És cert que l'ordre públic a Catalunya és competència de la Generalitat però, tenint en compte que els qui venen a la provocació seran agents de tot l'Estat, cal preguntar-se què farà el Govern. Cal preguntar-se què faran aquells 600 "piolins" destacats a Catalunya pel ministre de l'Interior, Marlaska, de qui cal esperar intencions encara més agressives i contràries a les llibertats que el seu predecessor, l'inefable Zoido.
Si no es prohibeix aquesta provocació, pensada perquè esclati un conflicte pitjor a Barcelona que justifiqui una intervenció amb o sense 155. La Generalitat, és d'esperar, vigilarà l'ordre públic i evitarà la violència amb tots els mitjans al seu abast. És el seu deure. No es pot deixar la població pacífica de Barcelona a l'espera de què passarà quan arribin els bàrbars.
Al meticulós i eficaç compliment del deure de protecció de la tranquil·litat ciutadana de la Generalitat que, s'espera, prendrà mesures per impedir els excessos que els manifestants miraran de cometre, se sumarà la resposta d'una població mobilitzada i molt conscient de què es juga. És clar que cal que la visió general del conflicte Espanya/Catalunya es mantingui com apareix davant del món: la revolució catalana és essencialment democràtica i pacífica. La violència sempre ve de fora: la duen les forces de la repressió, d'uniforme o de paisà, i els seus ajudants i col·laboradors civils que són a tot arreu, també al govern, com ho demostra la presència de Borell, que seria estrany que no hi fes acte de presència.
És molt probable que, de manera complementària a l'acció pública defensiva de la Generalitat, s'hi sumi una actitud generalitzada d'indiferència de la població i aïllament dels violents. El que s'ha anomenat un "Tortosa". Serà difícil perquè, com demostra l'experiència, venen a atacar directament i caldrà acumular tones de paciència i resistir la indignació que desperten aquestes provocacions.

Cal esperar tranquil·lament els bàrbars i deixar-los passar enmig de la indiferència general.

Ramón Cotarelo 
elmon.cat