«El fantasma, l’esperit, la visió de l’1-O està aquí entre nosaltres. No marxa. No fotrà el camp. Ens vol dir alguna cosa.
Què? Quan?
Com? Per què?»
per Francesc Canosa.
Ell mor. Ella queda sola. Però, a veure, ell (Patrick Swayze) no acaba de marxar ben bé a l’altre barri: es queda com un fantasma pidolaire. Una ànima en pena que té la missió desesperada de revelar el motiu de la seva mort a la seva estimada (Demi Moore). Però clar, és un espectre, i maldestre, i no se’n surt. Necessita comunicació. I va a petar a una mèdium (Whoopi Goldberg) de pa sucat amb oli i que no sap fer ni l’o amb un canut. Però l’esperit aguanta com un porc senglar empegat a a la carretera amb resina de formigó. No marxa ni amb aiguarràs. Necessita explicar-se abans de pirar, definitivament, al més enllà. Alliberar-se. Alliberar-la. No heu de tenir por al fantasma: això és Ghost, una de les pelis que van rebentar taquilles i cors de mantega espectral als 90. El nostre 1 d’octubre és una mica Ghost.
El fantasma, l’esperit, la visió de l’1-O està aquí entre nosaltres. No marxa. No fotrà el camp. Ens vol dir alguna cosa. Què? Quan? Com? Per què? L’1-O Ghost no s’alliberarà, no ens alliberarà, fins que pugui dir-nos el que ens vol dir. Fins que nosaltres no parlem amb ell perquè nosaltres som Ghost i ell és nosaltres. I sí, nosaltres som terra de fantasmes, espectres, esperits. Aquí el 1888 es fa el Primer Congrés Internacional Espiritista. Més de 70 països fan la costellada dels esperits a casa nostra. Com sempre tot això ja venia d’abans. Hi havia molt gestor de fantasmes a casa nostra. Lògic. Estem malalts terrenalment i necessitem viure espiritualment. Anem al metge.
Marià Torres era un metge lleidatà que a banda de la ciència també tuteja amb els esperits. Criatura nascuda el 1848. Ossos i espectres. Però al·lucina amb el més enllà. Té llibres deliciosos: La religió futura. Assaig d’espiritualisme científic i racional. Home de barba quilomètrica que fa servir de ouija metafòrica. El metge té un fill: Humbert Torres. També metge. Figura clau de la política lleidatana i catalana, abans i durant la República. Espiritista. Metapsicòleg. Li interessa la immortalitat. Lectura de metro: Defensa de la metapsíquica. Hi ha més. Gestor de telepatia. Administrador de la criptestèsia. Agent de la xenoglòssia. I també té descendència, material. Un dels fills: Màrius Torres. Lampista? Contorsionista? No, metge. Però sobretot poeta. I espiritualment realista. Perquè li agafa una tuberculosi que el porta al clot el 1942.
Abans ja fa espiritisme d’una altra manera, al pa, pa i al vi, vi: "El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se a l’amarguíssim exercici de veure les coses tal com són". I com són les coses? Per això hem de trucar als Caçafantasmes. Els reconeixereu perquè porten un Cadillac Ambulance de 1959. Van vestits amb granotes d’anar a donar pinso a castors de granja. A les mans duen una maquineta de cobrar amb targeta. És un mesurador PKE per detectar la radiació d’ectoplasma. Si veieu que es treuen de la motxilla d’ensulfatar una mànega i en surten protons de color blaugrana, respireu. Han caçat un fantasma. Caçar-nos, assumir-nos, reconèixer-nos, recordar-nos, memoritzar-nos, serà també alliberar-nos.
Si veieu que es treuen de la motxilla d’ensulfatar una mànega i en surten protons de color blaugrana ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaCachis dena ¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Surt aixó a casa meva i surto per pates ¡¡¡¡ Si al menys fossin blancs i blaus ¡¡¡¡¡
jajajajajajajaja
Aqui lo unico cierto es que en menos de dos meses empiezan las Navidades en el Corte Ingles, lo demas es cuestion de fé...
ResponEliminaUn saludo
Que va.que va.Marchaaa,marcha.Los repartidores de comida,la manifestación de polis,de mossos,taxistas los otros también,los pensionistas,los violentos(un día al año ya está bien).
ResponEliminaEso es vida,Barcelona es un espectáculo,está viva.Os invito al turismo de manifestaciones. En bici mejor.Lo que pasa es que todo lo veis,en ordenador y en tele.
Pozí. Ya casi es Navidad en el Corte Inglés.
ResponEliminaDe fantasmes, això sí, n'hi ha un munt, en el sentit irònic de la paraula. Un excés.
ResponEliminaels caçafantasmes tindrien feina per caçar-los a tots.
ResponElimina