VEO VEO, ¿QUE VES?

Començ de dir que el diable sap per diable, no per vell. Ahir a la tarda a aquesta mateixa hora en que estic escrivint, les 18:30 hora Canaria, amb la Nuri estàvem sopant al geriàtric, perdó, a l'hotel. El motiu, havia d'anar a urgencies a l'hospital José Molina Orosa, després n'explicaré el motiu, pero servidor per diable i també per vell, sap que urgencies i esperar a ser atès és un clàssic i em vaig di a mi mateix i a la Nuri, val més que hi vagi sopat que ves a saber a quina hora en sortiré.

Anem pel relat dels fets: El dilluns a l'hora de sopar, li vaig dir a la Nuri, noia, si miro fixe endavant hi veig doble. No hi vàrem donar importància, demà ja haurà passat, em va dir, que si has pres massa el sol, que si patatin que si patatan.

Però, l'endemà al mati la doble visió continuava. Vaig comebnçar a investigar i si aclucava un ull, fos el dret o l'esquerra hi veia be, pero si miraba amb els dos es quan hi veia doble. Anar aclucant l'ullet pels puestus té les seves avantatges,  en un matí vaig lligar amb tres senyores, un cambrer i el xòfer de l'autobus.

A la tarda vaig anar a la Farmacia que és a la vora de l'hotel a mirar-me la presió, ja havia consultat al Doctor Google i sabia que tenia diplopia, i una de les causes podia ser la presió alta, que no era el cas 13.7 - 7.9, més o menys com sempre que me la miren. Em varen aconsellar que anes al CAP que hi ha a l'altra punta d'on estava, allí em varen atendre de seguida per no em varen mirar res, es varen limitar a enviar-me a urgencies de l'hospital esmentat, tot plegat per dir-me el Dr Jorge Adalberto el que ja sabia que tenia diplopia binocular, pero no per què ni com curar-ho. les decisións del responsable o irresponsable de cribatge i el narinan de les dues metgeses i l'esmentat Doctor Jorge Adalberto.

Quan vaig entrar a la petita sala d'Urgències amb seients blaus i grana, hi havia una trentena de persones davant meu, de les quals, tres encara hi eren en marxar a la 1:45, fins i tot una senyora canaria que habia arribat abans que jo, em va dir: este señor igual es un okupa que vive aqui, ara, l'home no es queixaba. aixó que ja portava una hora quan vaig arribar jo. Davant meu hi havia una senyora bastant desenvolupada en cadira de rodes que era diabètica i cada dos per tres habia d'anar a pixar i l'havia d'ajudar a aixecar-se i acompanyar-la al servei, Per cert, aquesta senyora ja hi era quan vaig arribar i continuava allí en marxar jo, no ella. 

Una senyora britànica gran, aquesta acompanyada, es veu que habia caigut a l'hotel i s'havia obert una cella on hi tenia un bon trau, del que primer li varen donar un guant d'aquests d'infermera ple d'aigua per que se'l poses a la ferida i despres com supurava l'acompanyant li anava eixugant amb paper de water.

Mentrestant, una noia marroquina anava vomitant al meu costat una especie de pure blanc a un aparell adequatr per fer-ho to i que potser el lloc no era el més addient.

Una cuinera amb el seu fill d'uns 10 anys va arribar apressada mentre li dein al nen: "no te preocupes mi niño que a vosotros os atienden primero", sana innocencia, despres de 3 hores d'espera es va barallar amb dues de les doctores i va omplir dues fulles de reclamació. Quan vaig marxar seguia allí i es posava a treballar a les cinc i mitja del matí. A una senyora del mateix hotel que la británica li varen fer unes radiografies urgents i després o les trobaven per cert que del mateix hotel va ingresar una nena d'uns dotze anys amb una cama 'entablillada'. Havia d'haver preguntat el nom de l'hotel.

Res que estic be pero borni si hi vull veure be i ja he trobat la manera de poder treure rendlment a aquesta afeccio temporal - espero - que m'ha permes d'explicar-vos-ho.