Després dels incendis digitals provocats pel vergonyós processament de Willy Toledo (The Godshitter), s’ha anunciat la condemna a un any de presó i 1.080 euros de multa a un cafre que va escriure a Twitter certes barbaritats, però aquesta vegada els defensors de Toledo han estat muts i a la gàbia al fòrum. El que va escriure el condemnat va ser, entre altres ‘perles’, que “l’assassinat de Federico García Lorca està justificat des del minut u per ‘maricon’”. I repeteixo: per aquestes i altres collonades, un any de presó i 1.080 euros de multa. Però silenci administratiu per part de l’esquerra, ¡caram!
¿On són els que es van cagar en Déu a tall de protesta fins a deixar-s’hi la pell? Em diran que cagar-se en Déu no es pot comparar amb celebrar l’afusellament de Lorca per ‘maricon’, cosa que és certa, però s’haurà de recordar als que diuen això que la llibertat d’expressió és el dret dels anormals a expressar-se com els vingui de gust. Diran llavors que una cosa és una simple expressió altisonant mentre que l’altra és un delicte d’odi, així que caldrà remarcar que això que anomenen “delicte d’odi” és la mateixa coartada fal·laç sobre la qual es recolza la Llei Mordassa i l’article 578 del CP. El de Valtònyc i tants d’altres.
Mireu, estimats: la defensa de la llibertat d’expressió és la batalla més ingrata i desagradable del món. Els cecs d’un ull no serviu per a aquesta lluita. Si ets compromès, has de posar-te de part del teu enemic almenys la meitat de les vegades. Desconfio dels que poseu el crit al cel quan persegueixen els que tenen el mateix parer que el vostre però calleu com caniches quan el perseguit us ofèn a vosaltres. Per a mi, l’única diferència entre un cabró i un bocamoll és que el primer només riu si el mort no és el seu pare.
La lluita contra la censura consisteix a posar-se de part de tots els bocamolls, tot i que alguns mereixin menyspreu. Discriminar en funció de la sensibilitat particular és no haver entès res, i el final d’aquest camí és la destrucció d’un dret universal.
-- "La defensa de la llibertat d'expressió,
és la batalla més ingrata i desagradable
del món" - Juan Soto Ivars
No puedo decir nada más.
ResponEliminaCompletament d´acord.
PD: Y si no hubiera sido ni maricón, ni poeta, ni conocido, convendremos juntos que un fusilamiento es siempre condenable. Siempre.
Salut
Si, tots els afusellaments siguin del bàndol que siguin, són condemnables.
ResponEliminaLección magistral.
ResponEliminaPero si el pobre mio,no lo fusilaron por "maricón",si por lo que dicen era por intereses de dineros,entre familia y chivatazos,algo corriente en la Guerra Civil en Graná.Es curioso,pero hasta los niños de posguerra(mucha hambre),leíamos sus poesías a escondidas,en papeles de aquellos de envolver las sardinas arenques,en Andalucía.
ResponEliminamira esto, aqui hablaba de Federico:
Eliminahttps://blocfpr.blogspot.com/2016/08/a-proposit-de-federico.html
Lo sé, Pero Soto Ivars se refiere al diferente trato dado a Willy Toledo y al tontolculo que tuiteó que habían fusilado a Federico por maricón. ¿Quien no ha leído a Federico?.
ResponEliminaJo dec ser molt cabrona perque no veig bé ni un ni l'altre. Això que dius no és llibertat d'expressió és llibertat per ofendre que per mi és diferent, una no està penalitzada i l'altre si, i això és per alguna cosa, no creus? no es pot defensar que algú digui que això “l’assassinat de Federico García Lorca està justificat des del minut u per ‘maricon’” és llibertat d'expressió, no és defensable.
ResponEliminaes que cap de les dues està bé, el que passa és que Soto Ivars es queixa que es defensi a un, Willy Toledo, y no a l'altre, al que va dir lo de Federico assassinat per maricón.
ResponEliminaHo he entès això, encara que semblava escrit per tu l,últim parraf. Soto Ivars és queixa d,una cosa incomprensible e indefensable, repeteixo, perquè per mi no és important qui ho diu, si tu O ell, si no el que es diu.
ResponEliminaEs que opinar no cuesta nada,eso es la libertad(con el franquismo ni mú,"res de res"),eso es lo que hacemos aquí y que los mayores no podíamos hacer entonces.Ofender,eso ya es cosa de sentirse ofendido y de jueces.Ya sabemos que cada juez tiene su librillo.La opinión de
ResponEliminaSoto Ivars es lo que está ahora de moda,en las tertulias,la comparación el peso de las cosas.Bueno,algo tiene que decir el hombre.Por cierto,en Águilas,su paseo marítimo está lleno de heladerías y paisanos/as.Allí el mundo se ve de otra manera.
Car res, me temo que hay habia en muchos sentidos más libertad de expresión en el franquismo o en el postfranquismo, que ahora, fíjate sino en los humoristas o revistas de humor por ejemplo, no podrían contar a dia de hoy la mayoria de sus chistes, y en cuanto a Soto Ivars hay que entender lo que dice, que igual que se defiende a Willy Toledo por parte de la red, no se hace con el tontolculo que trató de maricón a Federico, lo que él critica és esta disparidad de trato a uno y otro, siendo deleznables ambos, però también defensables ambos en su libertad de expresión, aunque no nos guste ni sea la correcta.
EliminaMás obsceno es que a dia de hoy aún no se sepa donde está enterrado Federico, él, y miles de víctimas de la guerra civil.
Hay diferencias Francesc:
ResponEliminaEn el caso de Toledo:
No ha puesto en ridículo u ofendido,ninguna imagen a la que los católicos,sean devotos o les recen,por ejemplo a la Virgen de la Macarena,que por cierto su imagen está registrada legalmente.Ningún crucifijo,nada.
Sacar por la calle,algo parecido a una vagina en cartón,puede ser propio de carnaval,de fiesta de estudiantes,de provocación,una chorrada.Es defendible y que pida disculpa si ha ofendido a alguien.
En el otro caso,volvemos a lo de siempre, a la palabra "maricón",con ella tiras por tierra a una persona,ya no tiene ningún valor.No me gusta.No es defendible.
NO SE TRATA DE DEFENDER A NADIE, sino de dejar que se exprese, y desde luego la condena no puede ser de cárcel, o trabajos sociales o a pagar. y sin reivindicar ni estar de acuerdo con lo que dice, si permitir que lo diga, está en su derecho. Lo que no puede ser es que utilicemos la libertad de expresión según nos convenga.
Elimina