Un dels arguments recurrents del president de la Generalitat i l'entorn sobiranista és que hi ha un mandat popular perquè Catalunya se separi d'Espanya. La proclamació de la independència no pot basar-se en l'existència d'un mandat popular, com constantment repeteixen els líders independentistes. Ni les eleccions que els van donar una majoria al Parlament - 70 de 135 escons - que no es correspon amb una majoria electoral - 47,51% de vots independentistes, davant del 52,05% de vots no independentistes -, a causa d'una manca de proporcionalitat en el sistema parlamentari català, ni les enquestes mostren que la majoria de la població catalana vulgui la independència. Tot el contrari, l'evidència apunta que la majoria de la població catalana no desitja la secessió. Aquest és el punt feble de la seva legitimació i justificació: no hi ha un mandat popular per a la secessió, per més que insistentment ho repeteixin. 
Sembla que ERC ho ha entès i per això parla d'ampliar la base, conscients que no tenen aquesta majoria suficient superior al 50% a favor, encara que tenint en compte que molt vot independentista és prestat, com ho és el de Ciutadans a les últimes eleccions, i que el principal activador d'independentistes ja no està en el Govern de Madrid, la sensació és que aquesta base en comptes d'ampliar-se anirà a la baixa en favor del PSC, i en detriment d'ERC, Pdecat i C,s. Cal no oblidar que, superada la crisi i sense el Pp al Govern de l'Estat, l'independentisme emocional ha de tendir a baixar considerablement. ERC ho ha detectat i la dificultat que arribin a un acord amb el Pdecat n'és la prova, veure'm si serà suficient, però almenys han estat capaços de rectificar i fer una lectura adequada i realista de la situació política al país.