L'ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez, és el més breu del que es té notícia a Europa des que els ultimàtums es fan i es desfàn. Ha durat menys de quatre hores, més que la proclamació de la república, la qual cosa és prou temps en l'era de la informació digital. Una era friki gilipuà a la qual convé anar-s'hi acostumant.
Torra, és un home que no va venir a aquest món per ser diplomàtic, va voler sortir viu del debat al Parlament. Necessitava un titular fort, després de les seves declaracions a favor dels CDR, i la CUP a l'aguait; improvisant un cop més es va embolicar amb l'ultimàtum de Schrödinger, i amb 'la niña de los peines' i la seva bandereta tocant allò que no sona, havia de fer alguna cosa sonada. Quin desastre, que malament tot, aquest home no pot presidir la Generalitat, vaja, ni l'escala d'on viu, encara muntaria un sarao allí també. Per cert que l'altre, al de les cols de Brussel·les, sembla ser que l'han proposat per al Nobel de la Pau, o ves que no sigui per als IG Nobel.
No hi ha manera de fer-lo fora, o exiliar-lo, seria bo per a tothom, fins i tot pels propis. Ara que a poc a poc es van fent coses, que Elsa Artadi viatja molt a Madrid, igual que Pere Aragonès, i que comença a haver-hi fissures en l'entorn més proper a Torra, seria potser el moment de donar-li el passaport. Ajudaria que Junqueras no estigués a la presó, en unes eleccions estic segur que arrasaria, i és que aquest va ser l'error més gran del Govern o dels jutges, posar a la presó els únics que podien ajudar a pacificar i normalitzar la situació, encara que fos només de moment, un moment que igual pot durar tres-cents anys més.