Algú ens vol enganyar, aixó és la mentida; aquesta foto és en realitat la foto d'un quadre a l'oli de Richard Estes, el mestre de l'hiperrealisme, explicar-ho és precisament no enganyar, ni enganyar-se un mateix. I d'engany i sobre l'engany va aquest escrit.

"Les úniques revolucions temibles són les prematures, perquè acaben malament, i pitjor acaben les duirevolucions unilaterals de Schrödiger com la del 27-0". I és que ja ens ho deia Fuster: Si no caceu la llebre, no hi haurà civet de llebre. Per a fer una truita, cal trencar els ous. On no hi ha sang, no es fan botifarres. Ben advertits que n'estem. I si no es cace, no es trenca cap ou, ni hi ha sang, l'ùnic que és fa en comptes d'una revolta, és el ridícul, més encara si no s'és capaç d'acceptar-ho i el comportament del cap de l'Estat a casa nostra és tripolar com un Joan Gaspart qualsevol, que era soci, President i afeccionat, i aquí el Bombero torero de Blanes és comporta com a President, cap dels CDR i hooligan militant de base, i aixó crea un desori, un desconcert que entenc acabi alterant els ànims de la gent del procés i dels altres que som nosaltres. Al soci no se'l pot enganyar deia el Sr. dels llambordines, i al poble tampoc, però aquesta tropa d'aprenents de bruixot l'han enganyat, l'estàn enganyant i continuaran fent-ho. No en saben més, i no donen més de si. Francament, ja n'estem fins els collonovaris de tots plegats. Acabarem prenent mal, sobretot si tenim en compte que la paciencia s'està acabant, per part dels uns i dels altres i les olletes estàn ja molt inflades, els ovaris no ho sé, però suposo que tambè. L'ultimàtum llençat per en Quim a Sánchez és un ultimàtum de merda que és com acabarem, anant-nos-en tots a la merda.
.